Per fi, la distància mai no ens tornarà a separar

Per fi t'he trobat aquí. Per fi seràs meu per a sempre. No hauré d'agafar cap AVE, Estrella, Bus, avió o altre mitjà de transport per poder trobar-nos. Quan tingui ganes de veure't, només hauré de baixar al carrer, i entrar al súper, a l'híper, al ECI o qualsevol lloc semblat. Ja estàs aquí, i mai no tornaràs a marxar. Quan avui, a Sant Celoni, t'hi he vist, pensava que estava somiant, però no. Has vingut per quedar-te, i jo no et fallaré. Us presento a un nou habitant que a partir d'ara, per fi, el trobarem a Catalunya:

Baixeu al vostre súper més proper i tasteu-los. Que s'adonin els de Panrico que han comès un greu error no venent-los fins ara. Que vegin que serà tot un èxit. Per part meva està clar que no hi haurà cap problema. A Sant Celoni hi tenen un client fix.

Per fi parlo català

Avui estic molt content perquè, per fi, oficialment...

... parlo català. Si fins ara el parlava de manera no oficial, des d'avui en sóc parlador amb nivell C. Des de fa més de 10 anys que vaig començar a aprendre el català, he mirat d'aconseguir aquest nivell, i ja és un fet. I mira que han trigat, que des del mes de juny que vaig fer la prova, fins avui no me l'han donat.

Així que això. A partir del 16 de novembre podré recollir el meu diploma acreditatiu.

Avui és un dia especial

Perquè avui fa un any que començava la meva vida a Catalunya. Avui fa un any estava traient del cotxe tot el que portava. Avui fa un any vaig deixar de viure a Alcorcón. Avui fa un any vaig començar a viure a Sant Celoni.

Ha passat un any des d'aquell 9/9/2009, i les sensacions que tenia llavors no només no han empitjorat, sinó que han millorat encara més. Em trobo molt bé, i a més a més ara amb feina, que és molt important.

En fi, doncs que avui es compleix el primer any des que sóc ciutadà de Catalunya, i els que vindran, doncs segur que seran millors.

Retrobament amb un vell amic

Avui m'he retrobat a Madrid, on passo uns dies, amb un vell conegut, que des que sóc a Catalunya el veig poc, molt poc, però no és culpa seva:

Els donuts fondant. Quina meravella, quin plaer, quin bon gust. Merda de política comercial de Panrico que només els ven a Madrid.

Per cert. Ara estan fent a TeleToros, també dita Castilla-la Mancha TV, una corrida (és clar, si es TeleToros), i s'estan despatxant a gust amb Catalunya. Ja us podeu imaginar per què. Frase molt bona "Ahora los aficionados tendrán que irse a Francia, como en otras oscuras épocas cuando se iban a ver películas" Doncs vinga, tots cap allà, que amb sort podreu fer una expedició de 5 autobusos. Em fa l'efecte que, al pas que van, i que segons ells Catalunya no té competències per fer això (curiós, Canàries si en deu tenir), aniran a algun tribunal, el Constitucional o el de Panamà, tant és, i, com passa sempre, es passaran la sobirania del Parlament pel forro. Això mentre es fumen uns puros a la Maestranza de Sevilla... per cert, si portessin una qüestió d'inconstitucionalitat, aquells tres magistrats haurien de ser recusats, no? Què innocent que sóc. Així és la democràcia... la seva, és clar.

Documentación, por favor

Avui (bé, ahir dia 8 de juliol de 2010) he anat a la Cerdanya. He agafat el "rodalies" a Granollers - Canovelles. He anat fins a l'estació de La Tor de Querol - Enveig. Com a curiositat, és estrany escoltar la veu de la megafonia de la companyia francesa de trens SNCF dir "Granollers" (Gjanoleees), bé, i Puigcerdà (Pugcegda), Ribes (Gibes de Fueser), Ripoll (Gipol), tot això quan anuncia algunes parades del tren a Barcelona. Després he anat caminant fins a Puigcerdà. Feia calor, però aquí dalt no tanta.

Bé, l'anècdota ha passat al tren, no sé per on era exactament, però han entrat dues persones, dos homes, al meu cotxe, s'han acostat a mi, m'han ensenyat una placa de policia i m'han dit "Documentación, por favor". Resulta que eren dos policies espanyols vestits amb roba de carrer, demanant documentació de forma aleatòria. Un agafa el DNI, el mira, l'hi dóna al seu company, que apunta algunes dades a una llibreta, me'l tornen, i se'n van.

Però és que ja em va passar una altra vegada el mateix aquest hivern, que vaig anar a Ribes de Freser (Gibes de Fueser). Però és que, per a més conya, a la tornada avui, de nou, els mateixos policies, tornen a entrat al cotxe de la 447 on jo era, es tornen a acostar a mi, i em tornen a dir "Documentación, por favor". M'he quedat amb una cara de "us esteu quedant amb mi, oi?". Potser és que la festa la nit anterior (ja sabeu, la seva selecció va jugar i va guanyar i aquestes coses) va degenerar tant que els havia entrat pèrdua de memòria a estones. Es va repetir el mateix, un agafa el DNI, el mira, l'hi dóna al seu company, que apunta algunes coses a una llibreta i se'n van.

M'he quedat amb ganes de dir-los "un altre cop, tan rara és la meva cara que no us en recordeu?", però, primer, no els hauria fet gaire gràcia que els parlés amb aquestes confiances. I, segon, i més important, si a sobre els ho dic i en català, potser m'haurien tret del tren a cops de cama i m'haurien posat una denúncia per desafiament a l'autoritat.

En fi, que espero que la propera vegada que agafi aquesta línia no em tornin a tocar els collons aquests idiotes. Que no sé pas què buscaran, si terroristes, immigrants il·legals o delinqüents, però no en sóc cap dels tres.

Apunts sobre el succés de Castelldefels

El tren anava amb els llums engegats, va tocar el clàxon, anava a 139 km/h quan la màxima és 150 km/h. I el més important, el tren anava per on ha d’anar, per les vies, no com la gent que la va creuar i s’hi va deixar la vida. Alguns testimonis de supervivents intentant justificar el que van fer fan bastant pena, però sobre tot quan saben que estan mentint, negant tot això que jo he escrit al principi.

Esperar 1, 2 o 5 minuts si cal per passar pel pas soterrani a l’altra banda de la via val la pena, sobre tot quan el que et jugues és la vida. Més val perdre un minut de vida, que la vida en un minut. Si el pas superior està tancat i el soterrani ple de gent, doncs això, t’esperes.

Suport i solidaritat als familiars de les víctimes, als ferits. Però també al maquinista del tren Alaris 1202, que sense voler s’ha vist ficat en aquest tràgic succés.

Una història molt maca (amb febles)

Avui he anat a fer un tomb en tren. He baixat fins al Clot, i aquí hi he agafat (aquí) un tren fins a Montgat Nord. Em venia de gust baixar al mar amb aquest bon temps. He anat caminant al costat de la via. Igual que jo, hi havia molta gent que també passejava per aquí. He caminat fins al Masnou. Aquí he tornat a agafar el tren de tornada. O sigui, hi he anat (a allà) i n'he tornat (d'allà). Com era d'esperar, en dia festiu a la capital, i amb un dia esplèndid, doncs el tren ple de gent que venia de les platges. M'he quedat tot el viatge de peu agafat a un "agarre" d'aquests que tenen els seients al capçal.

A terra hi ha alguns joves, asseguts perquè és l'únic lloc que hi ha per seure. Junt a ells, un paio, auto-denominat "punki". Jo l'auto-denominaria "porc" (oing, oing). Els hi explica (a elles, al tren) la seva vida. Té la cara adornada amb un munt de punxons, va amb la roba esparracada i dels cabells, millor no parlar-ne (dels cabells), hi havia més vida microscòpica allà que en un laboratori biològic. Les noies, més que semblar interessades pel que explica, sembla que se'n vulguin fer unes rialles (d'ell). Però li donen bola (a ell, Complement Indirecte), i ell, que té una llengua que es deixa anar fàcilment, els segueix el joc (a elles, Complement Indirecte).

Quan jo hi he arribat (a la seva posició) els estava explicant (a elles CI) la seva infantesa. Resulta que era el més llest de la classe, però la vida es torça. Pitjor va acabar una amiga seva, que com que era tan guapa, va acabar fent de prostituta perquè no li agradava (a ella, la prostituta, CI) lligar tant. Presumia de tenir un descapotable a Eivissa, sempre amb 4 noies al darrere, i de tancar-ne les discoteques sempre (d'Eivissa, se suposa). Com que Eivissa li avorria, (al oing oing, CI), hi va deixar (a Eivissa) el seu descapotable per marxar a Londres sense res. A hores d'ara és el seu propi cap, presumeix d'haver guanyat a París en 2 mesos més de 12.000 euros només venent polseres, i aquí a Barcelona diu guanyar-ne o haver-ne guanyat (d'euros, imagino) al voltant dels 1.200 euros setmanals. Va deixar la seva València natal per viure la vida.

Diu que les noies li agraden (a ell, a qui sinó, CI) intel·ligents, guapes i simpàtiques, en aquest ordre. I que sempre que va a la platja, i hi ha un noi molt guapo i ell, les noies sempre es queden amb ell i no amb el guapo. El seu nom és un secret, ja que en baixar les noies al Clot, l'hi han preguntat (a ell allà, o no sé pas perquè, però és així) abans d'acomiadar-se'n (d'ell, ja era hora, d'acomiadar-se'n dic), però ell no els ha volgut dir (per no embolicar-ho (això) només hi (aquí, a l'escrit) poso "els" i no "els hi"). Això sí, també ha deixat una incògnita, que potser tot allò que els hi havia explicat (a elles, CI, al tren) potser era mentida.

Jo l'únic que et dic (a tu, oing oing) és que, si de veritat en guanyes tant (de diners, però aquí no sé pas si cal, jo ho poso, si cuela, cuela), sisplau, dutxa't i posa't roba neta.

P.s.: Text dedicat a mi mateix per ser l'únic que entén a classe de català (més o menys) els pronoms febles. I ja de pas em serveix (a mi, of course) de pràctica per a l'examen del nivell C que tindré dissabte 5 de juny a Granollers.

Viatge horrorós

Quin viatge els espera a uns quants aficionats de l'Atlético de Madrid el pròxim dimecres. Renfe els ha posat uns quants trens de reforç per anar a la final de la copa del rei a Barcelona. 2 AVE i 1 tren MD d'alta velocitat que aniran per la via d'alta velocitat. I un tren MD sèrie 449 (el de la imatge de capçalera actual) per la via clàssica. Però, a més a més, els ha posat un altre tren que em sembla que no els agradarà pas gaire als aficionats que hi viatgin. Es tracta d'una 450 de rodalies. Per qui no sàpiga de trens, heus ací una foto en qüestió:

Oi que és cruel? Des de les 8 del matí que el tren surti de Chamartín, fins a les 3 de la tarda que arribi a Sants, sense parades, directe, 7 hores aquí dintre. Els qui hagueu muntat en aquest tren alguna vegada sabreu que ho passaran malament, molt malament. I la tornada, a les 2 de la matinada. Que si després resulta que l'Atlético guanya, doncs mira. Però com perdi, mare meva, no vull saber com els resultarà el viatge de tornada.

I al final, no ha passat

Doncs ja està. S'ha acabat per fi. Quins dies. Ja passava de posar tv3 perquè pràcticament a tots els programes i a totes hores parlaven del Barça. Gairebé li he agafat fàstic. Però no per culpa del Barça, sinó pels mitjans de comunicació.

A més a més, estic d'acord amb allò que va dir el Mourinho, l'entrenador de l'Inter. Per al Barça, s'havia convertit en una obsessió arribar a la final de Madrid. I està ben clar per què. Però aquesta obsessió ha arribat massa lluny. No dubto pas que els fes il·lusió, com sobre tot els feia als aficionats. Però el bombardeig constant que ens han fet, sobre tot per tv3, no deixava lloc a cap dubte. Arribar a Madrid era l'obsessió del Barça, però sobre tot la d'aquells mitjans que no poden deixar de parlar de cadascú dels moviments que fa cada jugador de l'equip. Aquests eren els autèntics obsessionats. Tot això s'emmarca dintre de la guerra entre mitjans madridistes contra barcelonistes. A veure ara què diuen aquells que en els anuncis del partit deien alguna cosa així com "o algú dubta que no serem a la final de Madrid?".

I jo avui, doncs he sortit de Catalunya. No ho he fet pel tema del partit, per no voler sentir a parlar del Barça durant el dia d'avui. Ho he fet perquè tenia ganes des de fa temps, i com que ara no tinc feina (què estrany, oi?). He pujat al nord, a França. Amb el cotxe he pujat fins un poble que es diu Agde, al departament de Hérault, al Languedoc-Roussillon. Abans d'arribar-hi, a Béziers, m'ha aturat la Police i m'ha demanat els papers, tot en francès i perfectament entès per mi, per sort. I com no pot ser d'una altra manera, doncs hi he fet una de les coses que més m'agrada.

(foto dedicada a la nur, que sé que li agrada aquest tren)

I això és tot. Que ho passeu bé.

Edició 29-04-2010: Ara m'entero que Agde, on vaig anar ahir a França, i concretament una zona que es diu el Cap d'Agde, és un lloc de turisme naturista, però on el sexe està a l'ordre del dia. O sigui, que és un lloc on hi ha molt turisme sexual, i on qui va no és només per despilotar-se (per a més informació). Jo no hi vaig anar per això, de fet hi vaig acabar allà perquè ja estava cansat de conduir. De veritat eh xD

Sant Jordi 2010

Torno a escriure en un dia com avui, després d'una temporada en blanc, per ser Sant Jordi. És la meva festa favorita. I aquest any per primera vegada l'he pogut gaudir plenament, ara que ja visc aquí.

L'última vegada que vaig escriure, estava amb el tema aquell de la prova d'adif, i el robatori que m'hi van fer. El robatori es va consumar. Es van passar el meu recurs per allà mateix. Però tant és. No em preocuparé més d'aquesta gent, almenys pel moment.

El dia d'avui ha sigut genial. Primer per Sant Celoni, veient una mica com era aquí. Després he baixat a Barcelona, i doncs he estat per la zona principal, de les rambles, plaça Catalunya, rambla Catalunya, passeig de gràcia. M'ha faltat una càmera de fotos per fer-ne algunes, però se'm van acabar les piles i doncs no me l'he pogut portar al final.

I aquest ha sigut el Sant Jordi d'aquest 2010.

Els resultats

Fa molt que no hi entro. L'únic que feia era estudiar abans de l'examen d'adif. I després, doncs volia esperar per conèixer-ne els resultats. Doncs bé, ja els sé els resultats. He tret una molt bona nota, 145 de 180. Però clarament no n'hi ha prou.

Jo estaria tranquil si de veritat sabés que aquesta nota és la que em mereixo per la prova que vaig fer. Però no hi estic d'acord. Ni molt menys. Estic convençut, però tan convençut, que vaig fallar només 2 preguntes, i a més a més em vaig deixar una sense respondre, que aquesta nota que suposadament he tret em sembla una broma molt pesada. Aquesta nota suposaria haver tingut 8 preguntes fallades, i estic seguríssim que jo no he fallat 8 preguntes. Es pot dir que mai a la meva vida he estat tan segur d'una cosa com això.

La prova era un psicotècnic, un d'anglès i coneixements ferroviaris. En total 100 preguntes més 10 de reserva, tot això en un temps de 45 minuts. Poc més de 20 segons per pregunta si volies tenir temps per acabar-ho. A mi me'n va sobrar. Ho tenia tot tan clar. De fet les 2 preguntes que sé que vaig fallar va ser precisament per repassar la prova, com que em van sobrar prop de 10 minuts. Els nervis de vegades juguen males passades, i un creuament de conceptes al meu cap em va fer canviar les respostes que havia posat a les preguntes 31 i 32 del model d'examen J (ho escric amb pèls i senyals perquè quedi tot molt clar), i fins i tot la pregunta 31 la vaig arribar a recórrer al final de l'examen, però la vaig recórrer indicant finalment la resposta no adequada. Aquestes preguntes tractaven sobre el quadre de riscos laborals. La pregunta que no vaig respondre per un dubte va ser la 51, que tractava sobre convenis en el transport ferroviari de mercaderies.

Doncs bé. La meva nota en aquest cas hauria de ser de 169 punts, prou per entrar (han cridat per adjudicació de plaça a partir de 156 punts). Però com que de tot no es pot estar segur, podria ser que tingués alguna pregunta més malament, una o dues com a molt, i ho dubto. Tot i així continuaria tenint nota de sobres.

En vista d'això, no he tingut més remei que recórrer l'examen. Però és que aquesta gent d'adif no està ni complint amb els terminis. Des que surten les notes, segons les bases de la convocatòria, hi ha 10 dies hàbils per enviar reclamacions. Les notes van sortir dilluns, per tant hi hauria fins divendres de la setmana vinent. Doncs les adjudicacions de places seran dijous 18 a Madrid, o sigui, encara dintre de termini.

Dimecres vaig enviar la reclamació per correu urgent. L'endemà, dia 11, ja havia sigut lliurat segons la pàgina de Correus. Aquest dilluns hi trucaré a veure què passa. Primer, a veure si m'agafen el telèfon, que tenen el lleig costum de no agafar-lo. Segon, a veure què em diuen. Ells poden dir que l'han revisat i que tinc aquesta puntuació. Molt bé, i jo com carai sé que això és veritat? Perquè, clar, com que ni em puc portar el quadern de preguntes, ni tinc full auto-copiatiu de la meva prova, ni ningú ha penjat els resultats... bé, sí, segons les bases les van penjar durant les 48 hores hàbils següents a la realització de la prova a Madrid, però això és mentida, perquè jo m'hi vaig quedar un dia més per veure-ho i allà no hi havia res de res.

Amb aquest panorama, què faig? És que no hi puc fer res. Els truco insistentment que m'ensenyin la meva prova? Perquè jo em creuré que tinc 8 errors quan vegi el meu full de respostes, abans no. Però clar, no me l'ensenyaran. És que ho expliques així a algú i no s'ho creu. Espanya, país súper democràtic, que amaga els exàmens dels candidats a una oferta d'ocupació pública i no els hi ensenya.

Estic indignat, molt indignat, no sabeu fins a quin punt. Sento que he gastat 2 mesos de la meva vida en estudiar i aprendre'm gairebé de memòria el temari, passant hores i hores al dia amb aquell llibre a la mà, portant-m'ho a tot arreu, deixant de fer altres coses per poder dedicar-me plenament a això. I tot per a què? Doncs per veure com, una vegada més, o ets fill de ferroviari, o endollat d'algun sindicat, o no tens dret a entrar a la seva secta.

27 o 28 - F: Dia Adif

Perdoneu la meva desaparició dels mitjans. Gairebé no entro enlloc. Miro d'estudiar tot el que puc perquè, com diu el títol, un d'aquests dos dies (si ningú no posa denúncies 3 dies abans, i adif ho manté) serà la prova per a "Factor d'Entrada". En joc estan 7 places, 7, per a Barcelona (això del 7 places, 7 ho he copiat dels cartells dels toros "esta tarde, y si el tiempo lo permite, grandiosa corrida con 6 toros, 6, de la ganadería de..." xD). En total 38, les 31 restants per a Madrid. Per a més de 6.000 persones que, entre unes coses i altres (com que l'examen és a Madrid) farà que el nombre final sigui segurament més reduït. Però tot i això serem força. Per això aquí estic, nit i dia, al tren i a casa, al llit, a tot arreu, amb el temari d'adif amunt i avall, que el tinc ja desgastat.

Us sóc sincer. Hi he posat tantes esperances i tant d'esforç, que m'estic creient que aconseguiré plaça. Però intento de totes les formes no creure-m'ho, perquè és molt i molt difícil, tantíssima gent, que amb que només 38 persones s'estiguin esforçant més que jo, ja no hi podré fer res. Això o que hi hagi més de 38 "enchufados" (podria fer servir el terme "endollats" però tractant-se d'una empresa estatal tan centralista com és adif, m'estimo més fer servir el terme que els hi és propi, en castellà), que coneixent aquest món, em semblen pocs i tot, segur que n'hi haurà més. L'únic moment en que m'ho podré creure de veritat és quan estigui davant d'un contracte indefinit amb el meu nom i el d'adif per signar-lo.

Així que ara torno al llibre, que m'està esperant. Novetats, ja al mes de març. Fins d'aquí unes setmanes!

Primers canvis visibles a Rodalies renfe

El primer canvi a "Rodalia" des que gestiona el servei la Generalitat és el que ara transcriuré.

Si abans, en sonar la megafonia, aquesta deia:
"Próxima parada: La Llagosta. Propera parada: La Llagosta"

Ara, en sonar, fa tant que:
"Propera parada: La Llagosta. Próxima parada: La Llagosta"

I també, als panells de led's, quan marca estacions amb correspondència, si abans posava "Correspondència amb C1" ara hi diu "Correspondència amb R1"

Si no els heu vist aquests grans canvis encara, paciència. A poc a poc tots els trens de "Rodalia" aniran incorporant aquestes millores que eren imprescindibles per al bon funcionament del servei.

Sense perdre el ritme

Llevar-se d'hora fot, però més si és un dissabte. Com aquest passat, que em vaig llevar a les 5:40 per agafar el rodalies que surt de Sant Celoni a les 6:05, per anar a fer un examen del cicle de grau mig de gestió administrativa, que, per cert, no sé pas si l'hauré aprovat. Em vaig posar el dia abans a estudiar, però tot i això, com que no era gaire difícil, és probable que l'hagi aprovat. I mentrestant, mentre espero que ADIF faci alguna cosa, que ja sembla que ho ha fet, sembla que s'ha desbloquejat el tema de la prova, perquè des d'avui s'hi pot apuntar més gent dels que ja érem. Què guai! Més competència per a les mateixes places. Genial! I a sobre els que s'apuntin nous no s'han de fer prova mèdica, com nosaltres, que ens vam gastar 40 euros. Cabronassos.

I tampoc surten places per a la Generalitat. Estic apuntat en la borsa del Departament de Justícia, però no sé si això tindrà alguna conseqüència a curt o mig termini. Hi estic en el lloc 868. Les que espero són les d'auxiliar administratiu, que segons veig a la pàgina de gencat, han de ser les properes a convocar-se, en aquest trimestre. A veure si és veritat.

Al que sí que em penso apuntar en quant surti, és per fer les proves d'obtenció del nivell C de Català. Que al curs que estic fent, la professora ha dit que sortirà la convocatòria en el febrer segurament. Perquè, mira, no perdo res per intentar-ho. Si no aprovo, doncs ja l'any vinent faig el de nivell B al propi curs, que quan acaba doncs es fan els exàmens de nivell.

O sigui. A hores d'ara estic en l'atur, però tinc un munt de coses per anar fent. I a més a més, del cicle de grau mig, començaré aviat les pràctiques, i segurament les faré a la Caixa Terrassa. Així almenys no estaré sense fer res. No em puc queixar, des que sóc a Catalunya que no paro gaire.

Zapatero diu que la crisi s'ha acabat

I una merda. Sinó que ens ho diguin a totes les persones que estàvem fent cua a l'oficina de treball de Granollers aquest matí. Una hora de cua al carrer, només per agafar número, i després gairebé una hora dintre de l'oficina esperant que em toqués. No pot ser que des de tots els mitjans de comunicació (pro-PSOE, és clar) es digui dia rere dia que això ja està finiquitat, i que les coses ja milloren. No dubto que les coses estaran relativament millor que fa un any, però d'aquí a dir que les coses ja van millor, quan aquesta merda d'estat és el que més atur té de tota la unió europea. Si les coses anessin millor, no crec que avui hagués trigat el que he trigat. I és clar, una altra cosa, com pot ser que hi hagi una sola oficina de treball per a gairebé tot el Vallès Oriental, i a sobre una oficina petita en els baixos d'un edifici d'habitatges.

En fi, que és el que hi ha pel moment. Confio en que aviat torni a ADIF, per un altre contracte, de setmana santa o d'estiu, o si pot ser, perquè han posat data per a l'examen.

Com comença l'any

Avui, dia 2, tinc festa, i fins dia 5. Després de 8 dies seguits treballant no està malament. Tot i que després, el dia 7 serà l'últim dia. Què hi farem!

Treballar en any nou, doncs res, cap problema. Poc moviment a l'estació. Tot i que últimament per Sants ha passat gent important i només n'he vist una. El dia 31 va passar el Montilla, per fer-se una foto amb un Civia, aprofitant que ara són seus. També va passar l'Espanyol, que van agafar l'Euromed per anar a València.

Bé, vaig veure una persona coneguda, massa, i a sobre coneguda per no fer gaire cosa, i a la que li paguem tot, fins i tot l'AVE en classe Club que va agafar ahir a la tarda cap a Madrid, per a ella i tot el seu seguici. Jo ja em sospitava que vindria algú quan, en el descans, a la sala ultra VIP de l'estació, que només l'obren per a gent molt important, hi havia moviment, i jo i les meves companyes ens vam quedar allà per veure qui arribaria. I ja, van arribar dos cotxes, i en van baixar un munt de guardaespatlles. Aquells cabells eren inconfusibles. La reina d'espanya. Què coi fot aquí? Què bé que viu la tia. Una sala reservada per a ella en exclusiva, pagada per tots, i amb un munt de lameculos al darrere. En fi, no tenia ganes de quedar-me allà, així que vaig tornar a la meva taquilla, a vendre bitllets a la gent que s'ho paga per sí mateixa.

Per cert, avui hi ha hagut retards a rodalies a la línia 2 Sud, però no per culpa de renfe, ni d'Adif, ni ara, de la Generalitat, és clar. Ha sigut per un suïcidi. Encara és d'hora per dir que la culpa és de la Gene. I no sé en què canviarà la cosa, però el primer que volen, és canviar la identitat visual, una cosa així:
Ja comencem malament si en el primer que s'ocupen és de canviar la identitat visual, i no es preocupen de canviar altres coses. Ara, com sigui aquesta la imatge definitiva, què horrible, on estigui la C a l'inrevés, què maca és, a mi m'encanta. També espero que es dediquin a netejar una mica més els trens, perquè és vergonyós en tots els sentits.

Sigui com sigui, espero que aquest 2010 que acaba de començar, sigui molt bo per a tothom, i a veure què ens dóna de sí. De moment, i si no canvien les prediccions, una de les onades de fred més importants de les últimes dècades. Espero que canviïn els pronòstics.