Començar de nou

Doncs sí, això és com començar de nou, com diu la cançó de Tv3. Ja és la tercera setmana que sóc a Sant Celoni. En aquest temps, sense internet, fins fa poc, doncs he anat fent coses. Comprar coses per a la casa. Fer els dinars, sopars. El primer dia vaig anar a l'ajuntament per preguntar com empadronar-se, i doncs en aquell moment ho van fer, i d'allà al centre de Salut per fer la targeta sanitària, i uns pocs dies després, baixar a Barcelona a fer el DNI, al carrer Trafalgar.

També vaig anar per als cursos de català, i al final m'hi vaig apuntar. A l'intermedi 1, que clar, quan em van fer la prova, doncs es van quedar així una mica com dient "quan vegin que ets de Madrid i que t'hem ficat a l'intermedi 1 em preguntaran si és que m'he equivocat", el curs aquest el faré els dimarts i dijous, a Llinars del Vallès. En el tema de la feina, doncs com que estava a l'espera de les pràctiques, doncs no sabia, però em van trucar de l'adif per treballar durant el nadal, imagino que a l'estació de Sants, i que abans he de fer un curs preparatori, ara estic a l'espera que m'enviïn una carta on em diran on s'ha de fer el curs a Barcelona.

Al cotxe, després de la quantitat de quilòmetres que li vam fer, li vaig passar la ITV a Granollers, i està perfecte. I la casa, doncs més endavant pujaré un vídeo del pis, també perquè valgui com a testimoni de com estava quan he entrat a viure-hi. Està en perfecte estat, i el propietari és una gran persona, que sempre s'ha de tenir compte amb aquestes coses.

I res, pel moment, les coses van, que és el millor que puc dir. Ja a poc a poc aniré escrivint més sovint com van les coses i que va passant.

Una abraçada a tothom des d'aquí, des de Sant Celoni.

Adéu, Alcorcón

Bé, doncs ha arribat el moment, fetes les maletes, ara doncs a fer el camí cap a Sant Celoni.

I això, també, un vídeo d'acomiadament d'Alcorcón, la ciutat on he viscut els 25 anys que tinc de vida.

La propera vegada que escrigui serà a Sant Celoni. P.s.: Per cert, tornaré a Alcorcón dissabte i fins dimarts vinent, però perquè el meu cotxe C3, doncs no és gaire gran, i s'han de fer dos viatges.

Les meves vistes

Aquests dies, abans d'anar a dormir, em dóna per quedar-me una estona mirant per la finestra la plaça que hi ha enfront de casa meva:

Potser és perquè estic a punt de marxar, i m'entra una mica de pena saber que ja no veuré tan sovint aquesta plaça. Tot i que també és el millor moment per mirar-la, perquè la matinada deu ser l'únic moment del dia en que està buida (i no totes). La resta del dia només s'hi veu joves sense fotre pal, venent drogues, emborratxant-se, fent soroll fins a molt tard, baralles, i molt de tant en tant alguns policies municipals.

Però, malgrat les coses dolentes que té ara, doncs aquest lloc ha sigut sempre (sempre que he dormit a casa, o sigui, pràcticament sempre) la primera cosa que he vist cada dia en llevar-me, quan aixeco la persiana, o ara a l'estiu que ho tinc tot obert; i, per tant, també ha sigut l'última cosa que he vist abans d'anar a dormir. Es tracta del lloc que més he vist en la meva vida. Fins i tot ara, escrivint a l'ordinador, ho tinc girant una mica a la dreta la vista de la pantalla.

Bé, tants anys aquí és el que tenen. Ara doncs canviaré de paisatge, que puc avançar que, és menys obert, però té millors vistes.