dissabte, 13 de setembre de 2014

5 anys després



Sembla ahir, però ja en fa 5 anys. Vaig arribar a Catalunya sembla just al moment més oportú i interessant que està vivint aquest país. Després d'uns quants anys amb la intenció de venir aquí a viure perquè és el que volia, el 9 de setembre de 2009 va començar aquesta història.

I sembla que va ser arribar i començar a desenvolupar-se esdeveniments molt marcats. Uns pocs dies després i al costat de Sant Celoni, que és on vaig decidir establir-me, al poble d'Arenys de Munt se celebrava la primera consulta popular en la que es preguntava per la independència. Uns mesos més tard a Sant Celoni també s'hi va fer una consulta similar, on vaig poder votar.

Quan encara no feia 1 any que vivia aquí, un altre esdeveniment important va marcar l'agenda política, amb la sentència del TC espanyol sobre l'estatut, amb una gran manifestació el 10 de juliol a la qual vaig ser present. Curiosament 1 dia després amb la victòria del mundial de futbol per part de la selecció espanyola es va viure el sentiment contrari, amb molta gent sortint a celebrar aquella victòria. D'aquell dia recordo com viatjant jo en un tren dels FGC per Sant Cugat abans que comencés el partit, amb el tren totalment buit, un noi va venir a seure just on estava jo. Portava una bufanda d'Espanya i se'm va posar a parlar i em va dir una cosa així com: "qué diferencia, ayer un montón de gente catalana por la calle y hoy será todo lo contrario". Jo no tenia ganes de parlar amb un desconegut i menys d'aquests temes, per sort em baixava a la següent parada i no el vaig veure més.

Curiositats a part, i veient com la cosa sembla que s'anava complicant, cada cop sortia més sovint quan parlava amb els meus familiars de Madrid aquest tema. Sembla que durant els 2 anys següents la cosa va estar relativament calmada després de les eleccions al parlament de 2010. Portava poc més d'un any aquí i ja havia votat 3 vegades, en la consulta de Sant Celoni, en les eleccions municipals, i ara en les eleccions al Parlament. 2 anys següents on a més vaig trobar una feina relativament estable on encara avui dia continuo.

Però va arribar l'11 de setembre de 2012 i tot es va engegar de nou. No és que hagués estat aturat els 2 anys anteriors, però no estava tan visible, tot i que ja tenint al gobierno de España al PP governant es començava a caldejar molt més la situació. Aquell dia vaig participar en aquella massiva manifestació que va omplir els carrers de Barcelona. Un gran dia sens dubte. Tot començava a agafar un altre color, de nou preguntes sobre això dels meus familiars. I amb les eleccions del 25 de novembre, les cinquenes on votava des que era aquí i les segones al parlament, el panorama polític va quedar tal i com està a dia d'avui.

Aquell mateix any vaig començar a estudiar un cicle formatiu de grau superior en Transport i Logística, alhora que treballava. Començaven per mi 2 anys en els que no tindria temps absolutament per res, ja que sortia de casa a les 7 del matí i arribava vora les 11 de la nit. Va ser a més el primer any en que s'havia de pagar per matricular-se en un cicle, 360 €, fruit de les retallades que s'estaven fent pel govern des que governava CiU. Però a sobre que havies de pagar, també havies de patir la manca de recursos brutal que tenen els centres públics. Han sigut 2 anys difícils en quant als estudis per culpa d'això.

Al carrer sempre he respirat un ambient normal, a la feina, a l'institut, en el meu dia a dia, malgrat que el camí cap a la consulta continuava. L'11 de setembre de 2013 va arribar un altre moment important amb la via catalana des del Pertús fins a Alcanar. Jo no hi podia faltar, hi vaig anar a un tram a Arenys de Mar. Només 2 setmanes abans havia estat a Madrid, i sobre això la gent allà, veia que no entenien gairebé res del que passava, amb continues referències a Mas. Jo no he mostrat mai allà les meves idees, ni he gastat un sol segon en mirar de convèncer ningú. El màxim que he intentat és intentar fer-los veure que no és Mas qui ha començat això. Però moltes vegades m'he trobat amb una paret que no volia entendre que fos el poble qui estigués provocant això. Malauradament, per a ells tot això és Artur Mas, i en segona instància si de cas nomenen a Oriol Junqueras com a segon responsable.

Arribats a 2014, ja amb data i pregunta(es) per a la consulta, també tenia data per al final dels meus estudis de Transport i Logística, el 15 de maig, data a partir de la qual i durant 2 mesos anava a viure una experiència que tenia moltes ganes, que va ser fer pràctiques a l'estranger, en aquest cas a França. Malauradament l'experiència no va començar gens bé per culpa del meu institut que va fer una gestió pèssima i em vaig trobar que fins 5 dies abans no sabia a quin lloc faria les pràctiques, i per tant, vaig arribar el mateix dia 15 sense tenir un lloc on viure, el que em va suposar 3 nits dormint en hotels. Com que coincidia que seria allà amb les eleccions al parlament europeu, vaig votar per correu per primera vegada. Aquelles eleccions on a França es van espantar per la victòria del FN, en bona part pel sistema polític i partits tradicionals que tenen allà, que com aquí, som com una mena de casta. I a Catalunya, victòria d'ERC, mentre que a Espanya, malgrat l'auge de Podemos, el PP va tornar a ser el partit més votat.

Els 2 mesos a França, després del trasbals inicial, van anar sense gaires incidències. Només la meteorologia, que es va comportar molt malament, perquè dia sí dia també feia vent. Allà on vaig ser, a Narbona, bufa molt la Tramuntana. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser com el meu responsable a l'empresa on vaig ser em va preguntar per la independència de Catalunya. Potser em va sorprendre, és cert, però tampoc he d'oblidar que la frontera administrativa està només a 100 km, i Barcelona és una ciutat que està molt ben vista i és molt coneguda. Quan em presentava a algú, el meu responsable sempre deia que jo era català, no espanyol. Mai li vaig dir que era en realitat de Madrid, però tampoc li vaig dir mai quina era la meva posició al respecte.

I vet aquí que a mitjans juliol vaig tornar, amb un mes encara d'excedència fins tornar a la feina, i ara sí com a Tècnic Superior en Transport i Logística. A finals d'agost vaig ser a Madrid 1 setmana, on no em van preguntar gaire sobre "el procés", i on vaig odiar, com sempre que hi vaig, la TV de Castilla la Mancha, perquè és la que més veuen els meus pares. No obstant, em vaig voler mig aïllar una mica de qualsevol cosa que es digués o passés allà respecte a Catalunya. Madrid és el meu lloc de naixement i on he viscut els 25 primers anys de la meva vida, no és un lloc qualsevol. Sé el que representa la paraula "Madrid" per a molta gent aquí a Catalunya, però jo tinc el meu Madrid, que res té a veure, per sort, amb aquell Madrid odiós i que tant de bo no existís.

I per últim, com qui diu abans d'ahir, la V a Barcelona. Un gran dia, i el següent pas cap a un panorama encara desconegut i que els pròxims dies resultarà determinant pel futur més proper d'aquest país. A l'espera d'això, en aquests dies xafogosos i calorosos com no hem tingut en aquest estiu amb tempestes de tarda, i mentre els mosquits tigre em piquen en els peus, compleixo 5 anys en aquesta terra. Espero que en siguin molts més, com a mínim el que em resti de vida. Sigui el que sigui el que ens espera en el futur, espero que ens ho puguem explicar.