diumenge, 12 d’octubre de 2014

Soc un traïdor

Sóc un traïdor, a totes llums vistes. Sóc allò que no haurien desitjat mai. Sóc una ovella negra.

Realment ningú m'ha dit mai res d'això. Però és el que probablement sigui per a molta gent si em coneguessin. Que un noi nascut a Madrid, que hi va viure tota la seva vida i porta aquí vivint 5 anys. Que la seva educació s'ha fet d'acord a la llei d'ensenyament aplicada a la Comunitat de Madrid. Que de petit fins i tot va simpatitzar amb el PP i s'emocionava escoltant l'himne espanyol.

Estic a favor de la independència de Catalunya, i votaré Sí a qualsevol consulta, referèndum, eleccions plebiscitàries, o el que sigui, en el que la independència de Catalunya vingui implícita. De fet jo em vaig fer independentista a Madrid, quan encara vivia allà. Lluny de qualsevol influència directa de Catalunya, sense poder veure la maleïda TV3 i a dures penes podent escoltar de vegades Catalunya Ràdio amb la velocitat d'internet de la que disposava els primers anys de la dècada passada. Amb totes les meves amistats a Madrid, i sense cap familiar directe ni indirecte conegut que visqués a Catalunya.

No me'n vaig fer per casualitat. Quan vaig començar a tenir interès per aquesta terra, i vaig començar a interessar-me una mica aprofundint en temes històrics, tant antics com més recents, vaig començar a adonar-me de certes coses que normalment no s'expliquen per altres terres. És ben cert allò que la història la reescriuen els vencedors. I amb això no dic que menteixin allà explicant la història, però sí que potser determinats moments no s'expliquen amb més detalls o es passen una mica per sobre. Però encara que la història no fos la que ha sigut, veient com avui dia es tracta a Catalunya des d'alguns sectors del poder central, seguiria estant a favor.

Quan de petit escoltava alguna cosa de Catalunya, gairebé sempre era negatiu: "siempre están pidiendo algo y a los demás no nos dan nada" "qué hacen hablando catalán si están en Extremadura", etc. No dic que tothom sigui anti català, però sí que hi ha dins l'imaginari col·lectiu aquesta sensació de que els catalans són uns privilegiats però després són uns maleducats amb la resta d'Espanya. I és una idea molt estesa en general, fins i tot en gent clarament declarada d'esquerres i amb unes idees molt obertes, però en aquest cas concret semblen de vegades fins i tot més radicals que alguns tertulians de la 13TV (i en conec casos particulars que criden molt l'atenció).

Ho torno a repetir. A ulls d'aquest sistema central, sóc tot un traïdor, perquè no només no accepto el seu sistema podrit, sinó que a més a més el vull trencar amb la independència de Catalunya. 

Però per mi la independència de Catalunya no només hauria de tenir conseqüències aquí, sinó també allà. Jo vull i crec estar convençut que al que quedés d'Espanya també hi hauria canvis, que tot plegat també hauria de servir perquè allà es trenqués amb aquest sistema post-franquista que s'hi ha mantingut i que només ha portat beneficis als que ja en tenien abans. Perquè s'ha de trencar amb el sistema de partits polítics bipartidista, amb el poder que grans empreses, l'església o alguns mitjans de comunicació tenen avui dia i que s'ha pogut comprovar, sobre tot amb la crisi actual, com no hi ha conseqüències per a aquests grups si cometen errors. I que a més a més s'emporten i roben milions d'euros públics per al seu benefici i per seguir mantenint aquest sistema putrefacte.

I alguns diran "doncs trenquem aquest sistema junts", però és més complicat que això. Perquè jo crec que l'única manera de trencar amb tot això no és només amb l'aparició d'un partit com Podemos. Sinó amb un fet prou radical que faci trontollar definitivament aquest sistema i que faci que el gruix de la població espanyola vulgui trencar també amb tot això.

I que quedi clar que de vegades em fa mal haver arribat fins aquí. Perquè en algun moment de la meva vida vaig confiar en Espanya, i em vaig sentir espanyol. I una altra cosa que tinc molt clara és que, encara que no hagués sentit interès per Catalunya, no hagués vingut a viure aquí i continués vivint a Madrid, estaria a favor i donaria tot el meu suport al que està passant. Però ara visc aquí, ho estic vivint des de dintre. I ara sóc i em sento català, però al meu DNI dirà sempre, sigui espanyol o no, que vaig néixer a Madrid.