Amb la boca adormida
Sabeu que ara mateix tinc mitja boca adormida, degut a la endodòncia que em venen fent. Què pesat que és! A veure si me l'acaben d'una vegada, em sembla que el dia 13. A més, avui he tingut la boca oberta gairebé una hora, i hi ha hagut un moment en que m'he angoixat una mica, perquè m'ha posat una cosa a la boca, i entre que no podia empassar saliva i tal i qual, m'he trobat així, però només ha sigut un momentet de res.
Menjar també es fa pesat, perquè a sobre no puc mastegar per la part on tinc el queixal afectat, i com que a sobre està mig adormida la boca, doncs apa, fent esforços amb la llengua perquè el menjar no acabi on no ha d'acabar.
D'altra banda, estic recuperant antics costums. Ahir em vaig llevar bastant més d'hora del normal per mi en un cap de setmana, a les 11, per anar a una estació de tren enmig de la no res i que dóna més por que res a Getafe, i fer fotos de trens, d'un munt de trens de Rodalies, mitjana i llarga distància i mercaderies, malgrat el fred que va fotre, i una fàbrica fastigosa que treballa també els diumenges que fotia a l'atmosfera un munt de merda.
Tinc tantes coses que he de recuperar, el mateix bloc de fet, perquè no el penso abandonar. I després de deixar de treballar, ja tinc algunes coses per poder fer, projectes nous.
De moment m'acomiado, des d'Alcorcón i amb la boca mig adormida.
Menjar també es fa pesat, perquè a sobre no puc mastegar per la part on tinc el queixal afectat, i com que a sobre està mig adormida la boca, doncs apa, fent esforços amb la llengua perquè el menjar no acabi on no ha d'acabar.
D'altra banda, estic recuperant antics costums. Ahir em vaig llevar bastant més d'hora del normal per mi en un cap de setmana, a les 11, per anar a una estació de tren enmig de la no res i que dóna més por que res a Getafe, i fer fotos de trens, d'un munt de trens de Rodalies, mitjana i llarga distància i mercaderies, malgrat el fred que va fotre, i una fàbrica fastigosa que treballa també els diumenges que fotia a l'atmosfera un munt de merda.

De moment m'acomiado, des d'Alcorcón i amb la boca mig adormida.