Avui, en arribar a la feina, m'ha explicat una cosa que va passar ahir després de marxar jo. Recordeu el noi que no sé d'on és però que per l'accent em faig una idea? (sinó, mirar dos posts més avall) Doncs bé, jo no ho puc explicar del tot bé, més que res perquè no hi era. La qüestió és que, no se sap com, a aquest noi li va donar per dir que el seu país, atenció, país, era Catalunya. Bé, a Catalunya parlar de país i tot això és normal, però 621 km més al sud-oest no. Per què? Doncs perquè aquí país s'entén com a Estat, és a dir, Espanya és un país, Portugal és un país, Catalunya no és un país, bé, això ja ho sabeu, que d'altra banda aquí és normal que es pensi així.
Doncs resulta que el noi va dir això en resposta, imagino, a alguna cosa que li va dir una noia, amb la que es va "enzarzar" en un intercanvi de paraules sobre tot això de si país sí, país no, sembla que a bastant alt volum, tant és, que ningú d'allà va deixar d'opinar, i pràcticament tothom hi va dir la seva. Això és més o menys el que m'han explicat, així que no puc dir més.
Bé, deixant de banda que estic a favor del que va dir el noi aquest, tothom és lliure de sentir-se d'on vulgui. No vaig presenciar aquest intercanvi de paraules, però estic segur que va ser massa, i tot per una autèntica bestiesa, perquè ho és. Això és per dir a tots dos una cosa, a ella, coi, si saps com són els catalans, no hi entris dona, tu a la teva feina i punt, i per a ell, osti nen, que no hi portes ni dues setmanes, com continuïs així el teu pas per l'empresa serà molt efímer, tu treballa i no parlis, que sembla que no t'adonis de a quina ciutat has vingut a viure
I, bé, per acabar amb el noi aquest, que em sembla que sé d'on pot ser, em sembla que sí, l'accent concorda, a sobre nacionalista, ho té tot per ser d'on crec que pot ser, però abans m'he d'assegurar.
------------------------------------------------
Un petit apunt, només dir que ahir, a la tarda, vaig presenciar l'espectacle més grandiós, brutal, i fantàstic que la natura podia haver regalat. En els meus 22 anys no havia vist absolutament mai una tempesta com la que ahir va passar sobre Alcorcón, la intensitat de tots els elements que hi havia, pluja torrencial, vent, llamps i trons continus, van fer que per primera vegada em sorprengués d'una tempesta, jo mateix ho deia mentre la veia "Diós mío" com el típic "Oh, my God" anglès, però és que no era per a menys. I el millor de tot, la tinc gravada, perquè tot i les dificultats, l'aigua i la calamarsa que entrava per la finestra, la vaig gravar. Ja li vaig dir ahir al matí a un amic "han puesto a Madrid en nivel 2 en el centro europeo de tormentas, y el INM da alerta naranja". Jo la vaig veure des de casa, però aquest matí m'ha trucat ell dient que es trobava al cotxe, i tot i estar aparcat, tenia por. Diuen que d'aquestes a Madrid, només n'hi ha cada 50 anys, espero no trigar tant a veure'n una igual, sinó aquí, a qualsevol altre lloc, és clar.
I ara, tot i que està lluny, cap a l'oest es veuen llamps, no arribarà aquí, però per a un amant de les tempestes com jo, tot això és una autèntica meravella i un gran regal, sé que hi ha gent que pateix amb elles, però jo m'ho passo com un nen petit.