No tornaré mai més a Barcelona
A veure, sí que hi tornaré. M'explico, no ho faré mai més de la manera que ho he vingut fent des de sempre. Anar d'albergs. Estic una mica fart d'aixo. Serà barat i tot el que vulguis, però s'han d'aguantar moltes coses. Per començar, la primera nit a l'alberg, un guiri, no sé què coi li passava amb mi, però de cop es posa a dir-me coses en anglès, que no entenia res, i jo una mica fotut perquè en aquell moment m'estava sangrant una mica la geniva que em van tallar la setmana passada. Aquest jove, entrava i sortia de l'habitació, i em deia coses, semblava emprenyat amb mi, però, per què? No entenia res, jo estava al llit i punt, no feia res més. En un moment que va tornar a entrar a l'habitació, es va posar de peu davant del meu llit, com que era de nit i l'habitació estava fosca, jo no feia res, però de cop va i seu al meu llit, al costat de les meves cames, i llavors jo salto i li dic "¿pero qué haces?" i continuava parlant-me, i jo només li deia "es que no sé qué me dices, no te entiendo, no sé qué quieres" i va i em diu "I don't speak Spanish" i li dic jo "Pues yo no speak English". El que va fer ell va ser agafar el matalàs, perquè estava dormint a sobre de mi, era una llitera, i se'n va anar a un altre lloc de l'habitació. Jo flipava, no em creia el que estava passant, ni tampoc ho entenia. Però mira, millor.
Però, a part d'incidents amb guiris, el fet d'anar a un alberg suposa, llevar-te d'hora per esmorzar. Després estar-te fora de les habitacions l'estona que les estan netejant. Si et quedes fora fins a tard, esperar que t'obrin, i després entrar a l'habitació en complet silenci, per no molestar ningú que hi ha, etc, etc.
Per tots aquests motius, i més, que ara no sé, però que segur que n'hi haurà... bé, un és haver de suportar als grups de joves alemanys, britànics, etc, que es pensen que arriben aquí i que poden fer el soroll que vulguin, beure el que vulguin, i tot això. Doncs per tot això, he decidit no tornar mai més, ni a Barcelona, ni a cap lloc de Catalunya, ni a cap lloc que ja hagi visitat una vegada almenys, i dormir en albergs, mai més. Mentre no hi tingui la meva residència, faré viatges de un dia, o, en tot cas, i només seria una nit com a molt, quedar-me en casa d'algú. Aquí és quan agraeixo a la nur, que vaig passar una nit a casa seva, i he de dir, que és la millor nit que he passat a Catalunya, pel fet de no haver de llevar-me segons horaris, pel fet de no haver de dormir amb gent desconeguda al meu voltant, etc, de veritat, moltes gràcies, nur.
I bé, la nit de Sant Joan, doncs bé, no hi havia estat mai, i tenia ganes de veure-ho, per això especialment hi vaig anar. Vaig anar per totes les platges de Barcelona, i després, per tornar, el metro petadíssim de gent.
I això, poc més, mentre tota Alcorcón està veient el partit d'Espanya contra Rússia, jo doncs estic aquí, fent coses més interessants que veure un partit de futbol que no m'interessa gens ni mica, perquè no m'agrada gaire el futbol, però també perquè no suporto aquests aires de grandeza que li dóna a la gent en aquests casos, i la meva vida no canviarà res si Espanya guanya o perd l'Eurocopa, ni seré més feliç, ni tindré més diners, ni res, així que, que facin el que vulguin.
Apa, adéu adéu.
Però, a part d'incidents amb guiris, el fet d'anar a un alberg suposa, llevar-te d'hora per esmorzar. Després estar-te fora de les habitacions l'estona que les estan netejant. Si et quedes fora fins a tard, esperar que t'obrin, i després entrar a l'habitació en complet silenci, per no molestar ningú que hi ha, etc, etc.
Per tots aquests motius, i més, que ara no sé, però que segur que n'hi haurà... bé, un és haver de suportar als grups de joves alemanys, britànics, etc, que es pensen que arriben aquí i que poden fer el soroll que vulguin, beure el que vulguin, i tot això. Doncs per tot això, he decidit no tornar mai més, ni a Barcelona, ni a cap lloc de Catalunya, ni a cap lloc que ja hagi visitat una vegada almenys, i dormir en albergs, mai més. Mentre no hi tingui la meva residència, faré viatges de un dia, o, en tot cas, i només seria una nit com a molt, quedar-me en casa d'algú. Aquí és quan agraeixo a la nur, que vaig passar una nit a casa seva, i he de dir, que és la millor nit que he passat a Catalunya, pel fet de no haver de llevar-me segons horaris, pel fet de no haver de dormir amb gent desconeguda al meu voltant, etc, de veritat, moltes gràcies, nur.
I bé, la nit de Sant Joan, doncs bé, no hi havia estat mai, i tenia ganes de veure-ho, per això especialment hi vaig anar. Vaig anar per totes les platges de Barcelona, i després, per tornar, el metro petadíssim de gent.
I això, poc més, mentre tota Alcorcón està veient el partit d'Espanya contra Rússia, jo doncs estic aquí, fent coses més interessants que veure un partit de futbol que no m'interessa gens ni mica, perquè no m'agrada gaire el futbol, però també perquè no suporto aquests aires de grandeza que li dóna a la gent en aquests casos, i la meva vida no canviarà res si Espanya guanya o perd l'Eurocopa, ni seré més feliç, ni tindré més diners, ni res, així que, que facin el que vulguin.
Apa, adéu adéu.
