Analítica
Quins dies. Necessito un descans. I és que, tot i que passo de la feina, i de les trucades de la gent que només insulta, em sembla que això se'm queda guardat dins. Porto uns dies una mica tens, i aquesta tensió va explotar dimarts al matí a l'estació de Nuevos Ministerios.
Quan vaig baixar del tren que venia d'Atocha, com que sempre arribo d'hora, em vaig seure a l'estació. Però em vaig començar a sentir malament, vaig tancar els ulls, però cada cop em trobava pitjor, vaig començar a respirar molt fort, i notava com el cor em bategava molt ràpid, obria i tancava els ulls. Em vaig posar de peu i vaig començar a caminar per l'andana, no massa a prop de la via, no fos que em maregés i hi caigués, i de seguida vaig sortir al carrer.
Al carrer, ja més tranquil, el que tenia era fred, i en arribar a la feina, vaig seure. Em costava vocalitzar bé les paraules al principi, però de seguida em vaig refer, tot i que vaig continuar tot el dia una mica estrany. Vaig trucar al metge, que em va donar cita per ahir.
"Lo que te dió fue un ataque de ansiedad" va ser la resposta de la doctora. Em va preguntar si hi havia alguna cosa que em posés nerviós ara, i només vaig saber dir-li que en tot cas la feina. Així que em va manar un relaxant, i una analítica, que m'he fet aquest matí. Feia anys que no em feia una anàlisi de sang, i em donava cosa perquè sempre m'he marejat, però avui només m'han tret dos tubs, i no m'ha passat res. I espero que les anàlisis diguin que estic bé i el que tinc és per factors psicològics i no físics.
Ais, ja m'agradaria poder escriure més aquí i entrar més a altres blogs, però és que aquí a la feina passo de mirar la pantalla, estic tot el dia amb el cap baix, a casa arribo cansat. Necessito amb molta urgència vacances, o una altra feina, i ara mateix, no sé què és més probable que passi abans, perquè per a les vacances em falten 4 setmanes.
Quan vaig baixar del tren que venia d'Atocha, com que sempre arribo d'hora, em vaig seure a l'estació. Però em vaig començar a sentir malament, vaig tancar els ulls, però cada cop em trobava pitjor, vaig començar a respirar molt fort, i notava com el cor em bategava molt ràpid, obria i tancava els ulls. Em vaig posar de peu i vaig començar a caminar per l'andana, no massa a prop de la via, no fos que em maregés i hi caigués, i de seguida vaig sortir al carrer.
Al carrer, ja més tranquil, el que tenia era fred, i en arribar a la feina, vaig seure. Em costava vocalitzar bé les paraules al principi, però de seguida em vaig refer, tot i que vaig continuar tot el dia una mica estrany. Vaig trucar al metge, que em va donar cita per ahir.
"Lo que te dió fue un ataque de ansiedad" va ser la resposta de la doctora. Em va preguntar si hi havia alguna cosa que em posés nerviós ara, i només vaig saber dir-li que en tot cas la feina. Així que em va manar un relaxant, i una analítica, que m'he fet aquest matí. Feia anys que no em feia una anàlisi de sang, i em donava cosa perquè sempre m'he marejat, però avui només m'han tret dos tubs, i no m'ha passat res. I espero que les anàlisis diguin que estic bé i el que tinc és per factors psicològics i no físics.
Ais, ja m'agradaria poder escriure més aquí i entrar més a altres blogs, però és que aquí a la feina passo de mirar la pantalla, estic tot el dia amb el cap baix, a casa arribo cansat. Necessito amb molta urgència vacances, o una altra feina, i ara mateix, no sé què és més probable que passi abans, perquè per a les vacances em falten 4 setmanes.
12 comentaris :
Osti, David, fes el favor de cuidar-te! No t'haurien de donar la baixa si tens atacs d'angoixa? No cal que esperis les vacances! Quan vagis a portar-li les anàlisis a la metgessa, comenta-li-ho (apa, combinació de pronoms!) :P
Espero que les anàlisis que t'han fet surtin bé, tot i que els mals de coco... solen ser difícils de curar, eh? Ja ens diràs com ha anat.
Cuida't molt i molt! Un petonet de sana, sana, culito de rana (al meu nebot li cura tot) :P
Carinyu, com diu la Nur fes el favor de cuidar-te!!!!!
No facis tonteries i si no estàs be demana una excedencia o la baixa no se, per estres o el que sigui, però aixi no pots estar, no es normal que et passin aquestes coses.
Ja veuràs com tot son nervis i res més, no t'atabalis abans d'hora eh.
Mantinguens informats si et plau, que encara que lluny, nosaltres també patim per tu.
Un petonet ben dolcet, a veure si t'ajuda a refer-te :-)
Muackssssssssssssssssssssssssss
David,
Segurament es confirmarà que la causa és psicològica però t'has de cuidar. Baixa del tren que et porta a aquesta voràgine (es diu així en català?), respira fons i viu la vida en tranquil.litat. No esperis les vacances, si pots.
Una abraçada molt gran
q
Cuida't, home, cuida't! Que ningú no ho farà per tu. A veure si arriben aquestes vacances o un canvi de feina i/o d'aires. Ànims!
És una merda, l'ansietat. Però encara que pugui semblar que no, és a les nostres mans treballar-nos-ho per canviar qualsevol situació. Segur que te'n surts! :)
Ah!, i com diu la nur, no descartis anar al metge i demanar una baixa per estrès. Si hi ha motiu, com sembla, no te n'estiguis.
Laprí, vigila amb la salut que és lo més important!
Si pots, canvia de feina. Aquest sector és molt sofert...
Espero que puguis assaborir aquestes petitees estines de descans.
Com anem David, et trobes millor????
Cuidat molt si et plau i anime't eh!!!!
Un petonet ben dolcet!!!!!
como te han dicho ya todos debes cuidarte, peor ademas tambien intentar cojerla baja..la cojen por tantas tonterías que por esto deberian dartela..esperoe stes bien.un besote
hola nen..., quan ho vegis tot tan dur i tant negre fes com jo (si, sé que en diuen el remei del tonto) i pensa en la llei de Murphy, el que va malament, sempre pot anar pitjor, per tant gaudeix de les coses bones d'aquesta vida, d'una companyia, d'una lectura, d'un batut de plàtan, d'un orgasme....i veuràs que val la pena, demà ja pensaràs com arregles lo de la feina...
petó dolç
Ei guapo, com va tot????, com van les teves proves??, anem millorant o que????
Cuidat si et plau eh!!!!!!
Avui m'han donat els resultats de l'analítica, i no tinc res, com era d'esperar.
El mes d'agost està sent molt però que molt mandrós, arribo de la feina i intento no fer res, descansar i poc més. I contant que només em queden dues setmanes i poc per a les vacances, per fi.
Publica un comentari a l'entrada