Retrobament amb un vell amic

Avui m'he retrobat a Madrid, on passo uns dies, amb un vell conegut, que des que sóc a Catalunya el veig poc, molt poc, però no és culpa seva:

Els donuts fondant. Quina meravella, quin plaer, quin bon gust. Merda de política comercial de Panrico que només els ven a Madrid.

Per cert. Ara estan fent a TeleToros, també dita Castilla-la Mancha TV, una corrida (és clar, si es TeleToros), i s'estan despatxant a gust amb Catalunya. Ja us podeu imaginar per què. Frase molt bona "Ahora los aficionados tendrán que irse a Francia, como en otras oscuras épocas cuando se iban a ver películas" Doncs vinga, tots cap allà, que amb sort podreu fer una expedició de 5 autobusos. Em fa l'efecte que, al pas que van, i que segons ells Catalunya no té competències per fer això (curiós, Canàries si en deu tenir), aniran a algun tribunal, el Constitucional o el de Panamà, tant és, i, com passa sempre, es passaran la sobirania del Parlament pel forro. Això mentre es fumen uns puros a la Maestranza de Sevilla... per cert, si portessin una qüestió d'inconstitucionalitat, aquells tres magistrats haurien de ser recusats, no? Què innocent que sóc. Així és la democràcia... la seva, és clar.

Documentación, por favor

Avui (bé, ahir dia 8 de juliol de 2010) he anat a la Cerdanya. He agafat el "rodalies" a Granollers - Canovelles. He anat fins a l'estació de La Tor de Querol - Enveig. Com a curiositat, és estrany escoltar la veu de la megafonia de la companyia francesa de trens SNCF dir "Granollers" (Gjanoleees), bé, i Puigcerdà (Pugcegda), Ribes (Gibes de Fueser), Ripoll (Gipol), tot això quan anuncia algunes parades del tren a Barcelona. Després he anat caminant fins a Puigcerdà. Feia calor, però aquí dalt no tanta.

Bé, l'anècdota ha passat al tren, no sé per on era exactament, però han entrat dues persones, dos homes, al meu cotxe, s'han acostat a mi, m'han ensenyat una placa de policia i m'han dit "Documentación, por favor". Resulta que eren dos policies espanyols vestits amb roba de carrer, demanant documentació de forma aleatòria. Un agafa el DNI, el mira, l'hi dóna al seu company, que apunta algunes dades a una llibreta, me'l tornen, i se'n van.

Però és que ja em va passar una altra vegada el mateix aquest hivern, que vaig anar a Ribes de Freser (Gibes de Fueser). Però és que, per a més conya, a la tornada avui, de nou, els mateixos policies, tornen a entrat al cotxe de la 447 on jo era, es tornen a acostar a mi, i em tornen a dir "Documentación, por favor". M'he quedat amb una cara de "us esteu quedant amb mi, oi?". Potser és que la festa la nit anterior (ja sabeu, la seva selecció va jugar i va guanyar i aquestes coses) va degenerar tant que els havia entrat pèrdua de memòria a estones. Es va repetir el mateix, un agafa el DNI, el mira, l'hi dóna al seu company, que apunta algunes coses a una llibreta i se'n van.

M'he quedat amb ganes de dir-los "un altre cop, tan rara és la meva cara que no us en recordeu?", però, primer, no els hauria fet gaire gràcia que els parlés amb aquestes confiances. I, segon, i més important, si a sobre els ho dic i en català, potser m'haurien tret del tren a cops de cama i m'haurien posat una denúncia per desafiament a l'autoritat.

En fi, que espero que la propera vegada que agafi aquesta línia no em tornin a tocar els collons aquests idiotes. Que no sé pas què buscaran, si terroristes, immigrants il·legals o delinqüents, però no en sóc cap dels tres.