El Retiro

El Retiro és un dels pocs llocs a Madrid on un pot oblidar-se que és dins d'una ciutat de 3 milions d'habitants, amb milers de cotxes circulant pels voltants, i amb els problemes que tota ciutat gran suposa. Endinsar-se suposa creuar una porta al silenci, a la natura, i amb accés directe des de l'estació de Metro de Retiro de L2.

Al poc d'entrar per l'entrada de Puerta de Alcalá, i on sempre més gent hi ha, ens trobem amb el llac aquest, amb les barques sempre al voltant, moltes vegades de parelles enamorades que van a fer una passejada remant. La veritat és que aquest parc és un lloc preciós per anar amb la parella... tot i que jo no ho puc comprovar perquè no tinc parella, però segur que ho és xD

S'hi pot anar amb la família, a passejar, també es pot anar a jugar i passar una bona estona amb els amics.

Com he dit, és un lloc on les parelles hi van, i on s'aixequen passions entre ells

Un dels millors llocs és el petit llac on hi ha el palau de cristall. Aquest és el punt estratègic en el que miris on miris, no veuràs més que arbres, ni un sol edifici, ni un soroll de trànsit de l'exterior. Res.

També es pot passejar per jardins molt ben cuidats, i amb figures d'animals bastant interessants.

Arribats a aquest punt, la passió entre les parelles no fa més que crèixer.

 

Després de passejar durant tanta estona, entren ganes de seure una estona en un lloc tranquil i agradable. La part que a mi més m'agrada per fer-ho és la que jo anomeno zona fosca. És tant el volum d'arbres que hi ha, que ni tan sols a l'estiu i amb el sol donant de ple, aquest aconsegueix fer arribar gaires rajos al terra. A més, ni els dies on el volum de gent és gran, com pot ser caps de setmana o festius, aquest lloc aconsegueix quedar com més al marge de la gent, aconseguint l'ambient de tranquil·litat i serenitat que vinc buscant.

Total, que quan surto per marxar, he aconseguit el que volia. Passejar una mica i tenir uns petits moments de pau i descans. Sense cap dubte, un dels millors, sinó el millor, de la ciutat de Madrid.

La mare de l'IRPF

Aquest diumenge... vamos, ahir... no vaig sortir de casa pràcticament en tot el dia, menys per anar a imprimir en paper unes quantes fotos, aprofitant que obrien els centres comercials. Vaig posar a rentar la roba blanca i vaig anar a Hipercor. Ho vaig fer caminant, sí, vaig decidir deixar el rodalies un dia aparcat, tampoc està tant lluny com per anar en tren. L'anada es fa bastant bé, perquè només pujo una mica i després venen baixades. Un cop al centre comercial, fico la targeta amb les imatges a la màquina, les selecciono, i surt un tícket que li dono a la senyoreta perquè faci, pago, i em diu que a les 15:00 estaran, vale doncs, marxo a casa. Les que abans eren baixades ara s'han intercanviat.

Després de dinar, descansar una mica, tendre la roba blanca i posar a rentar la de color, vaig marxar a per les fotos. Mateix recorregut d'abans, mateixa calor o més. Arribo allà i me les donen de seguida, a més, avui fa un dia de conya per venir al centre comercial, perquè no hi ha ni un ànima, el pàrking està buit totalment. Com que ja sóc aquí i aprofitant que sóc de l'empresa, pujo un moment a imprimir la nòmina. Aquesta part es troba a la primera planta, en un racó amagat, hi ha una porta amb un passadís una estona llarg, amb quadres de pintors desconeguts, com si això fos una galeria d'art, i arriba a una sala on es troba la senyoreta que sempre s'escolta per megafonia, i tot de madera.

M'acosto a l'ordinador, introdueixo la meva targeta, i vaig cap a la nòmina. Però... ohh, no pot ser, què és això? IRPF 14%... Com???? Quina salvajada, m'ha mort de veure-ho. Com em poden fer aquesta pujada tan brutal? Què fills de sa mare. He estat a punt de marxar sense agafar-la perquè m'he indignat moltíssim, perquè jo ja sabia que em pujarien això, però tan de cop? Res, he imprès això i he marxat... però atenció, miro a la meva esquerra i em trobo, d'entre tots els quadres que tenen penjats aquí, un d'un tren de Rodalies arribant a l'estació que hi ha al costat del centre comercial, i és clar que al quadre es veu el mateix centre comercial, li he volgut fer una foto amb el mòbil, però em tremolava tan la mà de l'ensurt que m'acabava de donar que no m'ha sortit, ja la faré un atlre dia.

He sortit llavors pel passadís i cap a casa. He sortit de mala òstia, és clar. Fins i tot miro la factura de les fotos que he imprès i sembla que s'estigui rient de mi, perquè veig que hi posa "Introducir Media xD". En arribar a casa he tret la roba de color de la rentadora i l'he posat a la corda perquè se sequi. La nòmina l'he deixat donada la volta a una taula per no haver de veure-la :'(

Valmojado Saturday Night

Ahir a la nit, després que a la tarda anés una estona a una piscina, i que em donessin un regal més pel meu aniversari mentre preníem alguna cosa, vaig anar a Valmojado.

Hi vam anar perquè hi viu la nòvia d'un amic i són festes. Havia passat infinidat de vegades per aquest municipi però mai m'hi havia endinsat, perquè on he passat més vegades és al poble que hi ha 4 km al sud, Las Ventas de Retamosa.

Hi havia una mica d'ambient pel carrer, però tampoc es podia dir que hi hagués un gran ambient. No és un poble gran, però tenint Madrid a "tiro de piedra" i sabent que està envoltant d'urbanitzacions on la gent va els caps de setmana, doncs hi podria haver una mica de gent.

Tampoc vam fer massa, la veritat. Vam arribar a un lloc on vam seure i prendre alguna cosa. Allà mateix més tard va arribar el carnaval d'estiu, però com que davant de mi es van posar una tal Pili i una Tere, no vaig veure res, tampoc és que m'importés gaire. El meu amic i la nòvia van anar a per un jersei a casa seva perquè ella tenia fred (aquesta era l'excusa), i els que quedàvem vam seguir allà, fins que ens vam cansar d'estar seguts i vam buscar algun altre lloc. Però, on trobes un altre lloc a un poble tant gran? Vam anar a l'únic bar de copes que hi ha. Allà dins vam rebre missatge del meu amic dient que havien de planxar la samarreta (però no era un jersei) i que per això trigarien, sí clar.

Després d'incesants cançons de regueaton vomitiu, i que els altres tornessin de planxar, vam sortir a buscar un altre lloc, però, ohh, sorpresa, no hi ha res més, de nou al món del fum de tabac, sembla que tots els fumadors del poble havien anat a parar a aquest lloc. Jo feia que ballava mentre pensava que quines festes més entretingudes tenen a aquest poble. De cop el Dj, entre regaeton i regaeton, va i posa una cançó que em sona massa, i que no és regeaton, i va i diu "esta canción va dedicada a David que hoy es su cumpleaños" doncs si tinc jo aniversaris. Li havien dit els meus amics que posés alguna cosa de Shinchan si tenia, i això va posar, però més sorpresa em vaig portar jo i tots quan la cançó que havia posat era la versió catalana. Què fort! Em vaig posar a cantar-la, per una vegada que escolto una cançó en català per aquestes terres, i encara que sigui la de Shinchan, doncs vaig aprofitar.

Finalment, sobre les 5, vam sortir d'aquell antro de fum de tabac. Vam estar seguts una estona a la terrassa del mateix bar. En això que veig passar en un BMW Serie 1 el meu cosí. Collons! quin cotxe s'ha comprat! I després d'això, algú va dir que tenia son i que volia tornar, doncs res, ens vam dirigir al cotxe, però com que qui condueix és el de la nòvia, la va acompanyar a casa seva, i nosaltres ens vam dirigir cap al cotxe. Algú d'allà, que segurament va aconseguir el carnet de conduïr en alguna tòmbola que hagin posat, va estar a punt d'estrellar-se contra el camió de les escombraries, que valents d'anar a 80 pel poble, després van a Madrid i se acojonan si es fiquen a la M30 o la Castellana. Mentre l'esperàvem, una conversa inútil d'aquestes que no porten enlloc sobre cap a on era Madrid, i això que ningú anava borratxo, jo vaig dir "Madrid está hacia donde está la nube naranja de luz" i és veritat ehh.

Finalment va arribar el conductor, i després de recórrer els quilòmetres (no sé quants) entre Valmojado i Alcorcón, vaig arribar a casa meva, serien sobre 6:15. Em vaig rentar les dents, i després, res millor a fer que rentar els plats. Abans de entrar definitívament al llit, em vaig dedicar a veure què fan als canals de televisió a aquestes hores, i és fàcil imaginar que res, absolutament res, a part de la teletienda i poca cosa més... bé, a Tele Circo estaven fent una sèrie d'anime japonès, bones hores per posar-la guapos.

Definitivament vaig tancar els ulls després de mirar els titulars dels canals de notícies, que avui no havia mirat un sol telenotícies. Entre els aspersors que reguen la gespa groga de la Travessia de Guindales, vaig acabar per dormir-me.

Aquesta és la història

Aquesta història va començar fa 22 anys a l'Hospital "Clínico" de Madrid.

Aquella nit del recent estrenat 24 d'Agost, sobre 0:30 de la matinada, va nèixer un nadó varó, amb bastant pes. Als pocs dies va sortir de l'hospital per anar a Alcorcón, a la casa dels seus pares, on viu des de llavors.

Aquest nadó va crèixer, va començar a parlar sobre els 2 anys, va aprendre a llegir en una setmana quan tenia 4 anys, i just amb aquesta edat va anar a l'escola, de nom Cisneros, 10 anys, fins als 14 hi va anar. D'aquí va saltar a l'institut. Un dia quan tenia 15 anys, va decidir aprendre una llengua diferent a la que es parla allà on viu, perquè li va començar a agradar el lloc on aquella llengua es parlava.

Ara aquest nadó que va nèixer fa 22 anys treballa 8 hores al dia, i està estudiant per ser funcionari, és aficionat als trens, té un blog a Internet i ara està escribint això. Exàctament, sóc jo, era fàcil d'endevinar.

Doncs això, que avui sóc un anys més gran, què hi farem! La vida passa, i aquí seguirem.

Via aranya

Bé, abans de res, que menys que lamentar l'accident d'ahir del "Diurno" entre Galícia i el País Basc. Una pena que quan s'estan gastant milers de milions d'euros en vies d'alta velocitat, les vies de tota la vida les abandonin, a l'igual que el material que per elles circula, i que a sobre ja de primeres diguin que la culpa és del maquinista i que anava massa ràpid, sense saber res encara, això ja es veurà. També criticar la falta de rigor periodístic, en el que cada dia, no és que em sembli, sinó que és, la decadència del periodisme, on amb tal de donar una notícia, si es pot ser el primer, i fer-ho de la manera més sensacionaliste, no dubten a inventar-se noms i coses que no existeixen, tal és així com el nom del tren, que si Intercity, Talgo, Talgo Intercity (això no existeix) o fins i tot el "Shangai", tot menys el veritable nom del tren, "Diurno"... bé, que hi farem.

D'altra banda, anem d'una via, la de l'accident, que té diverses circulacions al dia, a una altra, la següent, que cada dia està més abandonada, i on estic segur que no hi haurà accidents, senzillament perquè no passen pràcticament trens. Parlo del "Directo" entre Madrid i Burgos, que actualment té una circulació anada i una altra tornada del Talgo Madrid - Bilbao, i que molts dies, amb excuses com la de perill d'incendis, que hi ha a totes les vies, doncs ni circula, tot això per fer que la gent d'Aranda de Duero, la població que hi ha per aquesta via, deixi de prendre el tren i així abandonar totalment aquesta via, aquesta és la nova política de renfe, la de pujar al futur, però si als d'Aranda no els deixen ni pujar a un tren al dia, malament anem. Si aquesta via es manté, tot s'ha de dir, és gràcies a molta gent que hi està al darrere, i també, segurament, a Llet Pascual, sí, perquè com que a Aranda tenen una de les fàbriques, utilitzen la via de mercaderies per transportar els seus productes fins a Madrid. Quina vergonya que una empresa de productes lactis sigui la que manté viva una infrastructura feta per transportar gent.

Com a mostra de l'abandonament de la via després de la ciutat de Colmenar Viejo, on deixa de ser doble via electrificada a via única sense electrificar, aquesta foto. Aquests seran els futurs habitants de la via al pas que anem, mentre renfe vagi a alta velocitat i no vulgui frenar per agafar als que li donen de menjar, els clients.

El temps NO està boig

Avui ha plogut, la temperatura a dures penes ha passat dels 20ºc, ha fet bastant vent, no es podia anar en màniga curta pel carrer, tot això a 17 d'Agost... però no passa res. No he mirat les notícies ni res, però segur que no n'han donat tanta publicitat que quan fa calor. Que si onades de calor perquè un dia s'arribi als 40ºc, que si és pel canvi climàtic... i això d'avui no és pel canvi climàtic? Quan fa calor sí ho és, però quan no fa no passa res. Però no se suposa que a l'estiu ha de fer calor? Llavors per què quan fa calor en fan tanta publicitat?

La veritat és que m'extranya que no hagin dit que ara fa massa fred i que, segons els "experts" consultats, és degut al canvi climàtic, perquè avui dia el periodisme sembla que és només una barreja de sensacionalisme que necessiten dir qualsevol cosa per aconseguir audiència.
Per si de cas han dit alguna cosa d'aquestes, els informo que la temperatura més baixa que hi ha hagut un mes d'agost a Madrid Cuatro Vientos és de 4ºc un 22 d'Agost de 1950, per aquella època ja existia el canvi climàtic?. És que abans no passava mai això? La veritat és que el periodisme necessita una reforma de fons, molt de fons, però clar, mentre hi hagi Qué!, 20 minutos o metro, o Informativos telecirco o Antena 3 noticias, etc, doncs seguirà havent aquestes notícies basura. Què hi farem!

I sí, avui ha fet fresca, però mira, per ser agost està de conya.

El Meme d'en DooMMaster

En Doommaster m'ha dit que faci aquest meme (encara no entenc el nom), aquest és el resultat.

Les tres coses que faries si fossis milionari/a

-Marxar a viure on jo vull
-Anar a comprar cada dia a El Corte Inglés
-Recòrrer totes les xarxes de rodalies, línies de regionals i trens Grans línies i AVE de Renfe i altres països


Les tres coses que diries en veu alta si sabéssis que ningú et recriminarà o contradirà

-Señor, su teléfono es una mierda
-Senyor, el seu telèfon és una merda (xD)
-Visca Catalunya (al km o de la puerta del sol de Madrid)

Les tres coses que canviaries de la teva vida, de tu mateix

-Llevar-me tant tard quan no tinc obligacions
-Engreixar-me, estic molt prim
-Ser una miqueta més dolent, no es pot ser un àngel en aquesta vida

Les tres coses que canviaries del teu voltant

-El lloc de residència
-La feina
-El monopoli de Microsoft (xD)

Les tres coses que voldries que et passéssin abans de morir

-Conduïr una 447 en hora punta entre Sants i Arc de Triomf
-Anar a Kasukabe, la ciutat d'en Shin Chan
-Perdre'm durant un temps llarg amb qui sigui la meva parella (quan la tingui, és clar)

Tranvies colorits

Mirant fotos de tranvies, m'he trobat amb un que és molt curiós. A Montpellier tenen gustos diferents en quant la decoració de les unitats, perquè sinó no s'enten això.

Maco... oi?... xD Almenys li dóna una mica d'alegria al tranvia. Prement sobre la imatge s'obre la pàgina amb més fotos d'aquest i altres tranvies de França i Europa.

 * La foto és meva feta el 2011 a Montpellier perquè la que tenia penjada ja no està a l'enllaç on sortia

Estic drogui :S

No sé què em passa avui. Des que m'he llevat, que em noto extrany. No em fa mal res ni em sento malament. Però tinc una sensació de son constant que no em permet fer res gairebé, escriure l'ordinador també m'està costant una mica.

El moment més dificultós ha vingut aquesta tarda, quan estava passant coses del vídeo a l'ordinador, hi havia moments en que se'm tancaven els ulls, i en obrir-los tot feia voltes, quina sensació més rara! M'he tombat però al llit em passava el mateix. Després de dutxar-me sembla que s'ha passat això, però encara ara tinc aquesta sensació, és extrany perquè aquesta nit he dormit bastant bé. Així que no sé, com que tampoc em fa mal res ni em sento malament, espero que demà en llevar-me desaparegui. No em vull imaginar demà treballant i amb això, seria capaç de dir qualsevol cosa rara als clients que em truquessin xD

Gents del parc: A l'aigua a les 3

Quan la calor apreta, a gairebé tothom li entren ganes d'anar a la piscina o a la platja i fer-s'hi un bany. Ens posem el banyador, i apa, cap a l'aigua. Però hi ha altres formes de refrescar-se, com la que fa molta gent de ficar els peus a les fonts públiques, i fins i tot mullar-se una mica amb els "chorros". Ara he descobert una altra manera de refrescar-se, es tracta d'anar a una font vestit de peus a cap, fins i tot amb gorra, ficar-se sencer a la font, i nedar i bussejar com un gos amb una profunditat de 50 cm. Serà una nova modalitat de competició en aigua?

Per després, res millor que fer com el protagonista de la foto, posar-se de peu dins la font i fer una mica de Tai Chi, a veure si així se'n va la calor... imagino. Quina pena que d'allò últim no en tingui testimoni visual.

Canvi RADICAL

Qui sàpiga una mica sobre mi sabrà que sóc un enamorat del tren. No només vaig en tren per obligació, perquè a la feina he d'anar en rodalies.

Fa gairebé dos anys, quan vaig deixar de treballar a Valdemoro a les tardes i al matí anava a l'institut, em va entrar una mini-depressió vespertina, res greu, només que les tardes eren massa llargues i no sabia què fer. Com que encara no havia complert els 21 anys, tenia dret a l'abonament de transports jove de Madrid, així que me'l vaig agafar. Des de llavors, pràcticament no hi havia tarda que no sortís a fer un tomb en tren o metro, gràcies a això he recorregut el 95 % de la xarxa de Rodalies de Madrid, fent milers de quilòmetres en uns pocs mesos (El Escorial, Cercedilla, Colmenar Viejo, Tres Cantos, Alcobendas, Alcalá de Henares, Guadalajara, Parla, Aranjuez, etc). També he descobert altres serveis que no són rodalies, com regionals a Àvila, Segòvia, Talgo a Vitòria, Intercity a Irún, TAV a Toledo. També he descobert el millor tren de tots, el nocturn Estrella Costa Brava Madrid - Barcrelona - Cerbere, on he viscut grans experiències. He tastat altres xarxes de rodalies, com Barcelona, València, Donostia o Bilbao, d'aquesta aficció ha vingut un mot que utilitzo, com és el de "Noi Rodalies". I tal com he dit alguna vegada "no l'entendria la meva vida sense el rodalies"... sí, és una mica exagerat, però queda bé. Amb tot això vull dir que la meva aficció als trens és molt gran i no l'abandonaré mai. He utilitzat el tren per a moltes coses, i si cal he pagat més per anar en tren, o he fet transbordaments llargs quan en autobús era directe, tot per anar en tren.

Però... sí, n'hi ha un de però, com sempre. Ja fa temps que una cosa em ronda pel cap, i crec que ha arribat el moment de fer aquest pas. Ja el passat dia 1 de Juliol, quan em dirigia cap a l'estació de Chamartín, i després a Irún, quan vaig arrosegar en un trajecte no massa curt i amb una calor impressionant el maletó amb el meu equipatge, també quan per anar a Bilbao vaig passar més temps a l'euskotren que a Bilbao per la durada del trajecte i pels horaris, també a Barcelona, que per ser l'últim tren cap a Barcelona des de Sant Celoni a les 22:24 no vaig poder quedar-me més estona, i també per coses que faig aquí, per poder anar a llocs on el rodalies no arriba, o llocs on el transport públic fa pena, o per anar un dia que tingui ganes on a mi em doni la gana, etc... doncs per tot això, crec que ha arribat l'hora, després de tenir carnet de conduïr des de fa dos anys i mig... doncs sí, és això. Vull comprar-me un cotxe.

Sé que és una despesa important, per això mateix no em compraré un cotxe nou, que són molt cars, així que des de fa un parell de dies estic mirant preus de concesionaris de cotxes d'ocassió, ja l'he "echao el ojo" a algun. No sé quant trigaré a comprar-lo, però no crec que trigui gaire, així que en unes quantes setmanes ja podria ser un fet consumat. És a dir, que en David tindrà cotxe.