Arbre caigut
Aquest matí, sense sentir res, vaig i miro per la finestra i veig això:
I penso "vaja, doncs no he sentit res", però és clar, amb el vent que ha fet doncs és normal. I és que aquest arbre estava una mica tort ja des de fa temps, i no ha pogut aguantar la bufada d'avui. Ara ja està fet trocets, després que jo truqués els bombers, perquè passava el temps i no apareixia ningú, i truco i no sabien encara res, en fi.
Almenys plou i tot això, que cal bastant. A Barcelona també plou, però on ha de ploure és a les capçaleres dels rius, i allà plou encara poc. Ahir vaig veure els litres recollits a la zona dels embassaments, i no s'havia recollit gaire aigua. Ho vaig veure al programa "La nit al dia", que per cert, pobreta la Mònica Terribas, estava gairebé sense veu, i és que aquests canvis de temperatura foten molt i provoquen constipats i mals de gola. Em feia una pena escoltar a la Mònica, al final ja ni llegia els diaris, va dir "jo passo el dit pel titular i vostès el llegeixen" què fort!
Ah, i demà faig 2 anys... bé, el blog, Laprí, no jo, que si complís 2 anys encara no podria ni escriure ni gairebé parlar. Que vagi bé!
8 comentaris :
He descobert el teu blog, és molt interessant. Per cert, jo també sóc aficionat al ferrocarril, aíxi que ja en som dos. Espero comentar molt en els teus articles :P.
Salutacions,
Jordi.
Si no plou la gent vol que plogui, quan plou la gent usa una frase que reculls en aquest post i està en boca de tothom aquests dies:
Ha de ploure a les capçaleres dels rius. Quan ho faci potser tornarem a la frase inicial i entrarem en el bucle.
Salut per venir a Barcelona!
Ostres, dos anys ja! Sí, clar, poc temps després de començar el Converses va aparéixer tu per guiar-nos en els coneixements ferroviaris.
No vaig veure la Mònica Terribas, però, pel que expliques, sí, devia fer peneta.
Enhorabona, David :*
Moltes felicitats, David! Per molts anys més!
Moltes felicitats!!
Moltes felicitats!!
Moltes felicitats!!
Espero que ens veiem per aquí jordi :)
Exacte sergi, que plogui està molt bé, però en aquests moments on és més necessari que plogui és allà d'on podrem beure després.
A mi em va fer molta pena la Mònica, nur, no podia ni parlar, imagina't que has de fer un discurs o una conferència i et passa això, doncs igual.
Moltes gràcies dani i doommaster ;)
Publica un comentari a l'entrada