dijous, 24 de juny de 2010

Apunts sobre el succés de Castelldefels

El tren anava amb els llums engegats, va tocar el clàxon, anava a 139 km/h quan la màxima és 150 km/h. I el més important, el tren anava per on ha d’anar, per les vies, no com la gent que la va creuar i s’hi va deixar la vida. Alguns testimonis de supervivents intentant justificar el que van fer fan bastant pena, però sobre tot quan saben que estan mentint, negant tot això que jo he escrit al principi.

Esperar 1, 2 o 5 minuts si cal per passar pel pas soterrani a l’altra banda de la via val la pena, sobre tot quan el que et jugues és la vida. Més val perdre un minut de vida, que la vida en un minut. Si el pas superior està tancat i el soterrani ple de gent, doncs això, t’esperes.

Suport i solidaritat als familiars de les víctimes, als ferits. Però també al maquinista del tren Alaris 1202, que sense voler s’ha vist ficat en aquest tràgic succés.

1 comentaris :

Ferran ha dit...

El que va passar va ser espantós, per les pobres víctimes i pel pobre maquinista, com bé dius, però és cert que la responsabilitat dels actes de cadascú... és de cadascú. No obildem mai això que ha passat, quan ens trobem en una situació similar; mai!