dimarts, 25 de maig de 2010

Una història molt maca (amb febles)

Avui he anat a fer un tomb en tren. He baixat fins al Clot, i aquí hi he agafat (aquí) un tren fins a Montgat Nord. Em venia de gust baixar al mar amb aquest bon temps. He anat caminant al costat de la via. Igual que jo, hi havia molta gent que també passejava per aquí. He caminat fins al Masnou. Aquí he tornat a agafar el tren de tornada. O sigui, hi he anat (a allà) i n'he tornat (d'allà). Com era d'esperar, en dia festiu a la capital, i amb un dia esplèndid, doncs el tren ple de gent que venia de les platges. M'he quedat tot el viatge de peu agafat a un "agarre" d'aquests que tenen els seients al capçal.

A terra hi ha alguns joves, asseguts perquè és l'únic lloc que hi ha per seure. Junt a ells, un paio, auto-denominat "punki". Jo l'auto-denominaria "porc" (oing, oing). Els hi explica (a elles, al tren) la seva vida. Té la cara adornada amb un munt de punxons, va amb la roba esparracada i dels cabells, millor no parlar-ne (dels cabells), hi havia més vida microscòpica allà que en un laboratori biològic. Les noies, més que semblar interessades pel que explica, sembla que se'n vulguin fer unes rialles (d'ell). Però li donen bola (a ell, Complement Indirecte), i ell, que té una llengua que es deixa anar fàcilment, els segueix el joc (a elles, Complement Indirecte).

Quan jo hi he arribat (a la seva posició) els estava explicant (a elles CI) la seva infantesa. Resulta que era el més llest de la classe, però la vida es torça. Pitjor va acabar una amiga seva, que com que era tan guapa, va acabar fent de prostituta perquè no li agradava (a ella, la prostituta, CI) lligar tant. Presumia de tenir un descapotable a Eivissa, sempre amb 4 noies al darrere, i de tancar-ne les discoteques sempre (d'Eivissa, se suposa). Com que Eivissa li avorria, (al oing oing, CI), hi va deixar (a Eivissa) el seu descapotable per marxar a Londres sense res. A hores d'ara és el seu propi cap, presumeix d'haver guanyat a París en 2 mesos més de 12.000 euros només venent polseres, i aquí a Barcelona diu guanyar-ne o haver-ne guanyat (d'euros, imagino) al voltant dels 1.200 euros setmanals. Va deixar la seva València natal per viure la vida.

Diu que les noies li agraden (a ell, a qui sinó, CI) intel·ligents, guapes i simpàtiques, en aquest ordre. I que sempre que va a la platja, i hi ha un noi molt guapo i ell, les noies sempre es queden amb ell i no amb el guapo. El seu nom és un secret, ja que en baixar les noies al Clot, l'hi han preguntat (a ell allà, o no sé pas perquè, però és així) abans d'acomiadar-se'n (d'ell, ja era hora, d'acomiadar-se'n dic), però ell no els ha volgut dir (per no embolicar-ho (això) només hi (aquí, a l'escrit) poso "els" i no "els hi"). Això sí, també ha deixat una incògnita, que potser tot allò que els hi havia explicat (a elles, CI, al tren) potser era mentida.

Jo l'únic que et dic (a tu, oing oing) és que, si de veritat en guanyes tant (de diners, però aquí no sé pas si cal, jo ho poso, si cuela, cuela), sisplau, dutxa't i posa't roba neta.

P.s.: Text dedicat a mi mateix per ser l'únic que entén a classe de català (més o menys) els pronoms febles. I ja de pas em serveix (a mi, of course) de pràctica per a l'examen del nivell C que tindré dissabte 5 de juny a Granollers.

2 comentaris :

nur ha dit...

Si no fos que has de fer un examen, no t'ho diria, però com que l'has de fer, t'ho dic: hi ha alguns pronoms que no estan bé, però t'asseguro que ben poca gent seria capaç de posar-ne tants de tant ben posats.

Ole, ole i ole! :)

DooMMasteR ha dit...

Molt bé company!
Com va anar l'examen?