dijous, 20 d’agost de 2009

Ja gairebé està

Doncs a falta de formalitats necessàries quan la gent és a l'atur i no se'n refien els propietaris de l'habitatge, cosa normal, doncs puc dir que ja està. Gairebé oficialment, tindré un sostre on viure a Catalunya a partir del 9 de setembre. L'únic que falta perquè sigui totalment oficial és que la caixa de Catalunya em doni un aval bancari, cosa que sembla probable. He estat uns dies a Sant Celoni, a la recerca d'un lloc per viure. El fet de fer la recerca des d'Alcorcón no m'ha permès trobar pisos més que per immobiliàries.

Ara estic amb el tema de l'aval bancari, que ho estic fent des d'Alcorcón, i la noia que ho està fent doncs m'ha dit que no hi ha, en principi, problema. El que més em fot és que demanin tantes coses, i més un aval, que són uns diners que queden retinguts i amb un cost trimestral petit, però clar, si no hi ha feina, doncs és normal que la gent vulgui garanties. El que tinc molt clar és que, tot i que jo, al principi, he de fer unes pràctiques, que no em permetran tenir tot el temps per buscar una feina a temps complet, buscaré igualment una feina a temps parcial o de caps de setmana. I ja quan acabin les pràctiques, que no han de durar ni 2 mesos, doncs a buscar feina a temps complet. I ni la crisi ni l'alt índex d'atur m'aturarà. Tinc molt clar que jo hi vaig per començar una nova vida, però treballant i fent alguna cosa de profit, per així poder viure amb més tranquil·litat i seguretat. A part, tinc ganes de treballar ja, que porto massa temps aturat, entre unes coses i altres, i n'estic una mica fart... sí, em puc llevar tard cada dia si vull, però això acaba cansant.

Sé que si les coses no sortissin bé, sempre podria tornar a Alcorcón, però això no entra precisament dintre de les meves previsions.

I ja, en quant em donin l'aval, doncs ja es podrà dir que, tot estarà fet. Espero que aquest últim pas no falli i tot surti bé. I així doncs començar a viure a Sant Celoni.

6 comentaris :

Júnior Madrigal ha dit...

Hola! He arribat al teu blog per casualitat, quan vaig lliure la teva pàgina sobre tu, he identificat amb mi mateix.
En el meu cas, és més complicat, per que visc en altre país, en altre continent... soc brasiler.
Viuré alguns mesos a partir de juliol de 2010, espero poder conèixer persones com tu...
Tinc moltes dificultats per aprendre i practicar el català aquí a Brasília, no hi ha ningú curs presencial.
T'afegiré el msn...

Una abraçada

nur ha dit...

Ja no queda res, David! Visca. Per cert, això de l'aval bancari em sembla que el demanen a tothom (tinguis feina o no, eh?). Una abraçada!

Ah, i aprofito per saludar en Júnior Madrigal que, per a qualsevol cosa que necessitis... aquí tens una catalanoparlant assessora :)

DooMMasteR ha dit...

O sigui, que vaig refredant el cava! ;-)

Junior, aquí tens un altre assessor català :-)

Laprí | David ha dit...

Hola Júnior, doncs ja veus que aquí hi ha gent disposada a ajudar-te en el que et calgui amb el català :)

Ja queda poc, Nur, ja queda poc. A veure si la setmana vinent ja puc dir definitivament que ja està.

Ei DooMM, ves refredant-lo, ves, que aviat l'obrirem :D

Júnior Madrigal ha dit...

Gràcies per els tres. :-)

Tinc gana de tenir més contact amb catalanoparlants per practicar la llengua parlada, perquè si non, és molt difícil mantenir força de voluntat per continuar estudiant de manera autodidàctica.

Vull xerrar per telèfon, Skype, etc, per sentir la llengua viva.

Tinc un número de telèfon Voip, on les persones poden trucar-me com una trucada local, per exemple de Barcelona: 00 34 93 396 8000 *8839-6924
El meu Skype: madrigal_br
El meu MSN: madrigal@brazilo.com
http://www.facebook.com/juniormadrigal

Cristina ha dit...

Hola David!

Quan estiguis a Sant Celoni avisa, que com et vaig dir, jo hi treballo allà a l´hospital al torn de nit. Ara estic de vacances però a partir del 16 torno a la feina. Sort!