Adéu Telecor

Vaig tenir una entrevista l'altre dia, com ja vaig dir, dimecres, ahir. I avui he dit a Telecor que me'n vaig, perquè en aquest lloc m'han agafat, i hi començo dilluns, aquest dilluns. La veritat és que ha sigut tot molt ràpid. No m'han posat cap problema.

Així que demà acabaran 1 any i 9 mesos aquí, on he passat de tot, bo i dolent. Els últims mesos no ho he passat gaire bé per la feina, per moltes coses, quan era Motorola, i després, aquest últim mes, on no he fet res, on he estat parat, i on el futur no es presentava gaire millor. Un canvi d'horari que no em semblava just, un canvi de departament nou, però nou, nou, començar en una cosa totalment nova amb la pressió que això significa, sobre tot en la feina de teleoperador, i un no-futur que hi veia, m'han fet prendre aquesta decisió.

A aquesta nova feina, tindré un horari molt semblat al que tenia fins ara, de dilluns a divendres, de 08:30 a 14:30 i de 16:00 a 18:00. Faré coses diferents, aprendré coses noves. I el tindré a 10 minuts de casa meva caminant... bé, per poc temps, que ara es canviaran de lloc, però no es mouran d'Alcorcón, el que vol dir que aniré a dinar a casa, així que per tot això he decidit agafar aquest lloc.

Demà sé que em farà pena marxar, una mica, però repeteixo, no per la feina, sinó per la gent, i també una mica per l'empresa. Em direu tonto, però aquesta gran empresa que és el grup d'El Corte Inglés, m'ho ha donat tot en el món laboral, m'ha donat sempre una oportunitat. Que en aquesta darrera etapa no hagi anat tan bé, no té res a veure amb l'empresa, sinó amb la feina en concret. Al primer lloc que vaig començar, a Valdemoro, jo em trobava molt bé, és probable que si després m'haguessin renovat, al final hauria acabat marxant, o no, qui sap, però jo allà em trobava molt bé. El que vull dir és que una empresa tan gran té tants llocs, que ningú no sap en quin s'estarà millor o pitjor. I encara em direu més tonto, si us dic que mai no descartaré el tornar allà, en un altre lloc, encara que ara no ho veig possible, perquè el que vull és o mantenir-me en un lloc, o fins i tot deixar durant un temps de treballar, si les coses no van bé, i pensar també en les oposicions, que faré i aprovaré, tard o d'hora, però tot pot canviar.

En fi, que això demà a les 18:00 s'acaba i dilluns comença una altra etapa, que espero que vagi bé, i duri el que hagi de durar, ja ho explicaré, és clar.

Un queixal menys

Jo tinc la culpa de que, ahir, m'hagin matat el nervi d'un queixal, i que m'hagin de posar una altra peça aquí. No cuidar-me bé les dents, i no haver anat abans al dentista, m'ha provocat això. I el més greu, el cost econòmic que té això, que tot plegat em costarà més de 800 €.

Primer em va anestesiar la part dreta de la boca, i després em va fer el que em va fer. No vaig notar res, absolutament res, de dolor. Ara, en sortir i intentar parlar, no podia, m'era molt difícil, tenia una part del llavi parada que no podia moure, quina sensació més poc agradable. I el pitjor, que m'ha posat a on tenia el nervi una cosa per desinfectar-ho, que té un gust agri i que de tant en tant em deixa la boca amb un gust bastant dolent, què hi farem! He d'aguantar, la culpa és meva, a més, només serà una setmana, fins dilluns, que serà quan em posin la nova peça, imagino.

Si normalment sóc lent menjant, ara encara més, perquè només puc mastegar per una part de la boca... en fi.

Però bé, demà aniré a una entrevista de feina aquí a Alcorcón, no gaire lluny de casa meva, per un lloc de operari de logística, a veure si surt bé, i sinó doncs seguiré buscant, és clar.

Vagi bé a tots. Salutacions des d'Alcorcón.

Per sobre de tot

Com que últimament he viatjat en avió entre Madrid i Barcelona, he pogut fotografiar algunes de les coses que es veuen quan s'és allà dalt.

Aquesta és res més sortir de Barcelona, amb una petita tempesta acostant-s'hi.


Això és Cambrils.


Una imatge de l'horitzó


Uns núvols alts passejant al costat de l'avió.


Núvols que semblen cotó.


La terra, i un poble per la zona de Guadalajara.


Salutacions, amb els peus al terra d'Alcorcón.

El 13

No sóc creient d'aquestes coses, però precisament en aquest quilòmetre d'aquesta mateixa carretera, fa uns dies, un senyor vestit de verd em va aixecar la mà i em va fer parar al voral de l'entrada de l'autopista. Mira que respecto pràcticament sempre els senyals de trànsit, però precisament en aquell moment, em vaig saltar un STOP, i és clar, el senyor de verd em va veure, però resulta que el que anava davant de mi també se'l va saltar, però em va parar a mi.

És estrany, però no em vaig posar nerviós ni res, quan em va demanar els papers, i tot plegat. A més de l'STOP, el senyor va trobar una altra cosa, que el meu cotxe hauria d'haver passat la ITV el juny, i és clar, ja feia uns mesos d'això. Li vaig dir que no tenia ni idea, que jo pensava que la primera es passava als 4 anys. Però com el meu C3 era abans un cotxe de lloguer que llogaven els guiris a Alacant i ha passat a particular, doncs són 2 anys, i no pas 4.

Total, el senyor de verd, bona persona que era, em va dir que per saltar-me l'STOP eren 4 punts i multa de 300 euros, però que me la perdonava, però no la ITV, que no era pèrdua de punts, i era multa de 105. Així que l'endemà vaig haver de passar tot el de la ITV, anar a trànsit per recuperar el permís de circulació, i anar a un Santander per pagar la multa.

I sense tenir cap 13 a la feina, continuen empitjorant les expectatives, perquè les últimes informacions diuen que el lloc on ens posaran, tindrà telèfon gratuït, és a dir, trucades a granel. Ja vist tot això, no he pogut aguantar i avui he entrat a infojobs i he enviat el currículum a 3 llocs, 2 a Alcorcón. No sé que en trauré d'això, segurament em trucaran d'algun, perquè en una oferta ja estic "En proceso", en concret aquesta, però també he enviat a aquesta, i aquesta. I doncs és provar i preguntar, i veure què pot passar, res més.

Però ho tenia clar i ho continuo tenint clar, no penso seguir aquí amb aquestes condicions laborals. Durant les vacances havia recuperat més o menys el somriure, però de nou torno a tenir cara d'amargat. Ja m'ho deia avui una de les també perjudicades, que no està precisament millor que jo, que quan em veia anar al lavabo, feia una cara de trist. I és normal, quan em fan agafar ara trucades de coses que no tinc absolutament ni idea, de les que no me n'han donat formació ni res, i trucades que ni tan sols hauria d'agafar perquè hauria d'estar fent una altra cosa, suposadament, que es retarda i es retarda, i que tampoc serà millor que el que estic fent ara, i tot això mentre ens menteixen i ens menyspreen contínuament, no tots, però sí una part de la gent d'allà. I sort en tenim encara que continuem en l'horari habitual, cosa que no agrada tampoc a alguns; que quan comenci en el nou horari, no sé ja què serà.

Tot i això, tinc confiança en el futur i sé que això no durarà, i que ben aviat no hauré de tenir aquesta menjada de coco.

Petons i abraçades des de la tranquil·litat de casa meva, al centre d'Alcorcón, mentre miro Ventdelplà.

Oposicions 1 - David 0

El 29 de setembre van ser les proves d'auxiliar administratiu, on jo em presentava. Vaig agafar un avió a les 6 del matí a la T4 de Barajas, hi vaig anar en cotxe perquè tot just el metro comença a funcionar a les 6. El viatge d'anada va ser tranquil, mig adormit el vaig passar. Vaig arribar a Barcelona encara de nit, que des de l'avió quan està arribant es veu molt bé amb totes les llums engegades. Vaig agafar el rodalies fins a Sants, i aquí la línia 3 del metro fins a Zona Universitària. Allà hi havia un munt de gent.

Amb retard vam entrar cadascú a la nostra aula. Em van donar una fitxa amb el meu nom, i vaig seure. La prova va començar sobre 9:45. I aquí va arribar el problema, després d'aquesta prova, en venia una altra, a la primera et posaven frases de situacions a la feina, i simplement s'hi havia de posar si hi estaves molt d'acord, d'acord, indiferent, poc d'acord i gens d'acord, o algo així. Però clar, la segona prova, el qüestionari, es dividia en dues parts, començant la segona gairebé a les 13:00, i és clar, jo, que no tenia ni idea d'això, tenia l'avió de tornada a Madrid a les 14:05, per tant m'era totalment impossible fer aquesta segona prova, i no podia començar-la i deixar-la a mitges, perquè si la començaves, ja no la podies abandonar. Així que, no vaig poder fer una altra cosa més que, abandonar en acabar la primera prova.

En sortir, una forta tempesta estava caient sobre la ciutat. Em vaig quedar a la porta durant uns minuts fins que deixés de ploure, mentre uns quants llamps queien al fons. Tenia més o menys assumit que no aprovaria, i que això era més per veure com eren les proves i així anar millor l'any següent, però clar, almenys les volia acabar, què hi farem! La mala planificació em va fer això, si en comptes de l'avió de les 14:05, hagués agafat el de les 16:30, no hauria passat, però clar, no tenia ni idea del temps que podria durar ni res, i me la vaig jugar.

Després de la pluja, vaig baixar per Diagonal caminant, fins Maria Cristina, en aquell moment serien sobre les 11:30, crec. I poc després vaig baixar ja a Sants, on havia quedat amb la Nur, i a qui li vaig explicar tot el que havia passat. Em va acompanyar fins El Prat, allà vam esmorzar, perquè jo venia de buit des de Madrid, i res, cap a l'avió de tornada, quan vaig arribar a la porta d'embarcament ja la majoria de la gent era a l'autobús aquest que et transporta per les pistes fins arribar a l'avió que et toca.

Ja a l'avió, doncs, mirar per la finestra, descansar una estona, i poc més, fins que finalment vaig arribar a Barajas, a la T3, on vaig agafar un autobús gratuït que porta a la T4, i on vaig recollir el meu cotxe, aparcat al mòdul C, planta 1, plaça 718. El total del pàrquing per aproximadament 11 hores, va ser de 16 € i escaig. I així, a 16:30, vaig entrar per la porta de casa meva, a Alcorcón, per la que havia sortit unes 12 hores abans. Mai havia fet tants quilòmetres en tan poc temps.

Conclusió: que sóc idiota. Ara, per l'any vinent ja no m'agafa de sorpresa, la propera vegada, la prova l'acabo, segur, i aprovar-la, espero que també. Però almenys va caure aquella tempesta que em va agafar desprevingut del tot, em va encantar.

Mira qui torna!

...el pesat d'en David xD

Estic viu, pel moment. Tant de temps sense dir ni piu, que potser algú es pensa que m'han passat un munt de coses, i que ha canviat alguna cosa a la meva vida. Ni molt menys. Continuo treballant al mateix lloc de sempre, però no en el mateix d'abans.

Tinc algunes coses a explicar, però no les contaré totes de cop, començaré pel més immediat, la feina. Com ja vaig dir, Motorola va marxar, i com que l'empresa posarà en les pròximes setmanes un nou projecte, doncs han pensat en nosaltres per ficar-nos-hi. Però des del mateix dia que vaig tornar després de les vacances, tot han sigut males notícies. Res més arribar, la jefa em va ficar al seu despatx per explicar-me el futur més pròxim. Primer de tot, canvi d'horari, de 08:30 a 15:30, de dilluns a dissabte. Normalment a les empreses s'avança, en aquesta s'avança, però com els crancs. La meva antiguitat no arriba als 2 anys, i tot i així em sembla prou malament que em degradin, però gent que porta 7, llegiu bé, 7 anys, doncs els passarà el mateix. I a sobre encara sembla que hem de donar gràcies que ens posin en horari de matí.

Després d'això, em vaig quedar 3 hores segut al meu ordinador, sense fer absolutament res de res, fins que es van dignar a dir-me què havia de fer. Aquella primera setmana me la vaig passar escoltant trucades d'altres en coses que no tenen res a veure amb el suposat futur projecte, de nom OMV. La setmana passada va ser desmoralitzadora, me la vaig passar recarregant mòbils, però el pitjor no era això, sinó la manca d'informació, el saber per tercers que s'ha retardat el OMV, i a sobre no tenir la certesa si el pont del 12 d'octubre el tindríem o no, perquè pel moment ens mantenen en l'horari anterior, però hi ha hagut moments en que no sabíem que passaria.

Aquesta setmana, per rizar el rizo, ens han posat a agafar més trucades que no tenen res a veure amb el que suposadament farem, i sense pràcticament formació, el que vol dir que agafem trucades sense tenir ni idea del que hem de dir. En moments determinats hem pensat que, sembla que ens volen cansar, que ens cansem i marxem, i així tenen un problema menys, no sé què pensar. Per tant, i com ja passava abans de les vacances, em trobo en un estat de passotisme total, és a dir, passo, passo de tot. Que si un client m'insulta, l'insulto jo també, exemple de dijous passat "me cagüen tu puta madre" resposta meva "y yo en la suya señor". Que trigo més d'una hora a venir de dinar? Que em diguin alguna cosa si volen, que l'endemà arribaré encara més tard. Que m'agafen mirant internet? Quan se'n vagi qui m'ho ha dit, torno a obrir la finestra. Així de clar. I no sóc jo l'únic que ha pres aquesta determinació.

I jo probablement seré un dels més afortunats, perquè no tinc càrregues econòmiques, sóc el més jove de tots, i tinc diners estalviats, i per això he decidit que si la cosa no va gaire bé, marxaré, i me n'aniré a l'atur, estudiaré, faré cursos, el que sigui, però molt millor que estar en un lloc on no aprecien gens la teva feina, et degraden i t'empitjoren les condicions laborals perquè els ve en gana, on no escoltes ni un "gràcies" "gracias" o com ho vulguin dir, un lloc on per haver estat en un departament determinat, et mirin amb mals ulls, no sé ben bé perquè, com si la feina que haguessis estat fent hagués sigut menys feina que la que fan els altres, etc. I dic que tinc sort, perquè hi ha gent que té hipoteques, fills, i no pot deixar una feina on, per molt que t'estiguin fotent, ets indefinit, i ara no és temps d'arriscar-se a buscar altres coses que no tenen cap seguretat. Així doncs, jo pel moment hi continuo, però segurament amb data de caducitat.

I això és el que puc contar de la feina, ja explicaré altres coses, com les oposicions, ai, les oposicions... no dic res. Només dir ara que la foto de la capçalera actual la vaig fer tornant en l'avió a Madrid el mateix dia de la prova, el 29 de setembre. No sé quina ciutat serà, de Tarragona cap avall em sembla que és. A veure si algú la sap.

Dolces salutacions des de la meva habitació, al centre d'Alcorcón.