Als pobles tot se sap

La Clàudia va esclafir a riure i li va dir que ella l'ajudaria, que en podia estar ben segur i no hauria de patir per res.
Van pujar a les golfes , i allà Clàudia li va explicar el seu pla, el seguirien fil per randa. Li va fer un gest. I ell la va entendre. Va posar música perquè ningú no els sentís.

—Aquests són els plànols de la casa, va dir ell. I els va estendre a terra.
Ella els va mirar, analitzant-los centímetre a centímetre... l'havia recorregut milions de vegades, però mai l'havia vist així, despullada i en dos dimensions.

Durant uns segons es va quedar mirant el dibuix d'una de les habitacions. De cop una llàgrima va començar a caure per la cara de la Clàudia, quan a la seva ment van venir els records de tot el que havia passat allà de petita, però ho havia de fer, l'havia d'ajudar.
-Escolta, que plores? - li va preguntar ell.

[Si en voleu saber més, aneu al bloc del Prop de 40]

Cercedilla

Com que estic fart d'Alcorcón, he agafat el rodalies i he anat a Cercedilla. I que m'hi trobo? Als pixapins... bé, així se'ls diu als de Barcelona, però bé, s'entén que aquí són els de Madrid capital, algú en contra? No, oi? Doncs apa.

Bojos per veure neu, així estava la gent que hi he vist. Tan tontos estan, que alguns no saben que per aquí passa una cosa que no s'atura així com així i que si els agafa, doncs això:



I perquè els han avisat, sinó una mica després s'haurien quedat enganxats aquí:


Bé, en realitat no ha nevat gaire a Madrid, a la comunitat, vull dir, però Cercedilla es troba en un lloc estratègic que li permet rebre nevades com aquesta que hi ha, que va caure fa dos dies. El trobar-se a 1156 metres sobre el nivell del mar (msnm) ajuda a que la neu no es desfaci, i faci una rasca. Això també fa que el paisatge sigui una gossada:


He pujat per una carretera, sense vorera, i clar, quan venia un cotxe, m'havia d'apartar al costat, que estava ple de neu, d'uns quants centímetres. Les sabatilles se m'enfonsaven. He caminat fins a una estació de la línia C9 (sí, això és una estació... i no és un Tramvia):

I amb aquestes he tornat El tren anava ple, com si fos dia de diari en hora punta, amb gent amb motxilles, pals per caminar per la neu, i aquestes coses. Però també gent que hi ha anat amb sabates, pantalons vaquers, i ja només els faltava a algun el traje i la corbata per acabar d'adobar-lo. Hi ha gent que la treus de la gran ciutat, i es pensa que pot anar igual que si anés per la Castellana. Ai senyor.

Jo de pas he aprofitat per sortir d'Alcorcón, totalment tranquil·la, i agafada per la policia encara, i així doncs anar a altres llocs per gaudir de la tarda de diumenge abans de tornar de nou a la rutina demà.

Alcorcón, la cloaca d'Espanya

On jo visc es respira un ambient tranquil, pel moment. Uns carrers més enllà hi ha unes pistes de basket ocupades pels antiavalots, i els veïns allà doncs estan una mica pitjor per tenir tot això muntat allà. Ara, amb el fred que està fent, algunes veïnes baixen amb un termo per donar un cafè als policies que es queden allà tota la nit.

Però demà és divendres, arriba el cap de setmana, i és quan podria tornar a liar-se. De fet, dissabte podria ser pitjor per culpa d'això:

Si ja es publiciten d'aquesta manera, doncs no sé, almenys pacífica no té tints de ser. Totes les manifestacions estan prohibides al terme municipal. Ahir van prohibir una que era pacífica, avui el PP en volia fer una altra però al final ha dit que no per la prohibició. Demà em sembla que el sindicat d'estudiants ha convocat una altra, però si està prohibit no crec que pugui. Queda clar que aquesta de la publicitat també està prohibida, aquesta amb més raó, és clar.

Però és que dissabte pot ser un mal dia a la ciutat. Sé que pretén venir fins aquí molta gentussa de fora, d'altres ciutats o barris de la capital, gent gens pacífica, que venen només al que venen. Veient alguns fòrums he llegit coses realment vomitives de gent que vindrà. Això és el que de veritat em preocupa. Si diumenge passat van ser 500 només de gent de la ciutat, dissabte podria ser molt pitjor, i temo que si passa alguna cosa es pugui estendre a la resta de la ciutat, i després més enllà. Per si fos poc tenim uns mitjans de comunicació que més que informar sembla que vulguin titulars i que això acabi passant.

No sé. Jo en tot cas intentaré mantenir-me lluny de manifestacions i d'aquesta gent. No voldria quedar-me tancat a casa tot el cap de setmana, però si ho he de fer ho faré. Al final Alcorcón es convertirà en la cloaca d'Espanya. Què trist!... en fi.

Relat: El boig del molí...

El Boig del Molí i les converses de carrer

-Mira aquest. Quant de temps hi porta?

-Em sembla que dues setmanes. Seu allà i no es mou en tot el dia. De fet, he escoltat que també dorm aquí.
-També? Però d'on ha sortit aquest paio?
-Treballava al teatre aquell... el molí es diu, no?
-Sí, em sembla que sí. I què més?
-Doncs que... bé, es comenta, ja saps com és la gent, jo només dic el que he escoltat. Doncs que estaven fent una obra rara sobre el Quixot...
-Ai tio, prou de el Quixot. Saps que vaig anar el 2005 a Castella-la Manxa, i no em movia un mil·límetre que ja veia una imatge d'aquell. Quin malson tu, no hi torno eh.
-Va, que no n'hi ha per tant. Toledo m'encanta. Colta, hi arriba l'ave i tot.
-I aquí quan?
-La ministra diu que abans de les 23:59:59 del 31 de desembre d'aquest any entrarà a Sants... jo crec que o s'hi mengen "las uvas" o res.
-De què estàvem parlant?
-Ah, del vell aquell que està segut... t'estava contant això que estava fent l'obra aquella.
-Sí, la del Quixot, que per això hem parlat de Castella-la Manxa.
-Això mateix. Doncs es va ficar tant en el paper, que al final es pensava que el teatre era un monstre d'aquests, saps? Com el Quixot del llibre.
-I què? Va anar muntat en un cavall a lluitar contra el molí? Jaja.
-Poca broma eh. Que va agafar una llauna de gasolina i gairebé li pren foc. A sobre per accident la que feia de Dulcinea estava per allà i li va cremar part de la cama.
-Si? No fotis, au va.
-Sí sí, i han estat a punt d'amputar-la la cama per això, però ha sortit finalment.
-Joer. Però ara què hi fa?
-L'ha deixat la dona, els fills tampoc el volen veure, i té prohibit acostar-se al teatre almenys a 100 m.
-Està just al límit eh.
-Fixa't, com mira el molí, es nota que per dins està pensant "acabaré amb tu malparit".
-M'està entrant por. Marxem, que a més, fot un fred.
-Es gelarà aquí aquest... Saps que diuen que nevarà dijous?
-On? Aquí, però serà al Tibidabo.
-Què va, què va, a nivell del mar.
-Sí, i què més. Qui ho ha dit això? Tv3?
-Bé, el Meteocat diu això:

...però també ho ha dit el Picó, que ja saps que és Déu... meteorològicament parlant.
-Estàs sonat tio. Al final acabaràs fent companyia al boig del molí.
-No no, ni de conya. Va, nem a fer una cerveseta.

Vivències

Ahir vaig tornar de vacances. Com a resum ràpid, en aquestes dues setmanes de vacances, he fet gairebé 1800 km en cotxe, aproximadament 700 km en trens i metros, he posat el peu en els termes municipals de Medinaceli (Sòria), Cetina (Saragossa), Saragossa, Sidamon (Pla de l'Urgell), Barcelona, El Prat de Llobregat, Vic, Sant Adrià de Besòs, El Vendrell, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Montgat, Granollers, Martorell, L'Hospitalet de l'Infant, L'Ampolla (Baix Ebre), Benetússer, Santa Pola, Elx, Alacant i Atalaya del Cañavate (Conca). M'he trobat amb diverses persones, tant amics, familiars, etc, i m'ho he passat molt bé amb tothom. He caminat per la platja tant a Catalunya com a Santa Pola. Ha fet un bon temps i una molt agradable temperatura. El meu cotxe ha patit un petit accident per culpa d'un dels meus cosins, per intentar fer el mico (literal), va trencar l'eixugaparabrisa del darrere, per això vaig haver d'anar fins a la Citroën d'Alacant a per un. M'he gastat un dineral en peatges... per què existeixen? Sinó hagués sigut per això, el viatge m'hauria costat menys que les opcions més barates ferroviariament parlant, què hi farem.

En fi, que ha estat genial. Ara començar aquest nou període, els últims mesos a Madrid... perquè aquests seran els últims mesos aquí a Alcorcón (guai la notícia eh :S), quants mesos encara? no ho sé amb exactitud, però ja em penso començar a moure per fer-ho possible. M'esperen uns mesos entretinguts a partir d'ara.

Ha estat genial

Després d'uns grans dies a Barcelona, avui ja he marxat, ara sóc a Santa Pola. El viatge, llarg i pesat, com l'altre, però mira, està bé.

Què dir del sopar de divendres, l'Alepsi s'ho va currar moltíssim, no em vaig enterar de res, absolutament de res fins que no hi vam arribar, que em vaig trobar amb tothom, i jo amb una cara, joer, i després doncs allà de conya, m'ho vaig passar genial, també la nur va aprofitar per donar-me uns regals que encara no m'havia donat del blocaire invisible. L'Alepsi diu que estava molt nerviosa, però al final, veus, tot va sortir de puta mare, ets fantàstica. Després, ja en marxar, vaig anar finalment a Catalunya ràdio, perquè m'havia trucat abans el presentador d'un programa, pensant-se que era a Madrid, i quan li vaig dir que era a Barcelona em va dir que anés a la ràdio, i mira, tot i estar bastant cansat, hi vaig anar, i vaig parlar allà en directe una mica, i després doncs ja sí que sí, a l'alberg dormir.

Ahir, l'últim dia, me'l vaig passar sense fer gaires coses. Vaig fer alguna passejada i tal, però vaig arribar d'hora a l'alberg. Allà em vaig quedar tombat al llit, i em vaig posar a pensar. Va donar molt de sí aquella estona tombat al llit.

Just abans de marxar aquest matí, la cuinera de l'alberg s'ha acomiadat de mi, i després he agafat el cotxe, he anat cap a la ronda de dalt, he patit un embús, i ja està. Aquí sóc ara mateix, a Santa Pola, a punt d'anar a dormir.

Sobre el que vaig pensar ahir tombat al llit, ja en parlaré...

Aficcions noves

He trobat una nova afició, que fins ara no havia tingut l'oportunitat de fer, i és la de caminar al costat de la platga a l'hivern, sí, la veritat és que l'he trobat afició i m'agrada. Ara fa una estona he dinat al costat de la platja i he caminat una miqueta. Fa dos dies i ahir igual, caminar al costat de la platja. De fet a mi ja m'agrada això, els estius ho he fet sovint, però a l'hivern mai. I és que m'agrada perquè la platja està gairebé buida i no sé, pràcticament l'únic soroll que s'escolta és el de les ones trencant.

Si fins ara no ho havia descobert és, entre altres coses, perquè mai havia vingut en aquesta època a un lloc amb platja, o, almenys, no havia tingut l'oportunitat de fer-ho. A més, com que no fa fred, doncs s'hi està encara millor. Però ara, després de la platja, me'n vaig a fer una migdiada, per descansar una estoneta.

Nervis tontos

El dia 7 vaig fer un viatge força llarg. Vaig fer 3 parades, a l'última, en la que vaig dinar, vaig acabar fent una migdiada. Finalment arribo a Barcelona per l'A2, amb un munt de boira fins una mica abans d'Igualada, i quan arribo al moment més decissiu, vaig i m'equivoco, i m'acabo ficant per la Diagonal, i al primer semàfor que arribo em començo a fotre cops al cap amb el volant (suaus eh), i pensant com puc ser tan idiota, que sabia ben bé que havia d'agafar la sortida que posés B20 Ronda de Dalt, Mataró i Girona. Al final vaig baixar fins el creuament amb Ps. de Gràcia, i aquí vaig agafar Gran de Gràcia. Finalment vaig arribar bé, sa i estalvi, i aparcant a l'alberg, perquè fora en aquesta zona sembla més aviat impossible.

Vaig arribar molt i molt cansat, de fet, quan anava per Diagonal, i veia tantes motos al meu costat, pensava que acabaria atropellant a alguna del cansat que estava. I aquest cansanci venia de la nit anterior, que no vaig dormir gens, pràcticament gens, i tot pels nervis, i no eren nervis de venir aquí, sinó nervis de fer-ho en cotxe, com que era un viatge tan llarg, seria la primera vegada que conduiria per Barcelona, doncs no sé, em donava una mica de respecte, i això em va posar molt i molt dels nervis. Per culpa d'aquest nerviosisme, la primera nit aquí, la del dia 7, tot i que estava cansat, m'ha afectat una mica la panxa, m'he despertat algunes vegades de nit amb ganes de vomitar i tot, però per sort no ha passat res, i ja aquesta nit he dormit molt bé.

Ahir no em vaig voler moure molt precissament perquè tot i que em trobava bé, estava una mica convalecient i cansat, però res més. Vaig aprofitar per fer algun tomb en rodalies després de dinar per relaxar-me una mica. Així que això. I quan ahir a l'alberg volia publicar això, va i no em deixa, així que avui he vingut a un altre lloc, a Urquinaona, per poder escriure-ho.

634 Km

Aquests seran els quilòmetres que faci demà, els que separen casa meva del lloc en concret on vaig. Em llevaré d'hora, de fet ara mateix marxo al llit, i doncs cap a Barcelona, espero no trobar-me amb molts cotxes a l'entrada de la ciutat. Faré 3 parades, a Medinaceli, a Saragossa, i passant Lleida, i pagaré peatge per primera vegada, no m'agradarà gens fer-ho.

Ara, després d'una setmaneta a Barna, baixaré al sud, a Santa Pola, per passar-hi també uns dies. Així més o menys esgotaré els dies de vacances, que seran dues setmanes, però donaran molt de sí.

Apa, vagi bé, ens veiem.

El meme dels secrets

La Fraggle m'ha passat un meme que va de contar secrets. No sé, he mirat, però tampoc trobo grans coses, o grans secrets... ho sento molt, jo no tinc catxé per sortir en programes de cotilleo pels meus secrets xD

Són aquests:

1: Tinc manies amb l'ordinador. No és que siguin moltes, però per exemple, al de la feina, sempre obro tot en un ordre, i sinó ho faig així, torno a començar i tornar a obrir-lo des del principi.

2: No puc llegir en un cotxe o autobús, i en aquest últim no puc seure a la inversa de la marxa, perquè em marejo, en canvi al tren ho puc fer tot, llegir i si cal en sentit invers a la marxa. L'explicació? El tren es mou menys... penso que és per això.

3: Tinc intenció d'aprendre més llengües, entre elles el japonès, de fet ja en conec alguns caràcters, i en el futur voldria, si es pot, és clar (que va a ser que no) poder passar una temporada al Japó, perquè m'agrada bastant.

4: Tinc una afició, que té nom però ara no sé quin. Apuntar els números de sèrie de tots els trens o el que vagi per rails. Sí, m'agrada apuntar-ho, després ho guardo en un arxiu d'excel, i així puc mirar quan he utilitzat tal o qual tren, quantes vegades, en quins serveis, característiques que tinguin, etc. De fet ara no apunto tant, perquè al principi apuntava tots, incloent-hi als que vaig a la feina, però ara aquests ja no, perquè sinó, mare meua, quina feinada, ara apunto tots menys els de la feina. També col·lecciono, referit amb el tren, els bitllets de tren, des de l'any 1998.

5: M'he enamorat 4 vegades, i les 4 mai ha passat res, de fet mai ha passat res amb ningú. En aquest aspecte no he tingut sort, però bé, tant fa, ja arribarà, sóc jove.

Bé, doncs és això, no he trobat res més sucós. Jo no passo el meme a ningú, que el faci qui vulgui, i en tot cas, si ho fa després de veure'l el meu, doncs que digui que l'ha trobat aquí i ja està.

Apa, que els reis portin moltes coses, i per als republicans, doncs carbó xD

Incongruència ferroviària

Això és una cosa que des que la conec no la trobo sentit. Però ara, com que aniré uns dies a Barcelona, i com tothom ja sap, tinc gran afició als trens. En aquestes vegades que penses alguna cosa per fer-hi algun dia, doncs se'm va acudir que podria pujar fins a França en algun tren regional (ara dits mitjana distància), bé, fins a Cerbere, que és fins on arriben els trens de renfe*.

Però el veritable problema no és arribar-hi, sinó tornar-ne. I per què? Per una raó molt senzilla, perquè els trens de renfe se'n tornen cap a Portbou de buit, i el servei comença a Portbou, i no pas a Cerbere, és a dir, que renfe no agafa viatgers a França. Exactament el mateix passa amb la SNCF (Société National des Chemins de fer Français), que els ter i corail arriben fins a Portbou, però se'n tornen de buit cap a Cerbere.

Recordo aquest estiu a Irun, que allà passa el mateix. Però hi ha una diferència molt notable entre els casos d'Irun i Hendaia per una banda i el de Portbou i Cerbere d'una altra, i és que pel mig no hi ha una muntanya, a part que fins a Hendaia arriba l'euskotren**.

Així que, podria arribar a Cerbere directament des de Barcelona, però si vull tornar, primer agafo un ter de la SNCF, amb bitllet de segona classe perquè sigui més barat (un corail val 19 €, per uns pocs quilòmetres de recorregut i en segona classe, la òstia tu).

Però hi ha un cas diferent, i és que jo puc anar de l'Hospitalet de Llobregat fins a La Tour de Carol, i puc tornar en el mateix tren de renfe fins a l'Hospitalet, perquè allà sí dóna servei.

El que em pregunto jo, per què es fa això? No hi podria haver algun conveni, alguna cosa, què sé jo, perquè els trens d'ambdues companyies, en comptes de tornar de buit a l'altre lloc, agafessin viatgers allà. Per què es fa això a La Tor de Carol i no a Hendaia o Cerbere? Quina diferència hi ha entre aquell cas i els altres dos? No són tan amics França i Espanya? No pertanyem a la UE? No sé, no em quadra res, estic perdut. Així que al final, que els bombin, crec que això no ho faré, perquè és molt embolic... o potser si?

*: Hi ha trens, com el Catalan Talgo, que creuen la frontera i van fins a Montpellier, París o Milà, però hi ha una diferència, i és que en quant el tren creua la frontera deixa de donar el servei renfe per donar-lo la SNCF.

**: Abans, al pont internacional entre Irun i Hendaia, s'havia de baixar de l'euskotren perquè un altre tren de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) et portés fins Hendaia, per recórrer escassos 500 m. Per sort això ja no és així.

In-de-fi-nit

Aquest matí he anat a la segona planta de l'edifici "Serantes", on treballo. Ahir vaig rebre una trucada que em va dir que hi havia d'anar. Hi he pujat, m'he fixat que aquí tot és més luxós que a la planta baixa, on sóc jo, té una catifa blava al terra que m'ha agradat molt. He preguntat pel lloc on he d'anar, girar a la dreta i la porta del fons, doncs cap allà he anat. La porta està entreoberta, hi faig un cop, la persona que hi ha a la taula em diu que passi mentre parla pel telèfon. Parla amb qui sigui d'un viatge que sembla que faran en avió, li escolto dir alguna cosa de la T4 i d'un autobús que els hi ha de portar, llavors torno a pensar en l'atemptat, maleïts fills de...

Penja el telèfon, i em saluda, jo faig el mateix, però penso "mare meva, les grenyes que porto, sembla que avui no m'hagi pentinat... m'he pentinat? ai, ja no estàs al que has d'estar David, als matins". Ell no para gaire atenció en mi en realitat, per ell és una cosa més de les que ha de fer... bé, de fet ell només ha portat els papers des de la central. Els treu d'una carpeta de color taronja apagat. Veig l'escut de l'estat espanyol a una banda d'uns papers "deuen ser aquests" penso. Li treu la grapa i em dóna el primer full perquè el signi, abans, però, em convida a que el llegeixi.

Tampoc hi presto molta atenció en la lectura, són moltes lletres i més o menys sé el que diuen, em fixo en els aspectes més importants, i li demano el bolígraf per signar-hi. En signo aproximadament uns 8 o 10, ara no recordo amb exactitud. Em dóna el primer full que he signat, però em fa esperar una estona i truca a central per preguntar una cosa. Penso just en aquell moment "jo ja he signat, ja no em pots dir que no val". Res, era una pregunta ràpida, em dóna el primer full que signo, que és el que em quedo.

M'acomiado d'ell i surto pel passadís que té la catifa blava, és que a més, és un color blau molt maco eh, m'agrada molt aquest color. M'acomiado de la persona que hi ha a l'entrada. Baixo a la planta baixa per les escales. En arribar-hi, creuo per on hi ha l'entrada del carrer per entrar al lloc on jo sóc. Saludo la supervisora, porto el paper a la mà, em fixo que li fa una ullada, bé, ella ja sap de què es tracta. Arribo al meu lloc, i em connecto de nou. Deixo el paper guardat. Abans, llegeixo el que posa a la part de dalt, just sota l'escut de l'estat, hi posa "Comunicación de conversión de contrato temporal en contrato indefinido". Ja està doncs, a treballar en el dia -3 per a les vacances.

P.s.: La notícia ja la sabia ahir quan em van trucar, però fins que no signés no ho volia dir, només li vaig dir a un parell de persones... imagina't que després es fan enrere i no em volen renovar xD

El primer de l'any

Bona nit i bon 2007. Espero que aquesta passada nit tothom s'ho hagi passat de conya i hagi disfrutat fins a l'extenuació total, i per tant ara encara estigueu patint la ressaca o ves a saber.

Malauradament 2006 ha acabat molt pitjor del que semblava que acabaria, perquè el dia 30 quan al matí vaig escoltar la notícia aquella de la bomba a la T4 de l'aeroport de Barajas, doncs no sé la resta, però em vaig posar molt trist. Quan escoltava a la tele com la gent explicava el moment de l'explosió no podia evitar que em vinguessin al cap el que vaig viure jo fa més de 4 anys a Santa Pola. Escoltar aquell so, sentir com el cotxe on estàs tu salta, i veure al de la bomba volar, també veure com els cristalls s'anaven trencant a mesura que l'ona expansiva avançava, veure gent amb la cara plena de sang, haver de sortir correns de casa perquè diuen que hi pot haver més explosions, haver de dormir fora perquè casa teva pot estar en perill de caure, i sobre tot, saber que dues persones han mort a només 25 metres de tu per això, són coses que no voldria que em tornessin a passar ni a mi ni a ningú. S'ha notat molt això en l'ànim de la gent, però molt.

A part de la merda aquesta, doncs res. Fa una estona he tornat de San Pablo, on he passat la nit passada. Almenys veure l'alegria i innocència del meu nebot ha alegrat una mica l'ambient.

Sempre ho dic des de fa alguns anys, el primer dia de l'any, que podria ser l'any definitiu, per marxar, és clar. Sincerament, abans ho deia per dir, perquè estava clar que no seria així. Aquest tampoc ho puc assegurar, però ara tampoc puc dir que no serà així. Hi ha moltes portes obertes i caldrà veure si donen a bon lloc. Però com que no endevino el futur i no puc veure molt més allà, pel moment, del 24 de gener, doncs comentar el que sí que puc veure en la meva bola de cristall.

El pròxim dia 7, sobre les 7 del matí, agafaré el C3, sortiré d'Alcorcón per la M40, agafaré de seguida la M45 fins on acaba, el Km17 de l'A2, i per ella continuaré fins el km 605, on agafaré la B23 fins a la sortida 1 on agafaré la Ronda de Dalt.

Que hagi entrat bé, i que continuï bé 2007.