Bon

Teniu tots una bona sortida i entrada d'any. Per la meva banda espero que sigui així. Com que encara no m'ho he plantejat, no diré què espero de 2008, i ja quan ho faci, faré resum de 2007, a veure si ha sigut bo o no, però no li dono ara mateix molt bona nota, tot i així ja reflexionaré.

Així doncs, que 2008 sigui bo per tothom.

I per acomiadar l'any, un vídeo amb fotos de trens de l'any passat, 2006, que encara som a 2007:

Prohibido jugar a la pelota

Qui mana als veïns posar als carrers, que són de tots, cartells de "Prohibido jugar a la pelota"? És que em treu de polleguera. És a dir, que estem intentant que els crios no entrin en mons perillosos, com drogues i això, però tampoc no els deixem que juguin ni a la pilota.

A mi ja de petit m'ho van fer alguna vegada, i em van dir que no juguéssim perquè li tremolava la casa, però quina exageració. És que aquests veïns torracollons que no deixen viure a la gent, que estan sempre molestant, és que no puc amb ells.

Primera norma del veí idiota, queixar-se... de què? De tot. A alguns, queixar-se al final els ha costat car. Com exemple, els veïns que vivien al costat de les vies del tren a Getafe, que volien que les soterressin, doncs molt bé, així ho van fer. I no van ara i diuen que els tremolen els edificis quan passen els trens per sota de casa seva? Diuen que des que han posat els trens nous, els Civia, que tremola més, perquè pesen més... sisplau, que algú els digui a aquests veïns que els Civia pesen menys que les 446... i és clar, com que ara els vibra la casa, doncs volen que els trens vagin més a poc a poc quan vagin pel túnel... molt bé, i demà de festa, hem de retardar el pas de trens i fer que triguin més a fer el seu recorregut perquè a vosaltres se us va ficar al cap que volíeu el tren soterrat, i ara voleu que vagi més a poc a poc, doncs ara, ajo y agua cacho bolos.

O no?

P.d.: Por debajo es más rápido... aquest nen sí que sap:

Cops de furgó entre llambordes

Avui amb el furgó de l'empresa l'he fotut un cop a un altre cotxe quan estava sortint d'un carrer sense sortida marxa enrere... pobre home, l'ensurt que s'ha fotut, i jo perquè m'he adonat a temps i ho he pogut veure just quan li he donat, i no ha arribat a més, perquè entre el furgó i el fiat punto verd que té aquell home, crec que queda clar qui hauria perdut. I mentrestant el meu company al seu cotxe en doble fila al mateix carrer, esperant que jo sortís per deixar el seu cotxe al final del carrer sense sortida perquè després poguéssim deixar-hi el furgó perquè sinó no trobem lloc per aparcar en el caòtic i aixecat per obres centre d'aquesta la meva ciutat alcorconina... és que clar, ja que van passar les eleccions municipals, hi ha via lliure per fer de tot, que si el ONO, que si la renovació del centre, que si els futurs pàrquings, total, que surto de casa meva i, zanja aquí, zanja allá, camina más, y tarda más, y un taladro de hierro, que rompe aquí, que rompe allá... bé, m'han fotut ben bé ara per anar a la feina, que abans la tenia a 6 minuts de casa, i ara la tinc a 9, perquè com que han tallat una plaça sencera per fer-hi un pàrquing, que era pas obligatori per la gent que venia en cotxe de l'A5 per endinsar-se al centre de la ciutat... d'això, abans de res, sé que això de dir "abans trigava 6 minuts, i ara trigo 9" pot sonar una mica ofensiu per a la gent que dia a dia ha d'agafar el transport públic per anar a treballar o estudiar però... se siente xD

I encara tinc sort, que la zanja no ha arribat a la porta del meu portal, poc li falta, perquè d'aquí no res hi posaran el ONO, i després em renovaran el carrer, mira tu, em quedarà un carrer més maco amb llambordes... quina paraula, no és millor "adoquins" així tothom s'entén, sobre tot jo, que no havia escolta això de llambordes, que segons el DIEC és:

1 f. [LC] [AQ] [OP] Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 f. [AQ] [LC] [OP] Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres.

Ara, si vull anar a la renfe, a part d'abrigar-me molt... aquest matí, a la meva finestra, hi havia 0,2ºc, que això traduït en temperatura real, vindria a ser uns -6º o -7ºc al carrer ... doncs a part del fred, ara, tot el trajecte, però tot tot, amb obres, així que mira tu, i és clar, amb aquest percal, el meu cotxe, 40 minuts vaig trigar a trobar aparcament dissabte a l'hora de la migdiada, i a sobre, al lloc que l'he deixat, es quedarà ple de pols de les obres, i això que precisament dissabte el vaig netejar, merda.

Per cert, que no he continuat explicant com va acabar el tema del cop aquest matí amb el furgó, doncs res, el senyor va apuntar les dades del nostre vehicle, nosaltres el del seu, i tal, però sense fer part amistós ni res, que jo no ho he fet mai i no sé com es fa, però jo em netejo les mans, a més, el cop no ha sigut tant, ara, l'apoderada de l'empresa, germana del jefe, quan li he dit que necessitava els papers del furgó, s'ha portat les mans al cap, i va i el primer que em pregunta és si li ha passat res al furgó, i jo pensant "jo bé gràcies, i el de l'altre cotxe també, ja que estem, bon nadal, no?". Doncs això, que ha sigut una bestiesa.

I mira, ja que he parlat de anar caminant a la renfe, doncs com que ara em ve de gust penjar un vídeo fet per mi amb fotos de trens de l'any 2005, i amb ambientació musical, apa, vagi molt bé.

Festa Sweet Love de Renfe

Aquest 12 de Desembre Renfe celebra la festa Sweet Love. En què consisteix? Doncs no ho sé, però jo me la imagino com aquella festa en que Renfe, en cada tren o estació que entrem, ens dóna un munt de regals de l'estil d'un os amorós, amb un cor a la panxa i que digui "t'estimo" cada cop que li prems a la maneta, un ram de flors de color violat renfe (Pantone 2425) , amb la pròpia paraula renfe escrita en algun pètal. També de regal un MP3 carregat només amb la sintonia de renfe, impossible d'esborrar, perquè sempre la tinguem en el record. Als bitllets un cor i serigrafiada la paraula renfe dins el cor. Tot amb ambientació musical de Dj Cuki. I a més a més, una Happy Hour amb un 2x1 de 0:00 a 1:30. Els preus dels bitllets, doncs un 15% més barats si es compren uns dies abans i a preu original a taquilles, ara, només està reservat per a socis. Per si hi ha algun dubte de que això de la Sweet Love és mentida, aquí hi ha el cartell promocional:

Ei, i per Nadal, també ens tenen preparat una festassa:

Així que, qui vulgui aprofitar aquestes coses que fa la renfe italiana, que poc té a veure amb l'espanyola, menys en l'antic logo, doncs que vagi a Via Bologna 217 de Ferrara, al costat de l'estació de tren de la ciutat.

De un "higo" i 2 "peras"

Una conversa qualsevol a un carrer qualsevol d'Alcorcón un dia qualsevol:

Fruiter: Estos higos son muy buenos.

Noia: Yo también tengo un buen higo... y dos peras también...

(riures entre les amigues de la noia)

Noia: ... ¡Qué crack que soy!

Conversa real entre un fruiter i una noia d'institut de l'ESO acompanyada de dues amigues.

Amb la boca adormida

Sabeu que ara mateix tinc mitja boca adormida, degut a la endodòncia que em venen fent. Què pesat que és! A veure si me l'acaben d'una vegada, em sembla que el dia 13. A més, avui he tingut la boca oberta gairebé una hora, i hi ha hagut un moment en que m'he angoixat una mica, perquè m'ha posat una cosa a la boca, i entre que no podia empassar saliva i tal i qual, m'he trobat així, però només ha sigut un momentet de res.

Menjar també es fa pesat, perquè a sobre no puc mastegar per la part on tinc el queixal afectat, i com que a sobre està mig adormida la boca, doncs apa, fent esforços amb la llengua perquè el menjar no acabi on no ha d'acabar.

D'altra banda, estic recuperant antics costums. Ahir em vaig llevar bastant més d'hora del normal per mi en un cap de setmana, a les 11, per anar a una estació de tren enmig de la no res i que dóna més por que res a Getafe, i fer fotos de trens, d'un munt de trens de Rodalies, mitjana i llarga distància i mercaderies, malgrat el fred que va fotre, i una fàbrica fastigosa que treballa també els diumenges que fotia a l'atmosfera un munt de merda.

Tinc tantes coses que he de recuperar, el mateix bloc de fet, perquè no el penso abandonar. I després de deixar de treballar, ja tinc algunes coses per poder fer, projectes nous.

De moment m'acomiado, des d'Alcorcón i amb la boca mig adormida.

La nova feina

Després d'una setmana a la nova feina, amb un dia festiu al mig, doncs puc treure com a conclusió, que aquest lloc és molt, però que molt cutre. En part està bé, perquè trigo poc més de 5 minuts des de casa caminant, i puc anar a dinar a casa sense cap problema. Però com ja dic el lloc és molt cutre, i això que és una empresa que exporta productes a tot el món. A part, em sento una mica enganyat, perquè al final estic fent d'una cosa que no em van dir que faria, però no passa res, i per què? Doncs perquè ja no agafo trucades, la feina, tot i que és cutre, almenys és més moguda, i perquè tinc un contracte de 3 mesos, amb el nadal al mig i un munt de dies de festa, i després d'això, sent a l'atur, podré fer altres coses per poder aspirar a alguna cosa més.

Així doncs, aquí fins el 28 de gener, i amb un munt de festes al mig, el passat dijous una, però divendres vinent una altra, perquè el dia 9 és l'Almudena, i tot i que la festa és a Madrid capital, a aquesta empresa agafen les festes de Madrid i no pas les d'Alcorcón, per mi millor, perquè és un dia menys i a sobre en divendres.

Ja seguiré explicant coses d'aquest lloc, si val la pena, i sinó, doncs res.

Salutacions des de casa meva, mentre miro una peli de Shin Chan que em van regalar els antics companys de Telecor.

Adéu Telecor

Vaig tenir una entrevista l'altre dia, com ja vaig dir, dimecres, ahir. I avui he dit a Telecor que me'n vaig, perquè en aquest lloc m'han agafat, i hi començo dilluns, aquest dilluns. La veritat és que ha sigut tot molt ràpid. No m'han posat cap problema.

Així que demà acabaran 1 any i 9 mesos aquí, on he passat de tot, bo i dolent. Els últims mesos no ho he passat gaire bé per la feina, per moltes coses, quan era Motorola, i després, aquest últim mes, on no he fet res, on he estat parat, i on el futur no es presentava gaire millor. Un canvi d'horari que no em semblava just, un canvi de departament nou, però nou, nou, començar en una cosa totalment nova amb la pressió que això significa, sobre tot en la feina de teleoperador, i un no-futur que hi veia, m'han fet prendre aquesta decisió.

A aquesta nova feina, tindré un horari molt semblat al que tenia fins ara, de dilluns a divendres, de 08:30 a 14:30 i de 16:00 a 18:00. Faré coses diferents, aprendré coses noves. I el tindré a 10 minuts de casa meva caminant... bé, per poc temps, que ara es canviaran de lloc, però no es mouran d'Alcorcón, el que vol dir que aniré a dinar a casa, així que per tot això he decidit agafar aquest lloc.

Demà sé que em farà pena marxar, una mica, però repeteixo, no per la feina, sinó per la gent, i també una mica per l'empresa. Em direu tonto, però aquesta gran empresa que és el grup d'El Corte Inglés, m'ho ha donat tot en el món laboral, m'ha donat sempre una oportunitat. Que en aquesta darrera etapa no hagi anat tan bé, no té res a veure amb l'empresa, sinó amb la feina en concret. Al primer lloc que vaig començar, a Valdemoro, jo em trobava molt bé, és probable que si després m'haguessin renovat, al final hauria acabat marxant, o no, qui sap, però jo allà em trobava molt bé. El que vull dir és que una empresa tan gran té tants llocs, que ningú no sap en quin s'estarà millor o pitjor. I encara em direu més tonto, si us dic que mai no descartaré el tornar allà, en un altre lloc, encara que ara no ho veig possible, perquè el que vull és o mantenir-me en un lloc, o fins i tot deixar durant un temps de treballar, si les coses no van bé, i pensar també en les oposicions, que faré i aprovaré, tard o d'hora, però tot pot canviar.

En fi, que això demà a les 18:00 s'acaba i dilluns comença una altra etapa, que espero que vagi bé, i duri el que hagi de durar, ja ho explicaré, és clar.

Un queixal menys

Jo tinc la culpa de que, ahir, m'hagin matat el nervi d'un queixal, i que m'hagin de posar una altra peça aquí. No cuidar-me bé les dents, i no haver anat abans al dentista, m'ha provocat això. I el més greu, el cost econòmic que té això, que tot plegat em costarà més de 800 €.

Primer em va anestesiar la part dreta de la boca, i després em va fer el que em va fer. No vaig notar res, absolutament res, de dolor. Ara, en sortir i intentar parlar, no podia, m'era molt difícil, tenia una part del llavi parada que no podia moure, quina sensació més poc agradable. I el pitjor, que m'ha posat a on tenia el nervi una cosa per desinfectar-ho, que té un gust agri i que de tant en tant em deixa la boca amb un gust bastant dolent, què hi farem! He d'aguantar, la culpa és meva, a més, només serà una setmana, fins dilluns, que serà quan em posin la nova peça, imagino.

Si normalment sóc lent menjant, ara encara més, perquè només puc mastegar per una part de la boca... en fi.

Però bé, demà aniré a una entrevista de feina aquí a Alcorcón, no gaire lluny de casa meva, per un lloc de operari de logística, a veure si surt bé, i sinó doncs seguiré buscant, és clar.

Vagi bé a tots. Salutacions des d'Alcorcón.

Per sobre de tot

Com que últimament he viatjat en avió entre Madrid i Barcelona, he pogut fotografiar algunes de les coses que es veuen quan s'és allà dalt.

Aquesta és res més sortir de Barcelona, amb una petita tempesta acostant-s'hi.


Això és Cambrils.


Una imatge de l'horitzó


Uns núvols alts passejant al costat de l'avió.


Núvols que semblen cotó.


La terra, i un poble per la zona de Guadalajara.


Salutacions, amb els peus al terra d'Alcorcón.

El 13

No sóc creient d'aquestes coses, però precisament en aquest quilòmetre d'aquesta mateixa carretera, fa uns dies, un senyor vestit de verd em va aixecar la mà i em va fer parar al voral de l'entrada de l'autopista. Mira que respecto pràcticament sempre els senyals de trànsit, però precisament en aquell moment, em vaig saltar un STOP, i és clar, el senyor de verd em va veure, però resulta que el que anava davant de mi també se'l va saltar, però em va parar a mi.

És estrany, però no em vaig posar nerviós ni res, quan em va demanar els papers, i tot plegat. A més de l'STOP, el senyor va trobar una altra cosa, que el meu cotxe hauria d'haver passat la ITV el juny, i és clar, ja feia uns mesos d'això. Li vaig dir que no tenia ni idea, que jo pensava que la primera es passava als 4 anys. Però com el meu C3 era abans un cotxe de lloguer que llogaven els guiris a Alacant i ha passat a particular, doncs són 2 anys, i no pas 4.

Total, el senyor de verd, bona persona que era, em va dir que per saltar-me l'STOP eren 4 punts i multa de 300 euros, però que me la perdonava, però no la ITV, que no era pèrdua de punts, i era multa de 105. Així que l'endemà vaig haver de passar tot el de la ITV, anar a trànsit per recuperar el permís de circulació, i anar a un Santander per pagar la multa.

I sense tenir cap 13 a la feina, continuen empitjorant les expectatives, perquè les últimes informacions diuen que el lloc on ens posaran, tindrà telèfon gratuït, és a dir, trucades a granel. Ja vist tot això, no he pogut aguantar i avui he entrat a infojobs i he enviat el currículum a 3 llocs, 2 a Alcorcón. No sé que en trauré d'això, segurament em trucaran d'algun, perquè en una oferta ja estic "En proceso", en concret aquesta, però també he enviat a aquesta, i aquesta. I doncs és provar i preguntar, i veure què pot passar, res més.

Però ho tenia clar i ho continuo tenint clar, no penso seguir aquí amb aquestes condicions laborals. Durant les vacances havia recuperat més o menys el somriure, però de nou torno a tenir cara d'amargat. Ja m'ho deia avui una de les també perjudicades, que no està precisament millor que jo, que quan em veia anar al lavabo, feia una cara de trist. I és normal, quan em fan agafar ara trucades de coses que no tinc absolutament ni idea, de les que no me n'han donat formació ni res, i trucades que ni tan sols hauria d'agafar perquè hauria d'estar fent una altra cosa, suposadament, que es retarda i es retarda, i que tampoc serà millor que el que estic fent ara, i tot això mentre ens menteixen i ens menyspreen contínuament, no tots, però sí una part de la gent d'allà. I sort en tenim encara que continuem en l'horari habitual, cosa que no agrada tampoc a alguns; que quan comenci en el nou horari, no sé ja què serà.

Tot i això, tinc confiança en el futur i sé que això no durarà, i que ben aviat no hauré de tenir aquesta menjada de coco.

Petons i abraçades des de la tranquil·litat de casa meva, al centre d'Alcorcón, mentre miro Ventdelplà.

Oposicions 1 - David 0

El 29 de setembre van ser les proves d'auxiliar administratiu, on jo em presentava. Vaig agafar un avió a les 6 del matí a la T4 de Barajas, hi vaig anar en cotxe perquè tot just el metro comença a funcionar a les 6. El viatge d'anada va ser tranquil, mig adormit el vaig passar. Vaig arribar a Barcelona encara de nit, que des de l'avió quan està arribant es veu molt bé amb totes les llums engegades. Vaig agafar el rodalies fins a Sants, i aquí la línia 3 del metro fins a Zona Universitària. Allà hi havia un munt de gent.

Amb retard vam entrar cadascú a la nostra aula. Em van donar una fitxa amb el meu nom, i vaig seure. La prova va començar sobre 9:45. I aquí va arribar el problema, després d'aquesta prova, en venia una altra, a la primera et posaven frases de situacions a la feina, i simplement s'hi havia de posar si hi estaves molt d'acord, d'acord, indiferent, poc d'acord i gens d'acord, o algo així. Però clar, la segona prova, el qüestionari, es dividia en dues parts, començant la segona gairebé a les 13:00, i és clar, jo, que no tenia ni idea d'això, tenia l'avió de tornada a Madrid a les 14:05, per tant m'era totalment impossible fer aquesta segona prova, i no podia començar-la i deixar-la a mitges, perquè si la començaves, ja no la podies abandonar. Així que, no vaig poder fer una altra cosa més que, abandonar en acabar la primera prova.

En sortir, una forta tempesta estava caient sobre la ciutat. Em vaig quedar a la porta durant uns minuts fins que deixés de ploure, mentre uns quants llamps queien al fons. Tenia més o menys assumit que no aprovaria, i que això era més per veure com eren les proves i així anar millor l'any següent, però clar, almenys les volia acabar, què hi farem! La mala planificació em va fer això, si en comptes de l'avió de les 14:05, hagués agafat el de les 16:30, no hauria passat, però clar, no tenia ni idea del temps que podria durar ni res, i me la vaig jugar.

Després de la pluja, vaig baixar per Diagonal caminant, fins Maria Cristina, en aquell moment serien sobre les 11:30, crec. I poc després vaig baixar ja a Sants, on havia quedat amb la Nur, i a qui li vaig explicar tot el que havia passat. Em va acompanyar fins El Prat, allà vam esmorzar, perquè jo venia de buit des de Madrid, i res, cap a l'avió de tornada, quan vaig arribar a la porta d'embarcament ja la majoria de la gent era a l'autobús aquest que et transporta per les pistes fins arribar a l'avió que et toca.

Ja a l'avió, doncs, mirar per la finestra, descansar una estona, i poc més, fins que finalment vaig arribar a Barajas, a la T3, on vaig agafar un autobús gratuït que porta a la T4, i on vaig recollir el meu cotxe, aparcat al mòdul C, planta 1, plaça 718. El total del pàrquing per aproximadament 11 hores, va ser de 16 € i escaig. I així, a 16:30, vaig entrar per la porta de casa meva, a Alcorcón, per la que havia sortit unes 12 hores abans. Mai havia fet tants quilòmetres en tan poc temps.

Conclusió: que sóc idiota. Ara, per l'any vinent ja no m'agafa de sorpresa, la propera vegada, la prova l'acabo, segur, i aprovar-la, espero que també. Però almenys va caure aquella tempesta que em va agafar desprevingut del tot, em va encantar.

Mira qui torna!

...el pesat d'en David xD

Estic viu, pel moment. Tant de temps sense dir ni piu, que potser algú es pensa que m'han passat un munt de coses, i que ha canviat alguna cosa a la meva vida. Ni molt menys. Continuo treballant al mateix lloc de sempre, però no en el mateix d'abans.

Tinc algunes coses a explicar, però no les contaré totes de cop, començaré pel més immediat, la feina. Com ja vaig dir, Motorola va marxar, i com que l'empresa posarà en les pròximes setmanes un nou projecte, doncs han pensat en nosaltres per ficar-nos-hi. Però des del mateix dia que vaig tornar després de les vacances, tot han sigut males notícies. Res més arribar, la jefa em va ficar al seu despatx per explicar-me el futur més pròxim. Primer de tot, canvi d'horari, de 08:30 a 15:30, de dilluns a dissabte. Normalment a les empreses s'avança, en aquesta s'avança, però com els crancs. La meva antiguitat no arriba als 2 anys, i tot i així em sembla prou malament que em degradin, però gent que porta 7, llegiu bé, 7 anys, doncs els passarà el mateix. I a sobre encara sembla que hem de donar gràcies que ens posin en horari de matí.

Després d'això, em vaig quedar 3 hores segut al meu ordinador, sense fer absolutament res de res, fins que es van dignar a dir-me què havia de fer. Aquella primera setmana me la vaig passar escoltant trucades d'altres en coses que no tenen res a veure amb el suposat futur projecte, de nom OMV. La setmana passada va ser desmoralitzadora, me la vaig passar recarregant mòbils, però el pitjor no era això, sinó la manca d'informació, el saber per tercers que s'ha retardat el OMV, i a sobre no tenir la certesa si el pont del 12 d'octubre el tindríem o no, perquè pel moment ens mantenen en l'horari anterior, però hi ha hagut moments en que no sabíem que passaria.

Aquesta setmana, per rizar el rizo, ens han posat a agafar més trucades que no tenen res a veure amb el que suposadament farem, i sense pràcticament formació, el que vol dir que agafem trucades sense tenir ni idea del que hem de dir. En moments determinats hem pensat que, sembla que ens volen cansar, que ens cansem i marxem, i així tenen un problema menys, no sé què pensar. Per tant, i com ja passava abans de les vacances, em trobo en un estat de passotisme total, és a dir, passo, passo de tot. Que si un client m'insulta, l'insulto jo també, exemple de dijous passat "me cagüen tu puta madre" resposta meva "y yo en la suya señor". Que trigo més d'una hora a venir de dinar? Que em diguin alguna cosa si volen, que l'endemà arribaré encara més tard. Que m'agafen mirant internet? Quan se'n vagi qui m'ho ha dit, torno a obrir la finestra. Així de clar. I no sóc jo l'únic que ha pres aquesta determinació.

I jo probablement seré un dels més afortunats, perquè no tinc càrregues econòmiques, sóc el més jove de tots, i tinc diners estalviats, i per això he decidit que si la cosa no va gaire bé, marxaré, i me n'aniré a l'atur, estudiaré, faré cursos, el que sigui, però molt millor que estar en un lloc on no aprecien gens la teva feina, et degraden i t'empitjoren les condicions laborals perquè els ve en gana, on no escoltes ni un "gràcies" "gracias" o com ho vulguin dir, un lloc on per haver estat en un departament determinat, et mirin amb mals ulls, no sé ben bé perquè, com si la feina que haguessis estat fent hagués sigut menys feina que la que fan els altres, etc. I dic que tinc sort, perquè hi ha gent que té hipoteques, fills, i no pot deixar una feina on, per molt que t'estiguin fotent, ets indefinit, i ara no és temps d'arriscar-se a buscar altres coses que no tenen cap seguretat. Així doncs, jo pel moment hi continuo, però segurament amb data de caducitat.

I això és el que puc contar de la feina, ja explicaré altres coses, com les oposicions, ai, les oposicions... no dic res. Només dir ara que la foto de la capçalera actual la vaig fer tornant en l'avió a Madrid el mateix dia de la prova, el 29 de setembre. No sé quina ciutat serà, de Tarragona cap avall em sembla que és. A veure si algú la sap.

Dolces salutacions des de la meva habitació, al centre d'Alcorcón.

Novetats de tardor a Can Laprí

Si bé queden uns dies perquè entri la tardor, les novetats que porta són interessants, i no parlo de les novetats que porta El Corte Inglés, sinó les meves.

Saben vostès, i sinó ara mateix els hi dic, que en aquestes vacances que encara gaudeixo, vaig anar a Barcelona 3 dies, arribada en Alvia el dia 9, tornada en el vol JKK 417 de Spanair el 13. Vaig patir l'avaria de rodalies del dia 12, i el vol de tornada a Madrid va patir també un retard amb el que em van donar una bonificació d'un 25% per un altre vol a Spanair.

Bé, una de les novetats es va presentar per casualitat quan em trobava al bus 14 cap a Estació de França per agafar el rodalies per a l'aeroport. Quan anava baixant per la Rambla el bus, em van trucar de Wagons-Lits, l'empresa que s'encarrega del tema de personal de bord dels trens de llarga distància. Doncs tinc l'entrevista amb ells el proper dia 20. Com es pot imaginar, aquella trucada em va alegrar moltíssim, però molt, perquè aconseguir aquesta feina podria ser molt important, així que ja es veurà què passa.

Una altra novetat me la vaig trobar en arribar aquí, i és que, mirant el tema de les oposicions per Internet, resulta que estic admès del tot, i que les proves són el pròxim dissabte 29 a 08:30 a Diagonal, no sé si era el 639, a l'Escola Universitària d'estudis Empresarials. Clar, tan de cop que m'he trobat això, que de seguida vaig fer previsions de viatges i tot això. Faré un viatge llampec en avió que sortirà de Barajas a les 06:05 de dissabte, i marxaré de Barcelona de nou cap a Madrid a les 14:30 o per allà em sembla en avió també, i aprofitant la bonificació del 25% de descompte de l'altre vol d'Spanair, doncs m'ha sortit una mica més barat la tornada, perquè l'anada la faig en Vueling. Ara, no sé com anirà la prova, perquè no crec que estigui del tot preparat, però ja veurem.

I això són les novetats de tardor, que són poques però importants, molt importants.

Què es fa per vacances?

Bona nit, des del menjador de casa meva, segut al sillón mentre miro la tele. Resulta que amb el meu portàtil nou em puc connectar a una xarxa d'algú. No estic robant res, simplement em connecto a una xarxa que està entrant a casa meva sense el meu permís, així que mira, i si no que li posi una contrasenya perquè no em pugui connectar.

Porto una setmana de vacances i, estic més relaxat. Els que heu tornat de vacances esteu bé? Espero que sí. Bàsicament el que he fet és, res. Però ara que ja he aprofitat una mica per fer el mandra i no moure ni un dit, doncs ara intentaré fer alguna cosa. Que m'ha trucat aquesta tarda un amic i hem estat parlant com uns 20 minuts, i ell contant-me un munt de coses, i quan em pregunta ell què he fet jo, doncs li he dit que res.

Em llevaré més d'hora que aquests dies, sortiré al carrer al matí, no sé, entretenir-me una mica, com els iaios, a veure alguna obra, o mirant alguna cosa de les "fiestas patronales" que comencen dijous amb el pregó de la "terremoto de Alcorcón", ja veus, què originals que són, oi?

I després, doncs encara no ho sé segur, però com que tinc ganes de conduir, segurament aniré algun dia a Barcelona la setmana vinent al meu cotxet, que complirà un any amb mi el dia 15, i amb el que ja he fet més de 4000 quilòmetres.

No sé, què més dir, es nota que no faig res que no tinc res a contar, a veure si faig més coses i així puc dir alguna cosa més. Que vagi bé.

Adéu Motorola

Aquí, i ara, acaben 19 mesos al servei d'atenció al client de Motorola. Ha sigut prou temps per veure que això no és per a mi, i que això tampoc té gaire futur. Vaig arribar-hi a travès d'un anunci a infojobs, per una oferta de teleoperador amb català. Vaig pensar que almenys, fins que busqués una altra cosa, estar uns mesos en això, i a més, podent fer servir el català, no estaria pas malament. En arribar, doncs vaig comprovar que, en comparació amb altres llocs, aquest era molt més tranquil, però tot i això, jo no estava fet per a això. Malgrat tot, vaig aguantar, i he aguantat. En tot aquest temps, he atès, com a molt, 15 trucades en català, i l'última ja ni recordo quan va ser.

L'ambient a la feina, per sort, ha sigut molt bo, massa bo diria jo. Els clients m'han amargat, cada dia una mica més. Però ara, els senyors de Motorola als EEUU han decidit emportar-se el servei a Escòcia, i globalitzar tots els serveis de tots els països allà. Per una banda me n'alegro, perquè això suposa que mai més tornaré a fer aquesta feina, però per una altra, m'obre un munt d'interrogants, si continuo a Telecor, i són el no saber on aniré, i és clar, quan em diran on vaig, perquè jo ja no torno, ara me'n vaig, i fins el 25, no hi torno, així que ja veurem. Això se solucionaria si em truquessin d'un altre lloc, però ja veurem.

Així, doncs res, adéu Motorola, i no hi tornis més, sisplau.

Rodalies, destinació: Els 23

Aquest rodalies no s'atura, ni té retards, ni res, el de l'edat vull dir. Demà arribo als 23. Ara molta gent dirà "qui els tingués" oi? Doncs sí, qui els tingués, ara em toca a mi tenir-los.

I què se suposa que he fet durant els 22? Doncs mira, m'he cansat molt, no sé perquè, si la feina ha tingut part de culpa, perquè tot i no ser una feina en la que has de treballar molt ni res, els horaris, el llevar-se d'hora i tal, m'ha fet cansar-me molt, i a part, la meva hipocondria, nervis i ansietats fotudes crec que també hi han tingut molt a veure. Però ja està, carpetazo, capum. Per començar, m'he comprat un portàtil HP que m'ha costat, entre ofertes, rebaixes, i descomptes, 200 € menys del seu preu.

Em queden 16 hores de feina, demà i dilluns, abans de marxar de vacances i de Motorola per a sempre... no és que me'n vagi de Telecor, sinó que els americans han decidit globalitzar el servei d'atenció al client a Escòcia, i per això ja no treballaré per a Motorola. Ara, seguiré a Telecor? Doncs tot depèn (de què depèn?) doncs de diverses coses, perquè, saps una cosa? Vull canviar de feina, vull canviar de lloc, vull anar a un altre lloc. A saber ara on em recol·loquen dins Telecor, en quin departament, en quin horari, i el que no vull és "salir de Málaga para meterme en Malagón" (m'encanta aquesta frase).

Ja vaig comentar fa un temps, setmanes, mesos, no sé, que el que volia era enviar el currículum a una empresa que treballa amb renfe als trens de llarga distància, wagons-lits. Doncs bé, després de patejar-me els voltants d'Atocha i de Chamartín, i de no trobar-hi res de res, l'endemà vaig tornar a Chamartín i vaig trobar l'oficina, i els hi vaig deixar el meu currículum. Ara, doncs estic a l'espera, cada dia miro el meu Motorola L7 desitjant que soni, vibri, o faci el que sigui, però que a l'altre lloc hi hagi una oportunitat de futur. A més, l'"eróscopo" de la revista Cosmopolitan, a Verge diu "Para ellos: Al fin llegará la oportunidad profesional que estabas esperando. En el amor, más paciencia y comprensión." I no hi crec en horòscops ni res, però com que qui l'escriu és una companya meva de feina, doncs li he dit que a veure si encerta, que no estaria pas malament.

Demà rebré alguna trucada pel meu aniversari, i si entre aquestes hi ha alguna de l'empresa aquesta, doncs mira, seria la polla, quin alegrón! I d'altra banda, dir que porto molt de temps mig desaparegut, que no entro pràcticament ni als vostres blocs ni al meu, que em costa molt connectar-me a Internet, però, les vacances ja són aquí, i tot i que vull aprofitar-les al màxim, vull que aquests dies siguin la meva tornada més activa a tot això, perquè ja és que no és només cosa de que no entro ni a Internet, és que em fa mandra tot, m'he tornat molt mandrós, més que mai, i aquest és el meu problema, que em fa mandra absolutament tot. Les vacances m'han de servir per curar-me d'això, de la mandra.

Així doncs, vagi bé, espero que el dia de demà sigui un gran dia, passi el que passi.

Tremolors

Ahir va ser la primera vegada que vaig notar un terratrèmol. A les hores que va ser, i sent diumenge, era al llit, dormint. Em va despertar un lleu pessigolleig a les cames, vaig notar com em tremolaven, i la llitera es va balancejar molt lleugerament. En un primer moment, ni vaig pensar per què podia ser això, que la llitera es balancegés podia ser per un moviment meu, tot i estar quiet, i la sensació a les cames, doncs potser una mica de vent que entrés per la finestra, tot seguit em vaig tornar a dormir. Ja després, en conèixer la notícia, em vaig adonar del que havia passat.

I és que ultimament tot em fa tremolar, sinó és per un terratrèmol, és per altres coses. Tinc hipocondria, no m'ho ha dit cap metge, però els símptomes són clars, tenir la idea que em passa alguna cosa quan, en realitat no em passa res, i m'està provocant molts problemes personals, perquè penso que em passa alguna cosa, i això em fa posar nerviós, i els nervis se m'enganxen a la panxa, i començo a pensar que tinc problemes d'estòmac, el que em fa posar més nerviós, i també em monopolitza els pensaments, perquè penso tota l'estona que si em posaré malalt, que si vomitaré, i això em crea pànic, perquè no sé perquè li tinc tant de pànic al fet de vomitar, en concret quan estic fora de casa, quan vaig al tren, a l'autobús, a la feina, etc. Tot plegat, una autèntica merda.

Ja fa 12 anys em va passar això, i vaig acabar ingressat a l'hospital una setmana, tot per després dir-me que, no tenia res. Ara, almenys, tinc l'avantatge que sé quin és el meu problema i que, almenys, miro de solucionar-lo. És tot psicològic, i igual que ha vingut, potser demà marxarà aquesta sensació i em tornaré a trobar reguai. A més, tinc la vista posada en les vacances, he posat les meves esperances en que serà llavors quan tot això desapareixerà, però fins que no arribi aquell dia no ho sabré.

De totes formes, els humans som uns exagerats, no passa ni un segon que ens faci mal una ungla, i ja anem al metge. I jo, tot i tenir una analítica que em diu que no tinc res, tot i veure i notar que mai em passa res, que estic bé en general, em monto les meves pel·lícules estúpides que no em deixen viure en pau, sembla que tingui dins de mi una part autodestructiva que només vol que estigui malament tota l'estona.

A veure si acaben aquests tremolors, tant de la terra, com meus.

Analítica

Quins dies. Necessito un descans. I és que, tot i que passo de la feina, i de les trucades de la gent que només insulta, em sembla que això se'm queda guardat dins. Porto uns dies una mica tens, i aquesta tensió va explotar dimarts al matí a l'estació de Nuevos Ministerios.

Quan vaig baixar del tren que venia d'Atocha, com que sempre arribo d'hora, em vaig seure a l'estació. Però em vaig començar a sentir malament, vaig tancar els ulls, però cada cop em trobava pitjor, vaig començar a respirar molt fort, i notava com el cor em bategava molt ràpid, obria i tancava els ulls. Em vaig posar de peu i vaig començar a caminar per l'andana, no massa a prop de la via, no fos que em maregés i hi caigués, i de seguida vaig sortir al carrer.

Al carrer, ja més tranquil, el que tenia era fred, i en arribar a la feina, vaig seure. Em costava vocalitzar bé les paraules al principi, però de seguida em vaig refer, tot i que vaig continuar tot el dia una mica estrany. Vaig trucar al metge, que em va donar cita per ahir.

"Lo que te dió fue un ataque de ansiedad" va ser la resposta de la doctora. Em va preguntar si hi havia alguna cosa que em posés nerviós ara, i només vaig saber dir-li que en tot cas la feina. Així que em va manar un relaxant, i una analítica, que m'he fet aquest matí. Feia anys que no em feia una anàlisi de sang, i em donava cosa perquè sempre m'he marejat, però avui només m'han tret dos tubs, i no m'ha passat res. I espero que les anàlisis diguin que estic bé i el que tinc és per factors psicològics i no físics.

Ais, ja m'agradaria poder escriure més aquí i entrar més a altres blogs, però és que aquí a la feina passo de mirar la pantalla, estic tot el dia amb el cap baix, a casa arribo cansat. Necessito amb molta urgència vacances, o una altra feina, i ara mateix, no sé què és més probable que passi abans, perquè per a les vacances em falten 4 setmanes.

Pintar al terra

Fa una setmana va venir a Madrid un paio que dibuixa coses al terra, es diu Julian Beever, el Pd40 ja en va parlar fa uns dies. Bé, pintar coses al terra no té res d'espectacular en principi, jo mateix de petit pintava coses al terra. El que passa és que aquest ho dibuixa d'una manera que, vist des d'una perspectiva concreta, sembla que sigui un dibuix en 3D. Va donar la casualitat que el dibuix el va fer on jo treballo, i clar, aprofitant, em vaig passar per allà.

Arribo i veig gent fent-se fotos al dibuix, però no veia sentit a aquell dibuix, veia com una cascada d'aigua, i uns micos, però semblava un dibuix més, fins que vaig treure la meva càmera, i la vaig col·locar en una posició concreta, i des d'aquesta altra perspectiva es veia així:

Aquí sí es pot comprovar com són els dibuixos que fa el paio aquest, donava una sensació com que això fos una cascada d'aigua de veritat.

Tot això, finalment, era part d'una campanya del xampú Herbal Essences, i a les dones que passaven per allà, les donaven un vale per anar a El Corte Inglés i que les regalessin un d'aquests xampús.

Vies

Uhmm, m'agradaria anar a la platja ara. Sí, ves per on que no m'agafi el cotxe un dia i em planti a valència o ves a saber... no, que la gasolina està molt cara, però avui he cobrat la paga extra... en fi.

Però on voldria anar és a alguna platja tranquil·la, sense cases i edificaciones fastigoses per tot arreu que miris, això no és platja, això és asfalt, és merda, és un fàstic "Marina d'Or, què guai!" Doncs no, no ho és gens de guai.

Tinc ganes d'anar a la costa brava, que encara no hi he anat, segur que hi deu haver zones fora de nuclis urbans molt tranquil·les, sense carreteres plenes de cotxes, on només es pugui arribar per camins. No estaria malament anar a un lloc així alguna vegada, però és massa embolicós.

Jo em conformo amb anar a una platja que, tot i estar en un lloc urbanitzat, però sense passar-se d'urbanitzat, que estigui ben comunicat. Potser alguns ho veuen com "mare de déu senyor, quin mal al medi ambient" el que hi hagi una via del tren al costat del mar, i no diré que en part tenen raó, però aquests sostenibles mediambientals podrien també adonar-se que més mal fa una carretera, autovia, o autopista, que una via del tren, que al cap i a la fi és un mitjà de transport net.

Ahir, mirant un programa a la tele, van fer la pregunta "¿En qué año se construyó la primera linea ferroviara?" i jo, l'any exacte no me'l recordava, sabia que era entre 1840 i 1850, i va ser el 1848, però el que sí tenia clar era quina va ser la primera línia, la Barcelona - Mataró. Fa cosa d'un any era de vacances, i recordo que vaig agafar per primera vegada aquesta línia, la Barcelona - Mataró, i mira, serà una aberració i tot el que es vulgui, però és preciós anar al rodalies, mirar per la finestra d'un Civia que acaben de posar en funcionament, i veure la immensitat del mar al fons. Al final, vaig anar a Mataró, a Vilassar de Mar a dinar en un Frankfurt, i a Ocata, a banyar-me a la platja. Als meus amics d'aquí m'encanta comentar-los sempre això "es genial bajarse del cercanías, salir del andén, y pisar diréctamente la arena de la playa". Ara, amb la mania de soterrar perquè sí, doncs ja no es podria fer una línia així, que tampoc cal, però sí és criticable això de que a la gent li molesti més una via del tren a prop de casa que una autopista, soltant soroll constant, contaminació, i sent una fractura molt més gran que dues vies, per mi queda clar que és pitjor. I jo m'estimo molt més unes vies del tren, que això sí, les mantinguin netes i no siguin un pou de merda, que un calaix, un mur, com el que faran a l'entrada de Sants.

Un segon

Res, que no paro, com ja vaig dir l'altre dia. Avui, de fet, he tornat a casa després de les 23:00, per a res per feina, sinó fent altres coses, les amistats, que s'han de cuidar, i comprar un regal d'aniversari.

Prometo que, si no capen Internet a la feina, quan em deixin de posar als nous perquè els ensenyi, perquè mare meva, he tingut una que, no s'entera de res, podré participar més en els vostres blogs, i en el meu si pot ser també, que el tinc molt descuidat, i això no pot ser. Bé, aquest dilluns pròxim tindré el dia lliure a la feina, a veure si aquí puc fer alguna cosa o el tindré ocupat del tot també.

A més, vull revitalitzar el meu blog, no el vull pas deixar, a veure si almenys ara, entre unes coses i altres, puc pensar en coses per al futur.

Oposicions

Últimament entro poc per aquí, per altres blogs, per internet en general. Tot té una explicació. A la feina, ara estic ensenyant als nous que entren, i clar, això em fa estar pendent d'això i poc més, almenys fins que no comencin a agafar trucades sols.

També la salut té alguna cosa a veure. No tinc cap malaltia, però porto unes setmanes en que no em trobo bé. Sóc nerviós, i em solen afectar a l'estomac, si bé els control·lava bastant bé, des que amb 10 anys per culpa de tot això em van ingressar a l'hospital durant una setmana. Però des de fa un temps els tinc incontrolables, i m'estan fotent bastant, de fet avui no he anat a treballar perquè ahir a la nit em vaig posar molt malament, i en el que porto d'any ja he anat 5 vegades al metge, quan l'any passat no hi vaig anar més que una vegada. El que no sé és perquè ara estic tan nerviós, m'hauré de prendre herbetes i coses d'aquestes per relaxar-me, perquè bastant palillo estic fet com per ara a sobre emprimar-me encara més.

I també, una raó per la que em connecto poc. Fa uns dies va sortir al DOGC la convocatòria del procés selectiu per proveir 1.066 places de l'escala auxiliar administrativa del cos auxiliar d'administració de la Generalitat de Catalunya, i doncs m'hi presentaré en aquesta convocatòria. I és que ara he d'estudiar més que mai, perquè últimament ho he tingut molt parat, i ara ja toca posar-s'hi del tot, per mirar de fer alguna cosa.

Així doncs, aquest és el tema, a veure com me'n surto de tot.

Formació

Ara que arriben els substituts d'estiu, doncs els hem de formar. Avui ha sigut el primer dia que ho he fet, i la veritat, no sóc massa d'ensenyar, però si s'ha de fer, doncs es fa. Però temo que a partir d'ara em posin més responsabilitats, degut a que avui ha marxat una persona. Tot sigui dit, no m'agrada la meva feina, però ja tinc prou amb el que tinc, no m'agradaria que em posessin a fer més coses, perquè no. Si no vull fer més coses, doncs no vull, perquè sinó no sé que se'n faria de mi, ja acabo fart amb el que faig ara.

Per una banda està bé promocionar-se dins la feina, però en una com aquesta, doncs com que no m'il·lusiona gaire. A més, que per al temps que em pugui quedar aquí, que tot plegat no serà gaire, doncs millor quedar-me com estic.

I una pregunta, oi que això és una merda?

És el nou plànol del metro de Madrid, que ha sigut imposat per la comunitat de Madrid, i que no vol ningú, ni de Metro, ni del Consorcio de Transportes, ni de la gran majoria d'usuaris de metro, entre ells jo, és clar. L'ha dissenyat Rafael Sañudo, que fa portades de discos molt maques, però que per fer un plànol de metro no val, però és clar, té amistats dins la comunitat de Madrid, i li han permès fer això que "només" ha costat 95000 euros, més una campanya de publicitat brutal per intentar implantar-lo i que la gent l'accepti, però a la gent no li agrada, i espero que així continuï sent.

Fotografies de la feina

Aquesta entrada és un meme que m'ha passat la "Jo Mateixa" i que consisteix a posar fotos del que veus a la teva feina, al davant, a la dreta, i al darrere, però jo l'he afegit un Bonus Track, i també mostro el que hi ha a la meva esquerra, i és això:

Al davant, el meu ordinador, i més cap al fons:


A la dreta, passadís amb més ordinadors, i en primera plana, el noi que no sé d'on és:

Al darrere, més ordinadors:


I a l'esquerra, la pantalla amb les trucades en espera, quan n'hi ha:


I és això, jo no li passo a ningú, si algú el vol fer, i ho ha vist aquí, que digui que ve d'aquí i ja està, apa, vagi bé.

El cas Gaià

Ahir, revisant les dades electorals de diumenge, vaig parar en un poblet petitó del Bages, entre Manresa i Berga, de nom Gaià. Aquest municipi, segons el padró a 1 de gener de 2006 consultat a la pàgina del INE, té 154 habitants, dels quals 123 votaven. Doncs la cosa és que, o les dades de la pàgina del MIR estan equivocades, o les matemàtiques ja no valen per a res, perquè, segons resultats oficials del ministeri, les eleccions les va guanyar CIU amb 53 vots, el 53,54%, i 4 regidors, després, i sempre seguint les dades del ministeri, vindria ESQUERRA - AM amb 33 vots, 33,33%, i cap regidor, i per últim hi ha el PSC - PM, que tindria 32 vots, el 32,32%, i 1 regidor. Aquí és on les matemàtiques em fallen. Si ESQUERRA - AM en té 33 vots, i PSC - PM en té 32, com és que el regidor que falta per fer els 5 de l'ajuntament l'aconsegueix el PSC - PM? Ara 32 és més que 33 i ningú no m'ho ha dit? He revisat les dades a la pàgina del diari El País i a la pàgina de Telenotícies.cat, i es repeteixen les dades, per tant, si això és així de veritat, no ho entenc.

Però he vist altres coses que no em quadren. Segons el MIR, han votat 100 persones, i 23 s'han abstingut, però si sumem els vots de cadascú dels partits, surt un resultat de 118 vots, als que s'hauria de sumar 1 vot nul i 2 en blanc, amb el que la xifra pujaria a 121 vots, d'un cens de 123, llavors l'abstenció només seria de 2, no de 23... arribats a aquest punt la meva expressió es tal que :S, perquè alguna cosa està fallant, si les dades del MIR són reals, el regidor hauria d'anar a ESQUERRA - AM i no pas a PSC - PM, però clar, si només han votat 100 persones, quan els vots de cada partit sumats més nuls i abstenció donen 121, hi ha un error en algun punt, però quin és? Jo suposo, suposant suposo, que els vots de ESQUERRA - AM seran inferiors, ja que si sumen els resultats de les altres opcions, podria ser que tingués 12 vots en comptes de 33, perquè sinó és així, no sé on pot estar l'error. Si algú en sap més, que ho digui. i així surto de dubtes.

D'altra banda, comentar breument, que a Alcorcón ha guanyat per majoria absoluta de nou el PSOE, amb 14 regidors, que el PP ha pujat un regidor, quedant amb 12, que és el que ha perdut IU, que es queda amb 1 només, a punt de tenir un ajuntament bipartidista. I sobre la comunitat de Madrid, Esperanza arrolladora, que se'n pot dir davant això? Doncs res, que al PSOE són uns autèntics idiotes per presentar candidats que van morir políticament fa 4 anys, com el Simancas, o candidats que no els coneix ni Déu, com el Miguel "Sevaahostiar", i mira si se ha "ostiao", i que a sobre, en comptes d'explicar el seu programa, va parlant dels embolics de faldes de Gallardón, i que a sobre, amb aquests resultats i els del País Valencià, han aconseguit que els del PP es creguin ara "lo más de lo más". Els socialistes s'ho tenen merescut per idiotes.

Catalunya... país o no país?

Avui, en arribar a la feina, m'ha explicat una cosa que va passar ahir després de marxar jo. Recordeu el noi que no sé d'on és però que per l'accent em faig una idea? (sinó, mirar dos posts més avall) Doncs bé, jo no ho puc explicar del tot bé, més que res perquè no hi era. La qüestió és que, no se sap com, a aquest noi li va donar per dir que el seu país, atenció, país, era Catalunya. Bé, a Catalunya parlar de país i tot això és normal, però 621 km més al sud-oest no. Per què? Doncs perquè aquí país s'entén com a Estat, és a dir, Espanya és un país, Portugal és un país, Catalunya no és un país, bé, això ja ho sabeu, que d'altra banda aquí és normal que es pensi així.

Doncs resulta que el noi va dir això en resposta, imagino, a alguna cosa que li va dir una noia, amb la que es va "enzarzar" en un intercanvi de paraules sobre tot això de si país sí, país no, sembla que a bastant alt volum, tant és, que ningú d'allà va deixar d'opinar, i pràcticament tothom hi va dir la seva. Això és més o menys el que m'han explicat, així que no puc dir més.

Bé, deixant de banda que estic a favor del que va dir el noi aquest, tothom és lliure de sentir-se d'on vulgui. No vaig presenciar aquest intercanvi de paraules, però estic segur que va ser massa, i tot per una autèntica bestiesa, perquè ho és. Això és per dir a tots dos una cosa, a ella, coi, si saps com són els catalans, no hi entris dona, tu a la teva feina i punt, i per a ell, osti nen, que no hi portes ni dues setmanes, com continuïs així el teu pas per l'empresa serà molt efímer, tu treballa i no parlis, que sembla que no t'adonis de a quina ciutat has vingut a viure

I, bé, per acabar amb el noi aquest, que em sembla que sé d'on pot ser, em sembla que sí, l'accent concorda, a sobre nacionalista, ho té tot per ser d'on crec que pot ser, però abans m'he d'assegurar.

------------------------------------------------

Un petit apunt, només dir que ahir, a la tarda, vaig presenciar l'espectacle més grandiós, brutal, i fantàstic que la natura podia haver regalat. En els meus 22 anys no havia vist absolutament mai una tempesta com la que ahir va passar sobre Alcorcón, la intensitat de tots els elements que hi havia, pluja torrencial, vent, llamps i trons continus, van fer que per primera vegada em sorprengués d'una tempesta, jo mateix ho deia mentre la veia "Diós mío" com el típic "Oh, my God" anglès, però és que no era per a menys. I el millor de tot, la tinc gravada, perquè tot i les dificultats, l'aigua i la calamarsa que entrava per la finestra, la vaig gravar. Ja li vaig dir ahir al matí a un amic "han puesto a Madrid en nivel 2 en el centro europeo de tormentas, y el INM da alerta naranja". Jo la vaig veure des de casa, però aquest matí m'ha trucat ell dient que es trobava al cotxe, i tot i estar aparcat, tenia por. Diuen que d'aquestes a Madrid, només n'hi ha cada 50 anys, espero no trigar tant a veure'n una igual, sinó aquí, a qualsevol altre lloc, és clar.

I ara, tot i que està lluny, cap a l'oest es veuen llamps, no arribarà aquí, però per a un amant de les tempestes com jo, tot això és una autèntica meravella i un gran regal, sé que hi ha gent que pateix amb elles, però jo m'ho passo com un nen petit.

Fotos tempestuoses

Venim patint uns dies tempestuosos per aquí, cosa que m'encanta, d'altra banda. Dissabte passat vaig estar a Valmojado, i allà em va agafar una tempesta, a més, era nit, era al camp, un lloc idoni per fer fotos i buscar la foto que porto anys buscant, la d'un llamp, i la cosa prometia:

Fins que en un dels molts intents, va sortir això:

Es veu poquet, però perquè el temps d'exposició va ser llarg, però per fi la tenia, i no va ser pas l'únic:

Va ser una tempesta força força activa, com feia anys que no en veia una per aquí. Hi va haver un llamp, que va caure molt molt a prop d'on érem, i a més va ser tant fort, que el tro va sonar de seguida i amb una intensitat que feia por, tant és, que un amic, se'm va agafar espantat i jo "pero que no pasa nada" i ell "ya, pero es que ha sido tan fuerte que me he asustado" normal, perquè l'explosió va ser fortíssima.

A més, ahir, vaig anar al Retiro, i em va agafar la gran tempesta que va patir Madrid, que es va inundar la M-30 i alguns barris del nord de la capital, ens vam haver de refugiar en una espècie de cova entre pedres que hi ha al costat del palau de vidre del Retiro, i que va durar bastant.

I ara, amb el vostre permís, continuo de festa, perquè tot just acabar Ventdelplà ha començat una altra tempesta, us la presento:

S'està mostrant molt i molt activa, hi ha llamps cada pocs segons, tot i que els trons no sonen tant, però per si de cas l'estic gravant en vídeo, a veure si sona algun petardazo dels bons, així que això, continuo amb la tempesta, que ens seguiran acompanyant uns quants dies, des de l'any 1998 que no recordava un mes de maig tant tempestero... es nota que m'agrada molt aquest fenomen meteorològic, oi?

D'on és... per l'accent?

Al principi de començar a aprendre català, no sabia reconèixer els accents, és a dir, que escoltava un de València, de Manresa, o de La Seu d'Urgell, i tots em sonaven igual, de fet, recordo la primera vegada que vaig parlar amb gent en català, que eren uns de Tortosa, i ni em vaig adonar de si ells parlaven diferent als de Barcelona. Això ha canviat, ara sí puc dir que sé reconèixer els diferents accents, potser no del lloc exacte on és la persona, però sí que em puc acostar.

En canvi, ara m'han entrat dubtes. Resulta que ha entrat un noi, gairebé podria dir un nen, perquè almenys per l'aspecte físic sembla que acabi de complir els 18 anys (escolta guapo, que tu només en tens 22, no et posis de iaio ara), donc aquest noi ha entrat a un dels departaments de l'empresa, i el tinc a prop, i clar, no sabia que era català fins que ahir el vaig escoltar en una trucada. I dic que m'han entrat dubtes perquè no sé d'on pot ser, l'escoltava i entenia tot el que deia, és clar, només faltaria ja a aquestes altures de la pel·lícula que no entengués, i el cas és que, de moments parlava amb accent molt tancat, i d'altres no tant, bé, que era com una barreja entre el català de Barcelona, i un català més d'interior. La meva proposta d'on pot ser és aquesta:

La imatge ja no hi és, perquè l'he perdut, i en canviar de proveïdor d'Internet, doncs no l'he pogut pujar.

El que he reflectit en aquesta imatge és una aproximació, potser hauria d'haver inclòs zones del Pirineu, però bé, amb això crec que s'enten.

En una primera aproximació vaig pensar en Mataró o rodalia, però només perquè la seva veu s'assembla a la del ex-Triunfito Àlex Casademunt, però no descarto res dins aquestes zones assenyalades. També podria ser un personatge estrany com jo, i ser d'aquí i haver-lo après, però no, té un ramalazo de català que no es pot amagar, si fins i tot quan parla castellà se li nota un ou la seva procedència, i jo sense adonar-me, serà que el meu subsconcient ja no presta atenció quan escolta gent amb accent català.

També hi ha la possibilitat de preguntar-li d'on és, però no tinc ganes, no el conec de res, i em sembla més entretingut intentar endevinar-ho. Potser si passa el temps i no ho aconsegueixo, li dic al meu company de departament que li pregunti a ell directament, com que ell sí és català, doncs per fer la pregunta "ah, i d'on ets tu?" aquestes preguntes que entre els paisanos es fan sempre, tot i que amb el que dura la gent a l'altre departament, potser dilluns ja l'han fotut fora.

I és que ser català de postizo, com ho sóc jo, té aquestes coses.

-----------------------------------------------

D'altra banda, un petit apunt polític, i és que ahir vaig veure, en desconnexió territorial per a Madrid, per Tve1, un debat entre la Espe i el Simancas. Ja se sap, insults, mentides, que si tu fas això, jo ho faig més i més gran, etc. Però em quedo amb una frase que va dir el Simancas "dotaré de más medios a los cuerpos de policia de la región, como por ejemplo, para que tengan mejores helicópteros, y no como pasa a veces, que se caen ¿verdad señora Aguirre?" ella va dir "Ahí le doy toda la razón"... per si algú no recorda.

No faig festa, no com aquesta

Doncs no, no en faig, veieu que estic escrivint? Doncs per això, perquè no faig festa... sí, sí, és San Isidro Labrador i és festa a la capital, però altres treballem, no com les chulapas i els chulapos d'aquesta foto. És una lata, cada cop que algú truca i pregunta per algun altre departament i haver de dir "Por ser fiesta en Madrid este departamento no se encuentra disponible, tendrá que llamar mañana" i és clar, que Madrid podrà tenir 3 milions d'habitants i tot el que vulguis, però no deixa de ser una ciutat més que té festa. Que un servei que se suposa estatal, no pugui donar un servei perquè és festa a una ciutat, doncs... ja s'entén, no és que sigui un bon servei. Això ho dic des de l'òptica que tindria si fos client, però com que sóc aquí, ho veig perfecte, perquè m'és més fàcil dir que tal o qual no hi és, i ja està.

I què tal això de sortir a dinar, i trobar-te tota la zona buida de gent? Genial, un silenci enmig de la plaça, trencat per alguna cosa que estan muntant aquí al costat, i per algú que està escoltant rap a un volum fort, però molt més relaxat. I també mirar al cel i no veure una boina de contaminació. I és que la boina s'ha traslladat a l'extraradi, que és on els centres comercials estan oberts. Ja temo quan torni a Alcorcón aquesta tarda amb el cotxe, em veig en un embús provocat pels madrilenys desitjosos de gastar diners i comprar, i comprar, i dic jo, que ja que tens un dia de festa, te l'has de gastar en anar a comprar i passar tot el dia tancat en un centre comercial? Haver de suportar un altre embús al cotxe, a part del que ja pateixes a diari anant a treballar, només que ara a més hi tens la dona, els nens cridant, i ves que no tinguis algun altre familiar toca nassos, que sempre es poden donar aquests casos. Quin gran dia de festa, oi?

Imagino que serà així també a Barcelona, o a la gran ciutat del món que sigui, que hi ha un dia de festa i la gent surt com boja a passar-se el dia en un embús, i gastant diners, o anar en massa al camp, o a passar el dia a la muntanya, destrossant tot el que troben al seu pas. I penso jo, no és millor aprofitar la teva ciutat més? Descobrir llocs o racons, o simplement passejar pel teu carrer o per aquell parc que veus cada dia en dirigir-te al metro, però al que mai has parat perquè marxes al matí i arribes de nit a casa. O, cony, ja que és San Isidro, doncs ves als toros... bé, això no, però ves a la pradera de San Isidro, vestit de chulapo, a la romeria, a ballar un chotis, menjar rosquillas de San Isidro, ja se sap, aquestes coses que es fan en la festa.
I això és. La veritat és que de costums i festes d'aquí en sé ben poc, no he anat mai a la pradera de San Isidro, i sé on és perquè ho acabo de llegir, no sé ballar chotis, no he menjat mai rosquillas de San Isidro, i és clar, tampoc he anat mai als toros a la plaça de Las Ventas, i és clar, és que jo sóc d'Alcorcón, i San Isidro és el patró de Madrid, no tinc perquè saber res d'això, perquè ara potser Madrid està a tocar, però fa 100 anys no. Però igualment, convido a qualsevol que pugui, a aquest ja no, perquè acaben avui les festes, sí qualsevol altre any, perquè aquesta és l'única cosa que es manté típica de Madrid, junt a les festes de la Virgen de la Paloma potser, però poc més.

Relat Tramviari: Al fons del cotxe de cua

Fa unes setmanes Tramvia de Barcelona va fer un concurs de Relats per a Sant Jordi, jo vaig escriure un, no va sortir entre els 15 primers, però bé, que tant fa, em va agradar escriure-ho, és aquest.

Al fons del cotxe de cua

Era diumenge. Ell va baixar a l’estació de Sant Adrià. Buscava algun lloc tranquil en aquest fred matí de primavera. L’ombra de les tres xemeneies, formada amb els primers rajos de sol, tapava en part la zona. Aquí no hi havia el que buscava. Va creuar la via del tren, i sense destinació fixa, va entrar al tramvia que hi havia estacionat. Quan va treure de la butxaca la targeta de viatges per validar-la, li va caure una foto. Els records es van ensenyorir de la seva ment.

Va seure mentre mirava la foto. Recordava els moments que van passar junts en aquell mateix lloc, en aquells mateixos seients, d’aquest o d’un altre tramvia. Quan anaven al zoo, al teatre, de compres al centre comercial. També quan passejaven al costat del mar. Aquí és on va decidir anar.

Va baixar a l’estació de Fòrum i es va dirigir cap al mar. Allà es va quedar, assegut mirant al mar, recordant els moments viscuts amb ella. Moments que abans el feien feliç. Aquells matins que hi van passar, veient com sortia el sol, o les tardes de cap de setmana, passejant i gaudint. Ara tot això el turmentava.

Al cap d’unes hores va decidir marxar. Va seure a la solitària parada, esperant que arribés el tramvia. En pujar-hi, va anar a seure al mateix lloc d’abans, al mateix lloc on ho feia quan anaven junts, al fons del cotxe de cua.

Se’n va anar fins al final de la línia, a Ciutadella. Va anar caminant fins el parc, i allà també va seure, recordant més moments del passat. Al costat de la cascada del parc, va prendre alguna cosa per menjar. Quan va sortir del parc, la imatge feliç d’una parella agafada de la mà el va acabar d’ensorrar. Va seure al terra, plorant, amb el cap cot. La gent el mirava, pensant que seria un sense sostre més dels que hi ha sempre per la ciutat. Va aixecar el cap, des de la seva posició veia passar els cotxes, els autobusos, els tramvies, la gent, que passaven pel carrer.

Va tornar a casa, amb el mateix transport que havia utilitzat abans. De nou va seure al fons del cotxe de cua, cap al lloc d’on va sortir al matí. Per la seva mirada passava tot el paisatge urbà d’aquesta zona de la ciutat, l’avinguda Meridiana, la Diagonal. Però ell anava encegat, en realitat no veia res, perquè continuava pensant en ella.

Es va posar en peus una mica abans d’arribar. El tramvia es torçava, canviant de via a l’entrada de l’última parada. Igual de torta s’havia convertit la seva vida des que ella va marxar. Va obrir la porta i, amb el cap cot va sortir al carrer. Enfront hi havia una persona que no el deixava passar. Ell es va girar per deixar pas, però aquesta persona el va agafar del braç. Va aixecar la mirada. Havia tornat. Ella sabia que seria allà i l’havia anat a buscar. Els seus cossos es van ajuntar, com dos imants amb gran força, i els seus llavis es van unir, després de mesos separats. El tramvia va marxar, deixant-los sols i recuperant per fi el temps perdut.

Soy del PP... ¿A quién voto en Alcorcón?

Si no teníem prou "circo" amb els polítics, ara comencen 2 setmanes del més absolut circ i espectacle botxornós que es pugui presenciar, però bé, ja s'ho faran.

A les 00:00 ha començat la campanya. A Alcorcón, els del PSOE l'han començat molt a prop de casa meva, si ho sé hi vaig per veure què han fet, que segons comentaven han penjat un cartell de 9 metres sobre un edifici del centre, un edifici que es veu per tot el carrer "Mayor", el carrer més transitat de la ciutat, amb el que les mirades estan assegurades. També m'he fixat que no conec a ningú dels que es presenta per aquest partit, aquestes són les seves fotos, sent l'alcalde el que està de fons blanc.

La mitjana d'edat no deu ser pas baixa, la més jove sembla ser la que està a la dreta a la part baixa, sobre el tio del bigoti, que és "floristero" que no sé, "florister" seria en català? ni idea, ni tan sols sé si es diu floristero en castellà.

Des d'on veuran molt bé el cartell aquest de 9 metres del PSOE serà a la seu del PP, que és al carrer "Mayor". I aquests, pobrissons, que estan en crisi, això diuen en un blog de simpatitzants seus que es diu "Plataforma por Alcorcón" i que en un post molt interessant que porta de títol "Soy del PP... ¿A quién voto en Alcorcón?" diuen que ells votaran a "Los Verdes" perquè no els agrada aquest PP. Em fa gràcia una afirmació que fan sobre el candidat que diu "11-El Candidatísimo está ahí por el sueldo. No por un ideal." Quina novetat nois, com si això ara fos nou. Ara, tant de bo a la resta d'Espanya la pròpia gent del PP no els volgués votar tampoc... de somnis també es viu.

També hi ha un altre partit... com es diu? A vere si me'n recordo... ah, sí, IU. Però no en sé res d'ells, només que la mare d'un amic coneix a la candidata, una tal Adela es diu.

Per tant, "pasen y vean" l'espectacle que es donarà en tots els pobles i ciutats durant les properes dues setmanes, a veure qui la diu més grossa. Al final riurem, segur.

Dia sense internet

Què fa que ho hagi sigut? el fet que a la feina només m'ha funcionat en tot el dia uns 30 minuts, així no es pot treballar (:@), i que a casa tampoc fins fa no res, al poc d'acabar el dia anterior. Per tant, oficialitzo el 8 de maig com el dia sense internet, i segur que existeix ja un altre dia sense internet per allà, però aquest és... aquest és... aquest és meu i punto pelota! 8 de Maig, dia sense internet del madrileny aquest raro que parla català d'Alcorcón, apa!

Per cert, una pregunta, als que sàpiguen d'això. Tal com diu la frase que he posat a la capçalera... l'hauria d'haver canviat a principis de mes, però ja se sap, les vacances... també he de canviar el header, que ja tinc una foto, però em fa mandra preparar-la, ja ho faré... en fi, que com volia preguntar, que si la frase té raó o no en té, perquè jo he estimat sense ser feliç, sóc feliç sense estimar, pel moment almenys, però i les dues coses juntes? Que algú m'ho expliqui si pot ser, i si ningú ho explica, doncs això serà perquè amor i felicitat juntes són incompatibles.

Ah, per acabar, una foto que he vist al 20, què tendra!

De nou

De nou torno-hi, a la rutina. Desitjant que arribi la segona meitat del mes d'agost, que és quan "suposadament" tindré de nou vacances, per tornar a aquest descans meravellós. És la meva obligació anar a treballar, per això em paguen, però odio la feina que tinc, i tot i així em puc posar com a un privilegiat, per treballar de dilluns a divendres i sortir abans de les 6 de la tarda. Recordo quan la vaig agafar, que en principi només pensava quedar-m'hi uns mesos, però vaig veure una mínima oportunitat de futur, i per això encara hi aguanto, sinó, ja fa mesos que ni m'olorarien per allà.

Poder gaudir més de les amistats, poder gaudir més del temps, poder fer altres coses que no podria fer en la situació normal. He de reconèixer que aquestes dues setmanes se m'han fet molt llargues, i les he aprofitat fins a l'últim minut, i així ho faré amb cada segon lliure que tingui a partir d'ara, perquè de veritat m'han ajudat moltíssim aquestes vacances, com no podria haver imaginat mai que m'ajudarien. Tant de bo a tothom li anessin tan bé les vacances.

També he de dir que aquestes dues setmanes he freqüentat molt poc internet i els blogs, ni tan sols el meu, però m'heu d'entendre, necessitava aprofitar el temps al màxim al món exterior. Per a una altra ocasió que tingui vacances serà diferent, però en aquestes m'era imprescindible.

I així, com qui diu, ja som al mes de maig, a la segona setmana, però a mi em fa l'efecte que fa segles que vaig anar a Barcelona per Sant Jordi, serà que de veritat el temps ha passat tan lent, espero que ara passi una mica més ràpid.

2 de Maig: Visca Madrid

Aquest dia es commemora l'aixecament del poble de Madrid contra les tropes franceses el 1808. Aquest aixecament va fracassar, però a partir d'aquest dia va començar la guerra de la independència. També aquest dia es va decidir posar-lo com a festivitat de la comunitat de Madrid quan es va crear fa uns pocs anys.

En què consta aquesta festa? Doncs és molt senzill. A la seu de la comunitat, que és la reial casa de correus de la puerta del sol, on hi ha el rellotge que fa les campanades, doncs hi fan diversos actes, on donen medalles i fan una recepció i aquestes coses, també al principi del tot fan una ofrena floral a una placa que recorda els fets del 2 de maig del 1808. Tot molt institucional. Aquest any li han donat la medalla d'or als prínceps, que "por razones obvias" no l'han pogut recollir. També li han donat la medalla d'or al "Colegio de abogados de Madrid". També han donat medalles de plata, i Creus de la "Orden 2 de Mayo"entre d'altres a "Paquito" Fernández Ochoa a títol pòstum, o a l'Alfredo Landa per, segons la Espe "hacernos vivir tantas emociones y habernos hecho pensar y reír".

Què fa la gent en aquest dia? Doncs tornar de fora, a la gent li sua tot això. No és comparable ni de lluny dies com l'11 de Setembre a Catalunya i el 2 de maig a Madrid, encara que tots dos dies siguin commemoratius d'actes que van passar fa anys. A mi, personalment, em sembla patètic a qui li han donat aquestes medalles aquest any. Ja que doneu medalles, doneu-les a algú que les mereixi de veritat, però això de donar-la als vividor aquells que ara són a la clínica Ruber, vivint gràcies als nostres impostos. Què han fet ells per guanyar-se això? I la medalla de plata que li han donat a un president d'una associació de veïns de Villaverde, per què? Perquè li has portat el metro a la porta de casa seva Esperanza? I Alfredo Landa? Protagonista de les pel·lícules més ràncies i masclistes de l'època franquista, que segons Esperanza han fet pensar? Pensar en què? Sincerament, em fa fàstic tot això.

I mentre esteu allà, donant medalletes i fent discursos estúpids amb Telemadrid davant, a uns pocs carrers d'allà, els joves i els policies barallant-se pel "botellón", destrossant un barri sencer, i a sobre fent, els polítics, com si això fos una cosa sense importància, i que la policia ha fet molt bé i que la culpa és tota dels joves, que han provocat als policies.

I és clar, Esperanza ha pogut fer un buit a la seva apretadíssima agenda per parlar una estona per a Telemadrid, on ha fet ja campanya electoral, tot i que exercia de presidenta. I el peloteo de Telemadrid, patètic de nou "muchas gracias a la presidenta por hacernos este hueco y hablar con nosotros en el Telenoticias". Doncs això, que el 2 de maig és un dia més per a tothom, i jo fins i tot estaria treballant sinó fos perquè estic de vacances, així que mira.

Per acabar, dues fotos de la presidenta, una, l'oficial del PP, "photochopeada" per treure algunes arruguilles i patas de gallo, i una segona, mostrant-la més, com és ella xD (i ara que m'hi fixo, és la mateixa jaqueta la de les dues fotos, no m'ho puc creure, la Espe repetint modelet, menys mal que als anuncis del carrer li han canviat la jaqueta amb el photoshop per una de color negre)

Les fotos han sigut suprimides perquè en canviar de proveïdor d'internet, en tornar a pujar tots els arxius, aquestes fotos no les tenia.

Què faig?

Porto uns dies que em connecto poc. Intento aprofitar les vacances al màxim, cosa que de vegades és prou difícil.

Ja vingut de Barcelona, què dir! El dia de Sant Jordi molt bé. No m'he mogut gaire de la ciutat, més que dimarts, que vaig anar una estona a la platja, caminant de Badalona a Montgat. També vaig quedar amb gent allà, en Marc, com sempre, un genial i gran amic, i també amb la Nur i amb en q, que el vaig conèixer, tots dos dues persones de puta mare.

Ja aquí, divendres, vaig anar al matí a conèixer una escola de medi ambient on estudia un amic, i tot seguit, en arribar a casa, em vaig permetre un luxe que feia molts anys que no ho feia, em vaig banyar en comptes de dutxar-me, va ser un plaer. A la tarda, vaig sortir de casa a les 16:00, i hi vaig tornar a la 1 de la matinada.

I ara fa una estona he tornat del carrer, de mirar unes sabatilles que em compraré, i de conduir una mica el cotxe pels carrers mig buits, aprofitant el llarg pont que es presenta aquí, ja que el dia 2 també és festa.

I la feina? Ni idea, ni hi penso, ja quan hi torni ho faré, però per a això encara queda més d'una setmana, així que res, a seguir aprofitant les vacances. Vagi bé.

Un any de Laprí

Avui fa un any que vaig escriure el primer article al blog, on només deia que naixia Laprí. Des d'aquí, gràcies a tots els que alguna vegada heu comentat, i als que entrin de tant en tant.

Desprevingut i de vacances

És genial saber que, divendres, marxaré d'aquí (de la feina, vull dir) i no hi tornaré en 2 setmanes. La cosa és que, no tot ha sortit com jo volia.

Fa dos mesos, més o menys, ens van passar un full, amb les dates de vacances que es podien agafar, per triar dues, les vacances curtes, i les llargues per a l'estiu. Les curtes es podien agafar abans o després de l'estiu, i jo les vaig triar abans de l'estiu, però a mitjans de maig. I per què, si les vaig triar a mitjans de maig, les començo la setmana vinent? Doncs perquè s'ha decidit fer tot de la manera més fàcil, a dit, o també anomenat en la llengua de Castella, a dedo. Perquè va coincidir que dues persones vam triar les mateixes dates, i aquí, com en tot, hi ha rangs. En comptes de fer-ho democràticament, que seria fent-ho per sorteig, doncs no.

Així que em van deixar clar que a mi em canviarien de data, i davant la possibilitat que em quedés sense vacances curtes fins després de l'estiu, he decidit agafar el següent torn que comença aquest dilluns, que com que coincideix amb dos dies festius pel mig, s'allarga a dues setmanes, perquè sinó serien menys dies, però clar, això m'impossibilita el poder fer la guàrdia del dia 2, que la volia fer, però què hi farem.

En fi, que les vacances sembla que ja les tinc, i miraré de no moure'm gaire. Com és inherent en mi, aniré algun dia a Barcelona, pocs, però almenys per fer una passejada, la putada és que amb tants pocs dies de preavís que he tingut, perquè m'ho van dir ahir, em pugui ser més difícil trobar algun lloc per dormir, però tant m'hi fa. El primer lloc que trobi, allà m'hi quedo, intentaré anar a l'alberg de la rambla, per 3 dies ja em va bé, i segur que hi ha lloc allà.

I lo bé que estaré sense agafar rucades... vull dir, trucades de la gent que truca aquí, oh, visca les vacances.

La fi d'Alcorcón

No, no és que Alcorcón vagi a desaparèixer. Com que una de les propostes del passat cap de setmana era agafar el cotxe, i no ho vaig fer, avui, en tornar de la feina, ho he fet. He de dir que me'n penedeixo totalment, perquè fa fàstic conduir, pel trànsit que hi ha per tots els carrers de la ciutat, i a sobre, haver de suportar com et piten 3 idiotes, sense raó a més, el millor, un paio, que venia correns a tope i s'anava a incorporar a la rotonda on jo era, em pita perquè per culpa meva ha hagut de frenar. Però senyor meu, que és el que ha de fer, frenar si va a incorporar-se a una rotonda, què vols? estrellar-te amb mi?

Bé, a part de la passejada amb el cotxe, que tot i així, m'ha anat bé, perquè per ciutat he conduït poc, doncs que he anat a un punt, on la ciutat, acaba. Sí, acaba, vull dir, que en un lloc hi ha edificis... bé, xalets, i a l'altre no res. Bé, això està a punt de canviar perquè estan fent un nou barri, és a dir, pisos, on fins fa no res hi havia camps de cultiu, però bé, encara seguirà així alguns mesos.

I què hi ha, pel moment, a l'altra banda? No res, de res, camp, més enllà una autopista, un centre hípic, i una mica més enllà, Móstoles, la ciutat suprema del sud... per nombre d'habitants, vull dir.

M'hi he trobat, a més, un mini bosc de pins, petits, que de bon segur, que els caps de setmana a la nit deu estar bastant transitat. Però ara el mostro jo amb una tempesta al darrere, acostant-se cap a la meva posició.

La primavera, que ja hi ha arribat de ple, al centre de la península ibèrica.

El 2 de Propòsits, molts. Fets, cap.

Com comentava al post anterior (per més senyes, mirar el post anterior xD), després de l'embolic de que el meu amic no m'havia dit que no hi era, i de marxar en autobús a fer un volt per Madrid, vaig arribar una mica abans de les 8, perquè a aquella hora havia quedat amb un altre amic. En això, que just quan està parant el tren a Alcorcón, em truca l'amic que havia anat a trucar i no hi era i em diu que ho sentia molt, que havia sigut culpa seva i tal, i que ara estava arribant a Alcorcón, i jo li vaig dir que molt bé, però que ja havia quedat amb l'altre amic i que primer li anava a buscar a ell i després ja ens trobaríem. Finalment ens trobem i tal, tots, ell venia amb la nòvia, i em torna a demanar disculpes, perfecte.

A la nit, m'havia proposat descansar, però ves per on, que no, que al final vaig sortir. I vaig acabar al llit prop de les 7, així que el propòsit de descansar aquesta nit, com que tampoc.

Diumenge em vaig proposar intentar agafar el cotxe, almenys, per fer una volteta per la ciutat. No vaig sortir de casa, ni a comprar pa. Em vaig llevar passades les 2, i ja no em van entrar ganes de fer res, així que em vaig quedar a casa.

Propòsits, molts. Fets, cap

Vaig sortir divendres passat de la feina, volent fer algunes coses el cap de setmana, no gaires, però bé, fer algo.

Res més sortir, un propòsit inesperat, estrenar els Civia a la línia d'Aranjuez. Però, en tornar a casa, deixem que rumiï... Vaig entrar a l'habitació i vaig començar a pensar què podia fer, i de tan poc que vaig pensar, no vaig fer res. Tenia una cosa clara, moure el cotxe el cap de setmana una mica. Com que dissabte no es treballa, i m'agrada dormir, m'havia proposat ficar-me d'hora al llit, i aquest d'hora es va convertir al final en les 3 de la matinada, però el pitjor no és quedar-me fins a aquesta hora, sinó que em quedo fent no res, no sé, mirant pàgines web, o volant pel google earth. Per a aquests casos, m'he proposat desendollar internet, a veure si així em forço a marxar al llit, però sempre se m'oblida.

Dissabte, havia pensat llevar-me una mica més d'hora que altres dies, aprofitant que els meus pares marxaven al matí uns quants dies a San Pablo. Propòsit no realitzat, em vaig llevar a dos quarts de dos. Així que amb això, esmorzar i després dinar. Més tard, vaig a casa d'un amic a trucar-lo, i em diu sa mare que no hi és, i l'envio un missatge emprenyat dient que si no hi és per què no avisa, em respon intentant justificar que pensava que el cap de setmana anterior havia entès que no hi seria perquè fa un any amb la seva nòvia. M'emprenyo encara més, és que he d'endevinar jo els plans que tens amb la nòvia so mamarracho? Si el vostre aniversari és avui, no dissabte, a veure com vols que endevini que li tenies preparat un viatge a Àvila, perquè a més, no volies dir res de res la setmana anterior, després he sabut que no volia dir res per si els acompanyaven, una altra soplapollez absoluta, a part que ja conec Àvila, si és el vostre aniversari, en quina ment entra que us acompanyem? Va, ho deixo, que em cremo

Acte seguit, envio un missatge a un altre, que abans no era al messenger, doncs li envio ara un missatge, i em respon que està estudiant, que té un examen dilluns, però que podem quedar a partir de les 8. Com que ara estic sol, i com que a casa també ho estic, i per no tancar-m'hi, m'agafo un autobús i me'n vaig a Madrid, a voltar una mica per allà. Abans de les 8 arribo i... més tard continuo, que ara marxo a dinar

Que plou?

No gaire, bé, ara una mica més, però tant fa. De fet, el que cau ara, és la taqueta aquella verda que es veu a aquesta imatge, que al final ha arribat al món rodalies d'Alcorcón.

Mira que sembla poqueta cosa la cabrona, però coi com està descarregant ara. Pateixo pel meu C3, que l'altre dia vaig veure com al garatge hi havia un goteràs, de mesures... uhmmm, segur que no era 90 - 60 - 90, però era grandet.

Això em recorda ara, que he de fer servir una mica més el cotxe, que normalment no el faig servir perquè com que després, per trobar aparcament al centre d'Alcorcón, és cosa totalment impossible, que he de deixar-lo a l'altre lloc de la renfe, i no en tinc ganes, perquè entre que a un amic que viu allà, un nen cabronàs li va trencar el retrovisor amb una pedra... i el pitjor de tot és que ell ho va veure però com que des de la seva finestra no ho veia bé del tot, ho va deixar, si és que... i a part del nen aquest, que hi viuen uns quants gitanos que no són gaire pacífics, saps? I això. Però com que ara el tinc al garatge, i com que demà cobro la paga extra (VISCA VISCA) doncs el trauré a passejar una estona, si m'entren ganes, és clar, perquè ara amb la d'inauguracions que hi està havent del metro, tinc l'agenda plena, perquè jo ho tinc planejat tal que, primer, l'Espe i el Gallardón tallen la cinta i entren en el metro a les noves estacions, i després hi vaig jo i comprovo què tal va el nou que han fet, així. Ahir mateix, que en sortir de la feina, em vaig agafar les noves inauguracions de la L1 i la L4, què friki sóc, però m'encanta.

I ara, ja que està de moda això de marginar llengües, doncs que al meu cotxe, la llengua oficial és el català, i parlo del meu cotxe perquè se m'ha acudit ara, i punto en boca, i mira, i ho dic en castellà això. Que què guanyo dient això? Res, em venia de gust dir-ho.

El vídeo de "Ciudadanos de segunda"

Aquí hi ha el "documental" emès per Telemier... vull dir, Telemadrid, el canal pagat pels meus impostos i els de 6 milions de persones més, però segrestat per la presidenta Especulanza... vull dir, com m'estic equivocant avui, Esperanza Aguirre. Com que no arriba a final de mes la molt... amb 8000 euros al mes, doncs ara fa pràctiques al canal de tots els madrilenys on practica la seva manipulació més retorçuda i fastigosa junt amb el seu colega Manuel Soriano, el qual no ha deixat de ser el seu "jefe de prensa" des que va ser ministra d'educació, després presidenta del Senat, i ara presidenta de la CAM.

Qui no l'hagi vist encara, doncs ara ho pot fer, i que en tregui conclusions per sí mateix. Jo ja dic que estic totalment en contra, però com que no visc a Catalunya no puc parlar amb total objectivitat.

1ª Part:



2ª Part:



3ª Part:



4ª Part:

5ª Part: